La denominació anglesa packaging, en català, pot fer referència tant als embalatges (en anglès també packings) com al disseny d’embalatges (en anglès també packaging design). Aquest últim concepte, potser més desconegut, fa referència al procés de concepció i producció d'embolcalls i envasos per a la protecció, la conservació i el transport de productes destinats a la venda, especialment en formats sostenibles i atractius.
Pel que fa als embalatges, en el procés de venda d’un producte, generalment, se n’han de programar tres de diferents. Ho podem exemplificar en el procés de venda d’un bric de llet (de l’anglès brick), per exemple. Quan el producte surt de la fàbrica, ho fa en un embalatge terciari que, per a facilitar la manipulació i el transport, agrupa conjunts d’unitats envasades: és el cas d’un palet ple de paquets de brics de llet que arriba al supermercat. En canvi, quan la llet es posa a la venda al supermercat, el consumidor pot comprar-la en un embalatge secundari (un paquet de sis brics de llet) o en un embalatge primari (un bric de llet).
En un altre ordre de coses, també trobem embalatges que s’han adaptat a la gestió ambiental. Així doncs, hi ha els embalatges biodegradables i els embalatges compostables. Tots dos poden ser descompostos, però els segons, a més, donen lloc a compost. En aquest sentit, també hi ha els embalatges reciclables, que pel seu nom ja podem deduir que poden ser transformats i emprats en la fabricació de nous embalatges o d'altres productes diferents. I vet aquí un altre exemple: la setmana passada, per Sant Jordi, us vau fixar en si les vostres roses estaven embolicades en embalatges biodegradables?
És interessant comentar que algunes de les denominacions que fan referència als tipus d’embalatges són manlleus de l’anglès. En són exemples els brics que ja hem vist anteriorment i els blísters (de l’anglès blister pack), coneguts especialment per contenir pastilles o comprimits. En aquests dos casos, les formes originals angleses s’han adaptat a l’ortografia catalana. Però també hi ha els skins (de l’anglès skin pack), molt usats en la indústria de la carn, constituïts per una pel·lícula plàstica transparent que, gràcies a l'acció de la calor i per mitjà de la tècnica del buit, s'adapta al producte que es vol envasar, el qual queda fixat entre la pel·lícula i una base de cartó. Podem trobar filets de salmó en embalatges d’aquest tipus, per exemple.
Podeu consultar aquests termes i molts d’altres que hi estan relacionats al Cercaterm i a la Neoloteca del TERMCAT.