Va ser el 2003 quan més de 200 explotacions ramaderes familiars catalanes van decidir unir-se en una cooperativa per crear una nova marca de llet. Aquest va ser el naixement de Llet Nostra, que només vuit anys després ja es va convertir en la marca lletera (fora de les marques blanques) més venuda al país.
Un lideratge que encara avui manté, amb la proximitat i la qualitat com a fonaments. "Una llet feta a Catalunya i per Catalunya", remarquen.
Riembau: "La ramaderia estava molt afectada pels preus abusius"
"El 2003 tota la ramaderia estava molt afectada pels preus abusius i les condicions que imposava la indústria", explica el president de Llet Nostra, Jordi Riembau, sobre el motiu que els va empènyer a sumar forces. L'objectiu era arribar directament al consumidor i aconseguir un preu més just pels petits i mitjans ramaders catalans.
Actualment, 119 explotacions formen part de Llet Nostra: les més petites tenen unes quaranta vaques i, les més grans, unes 250. El seu lideratge es va traduir el 2020 amb 44 milions de litres de llet venuts, set més que l'any anterior.
Un camí difícil
El fet d'aconseguir el lideratge del mercat en vuit anys no amaga un camí complicat en un sector amb grans indústries i cadenes de distribució molt potents. "Els inicis van ser molt durs, hem picat molta pedra", recorda Gabriel de Mariscal, director general de Llet Nostra. El 2003, Catalunya havia perdut bona part de la seva indústria lletera i tampoc hi havia envasadores.
Per això, van començar a envasar la seva llet a Espanya. "Si nosaltres aconseguíem implantar la marca dins de Catalunya com una referència, podríem tenir una envasadora disponible per nosaltres. I així es va fer", destaca De Mariscal. Dos anys més tards, ja envasaven a Vic. És a dir, ells produeixen la llet i la porten a envasar a un tercer.
Els tres primers grans clients
Quan va sortir al mercat al juny de 2003, Llet Nostra es podia trobar a Caprabo, Bon Preu i Mercadona. Actualment, presumeixen de ser en totes les grans cadenes de distribució, una de les poques marques en aconseguir-ho. Un gran mèrit, tenint en compte la força que tenen aquests grans supermercats i la pressió que poden exercir sobre els seus proveïdors.
La clau va ser la resposta dels consumidors, que van acceptar ràpidament el producte. "El nostre principal valor és que hem sigut molt coherents, el que vam proposar el primer dia continua sent vigent: producte de proximitat i que la producció vingui de la petita i mitjana empresa familiar", resumeix el president de la cooperativa.
De Mariscal: "La clau del nostre projecte és que neix a Catalunya i és per Catalunya"
Justament, l'arrelament amb el territori és una de les característiques que més valoren els consumidors. "La clau del nostre projecte és que neix a Catalunya i és per Catalunya", insisteix De Mariscal. Llet Nostra no es planteja vendre enlloc més.
Com es negocia amb Mercadona?
Aquesta connexió amb els consumidors és el que els hi ha permès ser a tots els grans supermercats. "Quan t'enfrontes a una cadena d'aquestes, el seu posicionament econòmic està a anys lluny", reconeix De Mariscal. Però Llet Nostra té una gran força: "Sempre els hem venut una cosa molt rendible, el trànsit. Els aportem persones que volen trobar-nos a nosaltres".
De fet, en alguna cadena els ha demanat exclusivitat, però no han acceptat: "Ells mateixos s'adonen que la seva activitat es potencia amb nosaltres. Hem transmès un missatge de proximitat i qualitat a la societat que ens dona una força que és difícil d'ignorar".
De Mariscal: "Oferíem un valor afegit, una proximitat que no ningú més que oferia"
Així ho resumeix De Mariscal: "Oferíem un valor afegit, una proximitat que no ningú més que oferia. Vam mantenir aquella aposta i 18 anys després, continuem amb força dins del mercat i representant el sector primari i el món de la llet". De fet, en els últims anys a la societat s'ha incrementat la consciència pel consum de proximitat, que també afavoreix projectes com el de Llet Nostra.
Una sensibilitat dels consumidors que va en contra de l'evolució de la indústria dels últims anys, on s'ha tendit a la gran concentració de produccions en un mateix camp de conreu o granja. En canvi, Llet Nostra representa la petita explotació familiar, el factor territorial i d'arrelament cultural, començant per la llengua. "Això lliga molt amb el que el consumidor vol. S'identifica molt amb el missatge i el que nosaltres som", emfatitza el president.
La guerra del preu
El 2003, quan va néixer Llet Nostra, els ramaders vivien una situació crítica pels preus abusius que imposaven les grans cadenes. Gairebé vint anys després, la situació és la mateixa, amb els productors en peu de guerra, concentrant-se les crítiques especialment amb Mercadona, que acapara bona part de la quota de mercat. El que cobren, sovint no arriba ni per cobrir les despeses.
Des de Llet Nostra, asseguren que paguen per sobre del preu del mercat i es mostren satisfets per la seva aportació: "El que tenim més clar és que hem aportat una estabilitat al sector i una assegurança que tenim la llet col·locada i a un preu per sobre del mercat". Tot i això, són conscients que no és suficient.
La llet a Espanya, la més barata
Molts ramaders es troben en una situació límit i són moltes les granges que han hagut de tancar els últims anys. El president de Llet Nostra, que també és ramader, n'explica els motius: "No es pot entendre que davant de la pujada de costos addicionals, com la llum o els pinsos, la distribució s'oposi a repercutir-ho en el preu". Per Riembau, aquesta és la solució, que també s'ha de potenciar des de les administracions.
De fet, el president de Llet Nostra veu "incongruent" que en un país com Espanya, que és dels estats amb menys producció de llet, sigui dels llocs on és més barata. "Travesses la frontera i, a França, s'apuja vint cèntims. I ells són exportadors, nosaltres som importadors", reflexiona.
"L'única manera és posar uns límits a partir dels costos reals per permetre la supervivència del camp", afegeix el director general, proposant un índex real que mesuri aquests costos.
El futur de Llet Nostra
Llet Nostra, que té com a socis principals les cooperatives Ramaders Baix Empordà, Cadí i la societat basca Kaiku, fa anys que ha ampliat el seu mercat. El 2011 es van obrir a productes làctics refrigerats, com els iogurts o les postres. I el 2018 van llançar un snack d'arrel catalana: un músic de mel i mató amb fruits secs; tot provinent de productors catalans. El següent pas és elaborar la llet sense lactosa.
Tot plegat amb l'objectiu de seguir liderant el sector a Catalunya i anar guanyant més adeptes a la filosofia de Llet Nostra, basada en la proximitat i l'arrelament al camp català a través de petits i mitjans ramaders. I sense plantejar-se la venda de la marca.