Els Marcilla no es desenganxen del cafè

Després de vendre la marca a una empresa holandesa, la família continua en el negoci amb Dibarcafé, especialitzada en la comercialització a l'hostaleria

La família Marcilla mai ha abandonat el negoci del cafè | Cedida
La família Marcilla mai ha abandonat el negoci del cafè | Cedida

Tant els amants del cafè com aquells que només el prenen per no adormir-se durant el dia, tothom coneix Marcilla. El que potser no tothom sap és que la marca té els seus orígens a Catalunya. Julián Marcilla va començar a torrar cafè i a vendre’l pels carrers del barri del Clot de Barcelona a principis del segle XX. Però el 1981 l’empresa va ser comprada per la companyia holandesa Douwe Egberts. Anys després, Julián Marcilla, nét del fundador, i el seu pare, Félix Marcilla, van decidir retornar al negoci tradicional de la família i van fundar Dibarcafé, una empresa especialitzada en la venda de cafè al sector de l’hostaleria i que avui dia factura 5 milions d’euros anuals.

Dibarcafé neix l’any 1996, quan els Marcilla decideixen tornar al sector de cafè i comencen a importar i comercialitzar aquesta beguda al sector de l’hostaleria. Comencen en una petita instal·lació de 350 metres quadrats que tenia la família al barri de Sant Andreu, on aconsegueixen vendre uns 80.000 quilos a l’any. A poc a poc el negoci ha anat creixent i actualment l’empresa comercialitza el seu cafè arreu del món, ven gairebé 500.000 quilos anuals i compta amb una plantilla de 25 treballadors.

De vendre cafè al Clot a ser coneguda al món

Els orígens de la família Marcilla en el sector del cafè es remunten a l’any 1907, quan Julián Marcilla, aprofitant que el seu pare era carboner, se li va ocórrer començar a torrar cafè. Cada matí, Marcilla torrava paquets de cafè de 25 grams i a la tarda els anava a vendre porta per porta pels carrers de Barcelona. El negoci funciona molt bé i creix molt, però quan esclata la Guerra Civil tot queda parat i ha de començar des de zero.

És llavors quan els seus fills, Enrique i Félix Marcilla, prenen el relleu de l’empresa i la remunten, tot i que són uns anys difícils per la dictadura. “Durant el franquisme, el cafè és un negoci d’Estat i es ven amb cupons, per la qual cosa la gent no pot comprar les quantitats que vol”, explica Julián Marcilla, nét del fundador de Marcilla i fill de Félix Marcilla.

Julián Marcilla, nét del fundador de Marcilla i director general de Dibarcafé
Julián Marcilla, nét del fundador de Marcilla i director general de Dibarcafé | Bernat Millet

Durant aquells anys, el negoci era molt local i pràcticament només venien a Barcelona. Però quan acaba la dictadura i es desregularitza el sector del cafè, els Marcilla decideixen fer un pas més i es traslladen a una fàbrica de Mollet. És en aquell moment quan arriben els holandesos a Espanya “i es fixen en nosaltres, una empresa petita –veníem uns 325.000 quilos de cafè a l’any- però amb bona infraestructura i un bon equip”, assenyala Marcilla. Primer la companyia holandesa Douwe Egberts va entrar com a sòcia però al final l’acaba adquirint totalment el 1981.

Va ser gràcies a l’arribada dels holandesos que Marcilla va agafar impuls i notorietat. Douwe Egberts va invertir en nova maquinària i tecnologia per a la fàbrica i també en publicitat a la televisió. “L’empresa creix molt i s’expandeix per tota Espanya, però arriba un moment en el qual els holandesos es queden com els amos de la companyia i el meu pare i el meu tiet marxen”, comenta Marcilla. No obstant això, la família segueix conservant la propietat de la fàbrica de Mollet, la qual lloguen a Douwe Egberts.

Sense abandonar mai el cafè

Els anys 80, els Marcilla abandonen el cafè, però en el fons mai s’arriben a desenganxar d’ell. Julián Marcilla, que havia acabat la Universitat i estava treballant a Londres, i el seu pare van començar a donar-li voltes a la idea de tornar a muntar un negoci familiar i van decidir obrir una botiga on vendre cafè d’origen. L’any 1991, Julián Marcilla deixa la seva feina en el sector de l’automòbil i torna a Barcelona per obrir amb el seu pare el primer establiment al barri de Sant Andreu l’octubre d’aquell mateix any. Els següents dos anys obren dos locals més, un al costat de la Plaça Sant Jaume i l’altre, a la zona alta de Barcelona. “Semblava que això seria el futur”, recorda l’empresari.

Amb l'arribada de l'empresa holandesa, Marcilla s'expandeix per Espanya i agafa notorietat com a marca

Però arriba un punt que els problemes de personal fa plantejar l’enfocament del negoci a la família. Tornar a vendre cafè per al sector de l’alimentació era una tasca complicada si s’havia de començar de zero i amb una marca que ningú coneixia, així que van llançar-se a la piscina en el sector de l’hostaleria. “Era un sector difícil, amb uns marges de preu molt baixos, però vam decidir entrar amb un preu més elevat que la competència però també amb un producte de qualitat”, explica Marcilla. I va funcionar. L’any 1996, els Marcilla van crear la seva nova marca, Dibarcafé.

El negoci de Dibarcafé va començar a un petit establiment de Sant Andreu però amb el temps la instal·lació de Barcelona es va quedar petita i el 2003 Dibarcafé es va traslladar a Montmeló, on actualment encara tenen la fàbrica. “Quan ens vam mudar, veníem uns 80.000 quilos a l’any, una xifra petita si es compara amb els 325.000 quilos anuals que comercialitzava Marcilla quan la vam vendre”, apunta Julián Marcilla. També es va incorporar a l’empresa el segon fill de Félix, Jordi Marcilla, qui s’encarrega més de la part comercial.

Les diferents varietats de Dibarcafé
Les diferents varietats de Dibarcafé | Cedida

Més països i més marques

Des del 2003, l’empresa ha crescut a escala internacional i ja ven cafè a Sudàfrica, arreu d’Europa, als Estats Units i aviat entraran al Japó. Dibarcafé també ha crescut pel que fa a les marques, ja que disposen de diversos tipus de cafè com és l’aràbic, el supercrema, l’espresso, i el cafè orgànic mundonovo, una marca orgànica i certificada pel Consell Català de Producte Agrari Ecològic (CCPAE). Darrerament la companyia també ha tret una nova marca, 80plus, que són cafès especials en els quals es parla directament amb el productor. “Si un client està interessat en el cafè d’una finca concreta, aquest productor només vendrà per a ell”, explica Marcilla. A més, es tracta d’un producte més exclusiu i personalitzat, i on el preu també és més elevat.

D’altra banda, la companyia treballa conjuntament amb Dalla Corte, una empresa italiana que produeix màquines de cafè espresso i molins de cafè per a professionals, en el projecte Orangutan. Es tracta de protegir la selva d’Indonèsia de la tala d’arbres que ha patit per la plantació de la palma africana per produir oli de palma. Així, Dibercafé dóna ajuts als productors locals perquè pugui cultivar cafè, ja que aquest es cultiva a l’ombra.

Cafè ecològic, espresso, natural, en càpsules...

Avui dia, les varietats de cafè i les diferents formes de consumir-lo són infinites. En els darrers anys, el cafè orgànic s’està situant com una tendència a l’alça, tot i que Marcilla adverteix que encara està costant d’arrelar a Espanya. “Nosaltres venem més cafè orgànic internacionalment que aquí”, apunta.

Julián Marcilla: "Vam entrar a l'hostaleria amb un preu més alt que la competència però amb cafè de més qualitat"

Una altra tendència és el cafè en càpsules, especialment popularitzat per Nespresso i George Clooney. “La càpsula és molt més neta i pràctica i té un punt de glamur”, assenyala Marcilla, qui recorda que aquesta forma de vendre cafè va sorgir els anys 70 però no ha estat fins ara quan s’ha popularitzat. “Quan teníem les pessetes, 40 cèntims ens semblava una fortuna. Ara, ens estan cobrant això per una càpsula de 5 grams de cafè, la qual cosa és una barbaritat, però no ens importa”, comenta. No obstant això, les càpsules tenen un problema i és la quantitat de residus que generen. És per aquest motiu que algunes comunitats autònomes com Navarra ja les han prohibit i les Illes Balears tenen intenció de fer-ho de cara a l’any 2020.

Però no només el cafè s’està diversificant, sinó també les cafeteries. En els darrers anys han sorgit les anomenades cafeteries de quarta generació, que són espais on se serveix cafè d’alta qualitat. Un exemple són algunes de les cafeteries de Starbucks i també les Blue Bottle Coffee, recentment adquirides per Nestlé. Aquesta és la nova moda i a la qual es vol sumar Dibarcafé, muntant una cafeteria de quarta generació a Barcelona, juntament amb les dues botigues que encara manté de fa anys a Sant Andreu i la Plaça Sant Jaume.

Més Informació
Els Marcilla obren un hotel a la zona alta
Coffee-Center, el cafè responsable de Girona
La revolució del cafè gurmet
Avui et destaquem
Comentaris