1880. Carrer del Comerç, al bell mig de Moià. Una família compra una petita màquina i comença a elaborar pasta per vendre als veïns. La pasta tot just s'estava estenent per Catalunya i a molts pobles van néixer petits obradors. Aquest és l'origen de La Moianesa, que 140 anys després s'ha consolidat en el món de la pasta de qualitat i com un referent innovador en pasta ecològica i integral.
És la història d'una família dedicada al món de la pasta que ha destacat per l'amor pel producte i seguir els mètodes dels autèntics pastificios italians i que sempre ha hagut d'anar a un pas endavant per mantenir-se en un mercat cada vegada més globalitzat i competitiu. Una història de pasta catalana.
El fenomen de la pasta a Catalunya
"A Catalunya, la pasta es va posar de moda per influència d'Itàlia i a molts pobles es van posar màquines. Va ser un fenomen molt català, existien moltes fàbriques", explica Jordi Soler, cinquena generació de La Moianesa. Cada obrador abastia els veïns de la seva zona. En el seu cas, es movien pel Moianès, Vic o Manresa i periòdicament a Barcelona. Tot plegat fet amb la farina que portaven els pagesos de la zona, que fins llavors només s'utilitzava pel pa: "Va ser una novetat molt gran".
La primera pasta que es fabricava a La Moianesa, com en la majoria d'indrets, eren uns fideus llargs i enroscats en forma de vuit. Els macarrons no van arribar fins als anys 30 o 40 del segle XX. Ho assecaven al pis de dalt de l'obrador de manera natural i respectant "l'art d'assecatge", una de les claus de la qualitat. Llavors, la pasta encara era amb blat convencional i era de color blanc.
Un segle d'obrador local
"A principis del segle XX va ser el boom de les fàbriques de pasta, sortien com bolets a tot arreu, a tots els pobles i ciutats de Catalunya", explica Soler, emfatitza que la popularitat de la pasta va escalar ràpidament. Els clients augmentaven, però també els competidors, que feien la mateixa pasta: "Ens anàvem guanyant la vida". Ja avançada la primera meitat de segle vint, La Moianesa va incorporar el blat dur, que feia una pasta de més qualitat i amb l'actual color groc.
Pràcticament durant cent anys, La Moianesa es va mantenir com un petit obrador que elaborava pasta de proximitat per clients del voltant. Era un petit taller familiar amb una única màquina.
El punt d'inflexió de La Moianesa
El 1979 La Moianesa va viure un punt d'inflexió que ha estat clau per la seva supervivència. Les petites fàbriques de pasta del territori anaven desapareixent per la creació de grans empreses que podien oferir molta més producció i preus més baixos: "Dels 80 fins als 2000, va ser un tancament continu d'empreses".
La Moianesa va apostar per construir una nova fàbrica als afores de Moià i fer una aposta revolucionària: la fabricació de pasta per a dietètica: pasta amb més fibra, integral i amb més gluten per esportistes. "La que més èxit va tenir va ser la integral", explica Soler, que recorda que van ser un dels pioners en endinsar-se en aquell sector i que ho van fer amb la col·laboració d'alguns clients que els hi plantejaven.
Una reunió per la supervivència
"Els nostres clients van tenir un creixement molt important i, nosaltres, amb ells", destaca. La Moianesa elaborava aquesta pasta especialitzada i es venia sota la marca dels clients, mentre seguia fent una petita part de pasta tradicional, que venia amb la seva marca i a la botiga que mantenia al centre de Moià, on havia tingut el primer obrador.
Aquella aposta pionera i innovadora per pastes especialitzades va ser la salvació de La Moianesa: "El meu pare sempre recorda la reunió que va tenir amb aquells clients i que va obrir la porta a diferenciar-nos de la pasta clàssica. Va ser una casualitat". La lluita per la pasta clàssica contra les grans empreses era inviable. Així va ser com es van especialitzar en pastes dietètiques, una aposta que encara mantenen.
Jordi Soler: "Sempre hem anat un pas endavant per anar traient productes innovadors"
"Sempre hem anat un pas endavant per anar traient productes innovadors", recalca Soler. Van seguir les pastes vegetals de colors: "Fèiem productes que no elaboraven els grans fabricants". Fins que als 90 també van viure un nou punt d'inflexió amb la pasta ecològica: "En vam començar a fer quan ningú en feia". I la següent aposta, ja al segle XXI, va ser la pasta de llegums.
La història es repeteix: La Moianesa obre camí en productes diferencials i, al cap del temps, s'hi sumen els grans fabricants: "Quan s'hi posen, ens hem d'especialitzar en altres novetats i tornar a innovar". "El secret ha sigut mantenir-nos petits, que ens permet ser molt flexibles i investigar nous productes i fer proves constantment", reflexiona Soler, que afegeix: "Si als 80 haguéssim fet com moltes empreses i haguéssim invertit molts diners en maquinària per fer molts quilos de pasta, potser avui no hi seríem".
L'amor per la pasta
I és que Jordi Soler lamenta que la pasta s'ha convertit per les grans superfícies com un "producte reclam" pel seu preu: "Gairebé te'l regalen". La Moianesa ha continuat elaborant una petita part de pasta clàssica per vendre sota la seva pròpia marca i apostant per la qualitat, amb matèria primera molt bona i amb uns processos que respectin els temps del producte: "L'essència de tota la vida de la fabricació de pasta".
Jordi Soler: "És una pasta de qualitat, amb un raig d'oli ja te la pots menjar"
"És una pasta de qualitat, amb un raig d'oli ja te la pots menjar". De fet, a Moià arriben clients d'arreu de Catalunya per comprar-la. Però lamenta que els consumidors en general no valoren tant la qualitat de la pasta, a diferència del que pot passar a Itàlia. Ara, un dels reptes de La Moianesa és potenciar més la seva pròpia marca i la seva pasta tradicional, aprofitant també un canvi del mercat, que cada vegada valora més el producte de proximitat.
A més, Jordi Soler també fa una reivindicació del blat: "Ara sembla el dimoni pel gluten, però a la gran majoria de la població li prova bé. El blat ha sigut la base de l'alimentació humana des de fa 2.000 anys i sense el blat no seríem on som". Tot i això, també elaboren pasta d'espelta ecològica que ve de pagesos del Moianès. El blat que fan servir el porten d'Aragó i Andalusia, ja que el clima és més propici.
Jordi Soler: "Les pimes de 10 o 12 treballadors quedem una mica amagades, però som les que tirem del carro del país".
Actualment, La Moianesa fabrica uns 900.000 quilos de pasta l'any, dels quals un 85% són dietètiques que es venen sota altres marques. Facturen gairebé 2 milions d'euros i donen feina a una dotzena de persones. Una mida que reivindica Jordi Soler: "Les pimes de 10 o 12 treballadors quedem una mica amagades, però som les que tirem del carro del país".