Llet i llengua han anat sempre de bracet. Si no, que l’hi preguntin a Aribau, que inaugurà la Renaixença amb allò de En llemosí sonà la meu primer vagit / quan del mugró matern la dolça llet bevia. Des d’aleshores han passat molts anys i moltes coses, una de les quals és que el sector dels làctics i, concretament, de la llet, s’ha mogut fins al punt que l’agost passat el grup Calidad Pascual va anunciar el llançament de El Lleter d’Osona, la seva nova marca de llet distribuïda exclusivament a Catalunya i en català. En l’etiquetatge, el producte es presenta com a llet “catalana” i “sostenible” i, al peu de l’envàs, amb majúscules i en color verd, s’hi destaca la “proximitat” perquè és “envasada a menys de 20 km de les nostres granges”.
Aquest no ha estat l’únic moviment al sector. Al febrer, sota la marca de productes prèmium Terra i tast, el grup Bon Preu presentava la seva nova llet comprada a un preu més just a Vaquers Plana de Vic. En aquest cas la novetat no era la llengua –un factor de qualitat a què els supermercats Esclat i Bonpreu ja han acostumat els seus clients–, sinó el fet que la companyia pagava al ramader o productor 41,5 € el litre, un preu que per primera vegada en molts anys estava per sobre del cost de producció. Un mes més tard, el març de 2022, Lidl movia fitxa anunciant una aliança amb la Cooperativa Lletera Campllong segons la qual els distribuïdors d’origen alemany passaven a vendre aquesta llet als seus 120 establiments repartits per territori català. Gràcies al pacte amb els antics fundadors de Llet Nostra, Lidl aconseguia atorgar-se el prestigi associat a una llet “de casa” i els segells de la qual giren a l’entorn de conceptes com “gust i qualitat”, “proximitat” i “benestar animal”. El pas era resultat, també, de la posada en funcionament d’una política enfocada vers el Km0 de venda progressiva de productes de Catalunya sota el lema “És d’aquí, és bo”, que va fer que Lidl comencés a utilitzar el català a les xarxes socials. D’acord amb la companyia, el projecte “promou la sostenibilitat del sector des d’un vessant triple: social, econòmic i ambiental. Des del punt de vista social, per la producció local i el desenvolupament del medi rural català; econòmic, per garantir la rendibilitat de les ramaderies familiars al fixar un preu mínim per litre de llet, i mediambiental, perquè el model col·laboratiu de proximitat on tot el procés de la cadena alimentària es duu a terme a Catalunya, permet reduir les emissions de CO2 [...]”. No esmenta la sostenibilitat lingüística, però se sobreentén: per primera vegada Lidl fa tractes preferents amb un producte etiquetat íntegrament en català.
L’escora del client cap al consum de productes de qualitat en tota la cadena de valor ha fet que el català, precisament per associació natural amb proximitat, qualitat i prestigi, hagi augmentat la seva presència
En tots aquests processos, el consumidor hi ha jugat un paper cabdal, perquè al cap i a la fi s’ha accedit a pagar un preu més alt –més just– als pagesos productors, després de veure com algunes plantes envasadores en mans de grans superfícies distribuïdores d’alimentació es negaven a recollir la llet acabada de munyir dels ramaders, que reclamaven mesures anticàrtel i un preu per litre que els permetés sobreviure. L’escora del client cap al consum de productes de qualitat en tota la cadena de valor ha fet que el català, precisament per associació natural amb proximitat, qualitat i prestigi, hagi augmentat la seva presència en un sector on fa anys ja hi havien implantat la llengua pioners com Ato, El Castillo i, sobretot, Llet Nostra. El cas d’aquesta última marca és paradigmàtic, atès que va néixer el 2003 etiquetant exclusivament en català com a resposta a la negativa de Leche Pascual a recollir milions de litres de llet dels ramaders catalans. Enguany, amb l’aparició de El Lleter d’Osona, el cercle s’ha tancat en benefici dels ramaders, els clients –que reclamen sostenibilitat ambiental i lingüística–, i les empreses –que s’adapten als canvis socials i milloren la imatge de marca.