30
de Desembre
de
2016 - 10:07
Considerat un visionari de la crisi de la zona euro, l'economista britànic Edward Hugh (Liverpool, 1948), instal·lat a Barcelona el 1990 i des de feia cinc anys resident a l'Empordà, ha mort a l'hospital Josep Trueta de Girona víctima d'un càncer als 67 anys.
Hugh, macroeconomista, blocaire i especialista en processos demogràfics, era considerat un dels economistes més influents del món, fins al punt que el New York Times el va batejar com "el profeta del cataclisme de la zona euro".
L'any passat va publicar el llibre ¿Adiós a la crisis? (Deusto, 2014), en què reflexionava sobre l'economia espanyola. Per aquest motiu en una entrevista a VIA Empresaalertava que Espanya estava en un moment crític de la Història i apostava per posar fre a tres grans problemes conjunturals: el declivi demogràfic, l'emigració de joves i professionals, i la manca de creixement econòmic de forma sostinguda.
Tanmateix, Hugh sempre va defensar la seva independència acadèmica, i en diverses ocasions va denunciar que la premsa econòmica internacional donava una visió distorsionada del procés català. A tall d'exemple, el 2014 va criticar The Economist per una coberta al seu entendre esbiaixada. Aleshores l'economista va escriure un article en què rebatia bona part de les sentències de la capçalera i li recomanava que es familiaritzés amb conceptes com la 'teoria dels jocs'.
Hugh, macroeconomista, blocaire i especialista en processos demogràfics, era considerat un dels economistes més influents del món, fins al punt que el New York Times el va batejar com "el profeta del cataclisme de la zona euro".
L'any passat va publicar el llibre ¿Adiós a la crisis? (Deusto, 2014), en què reflexionava sobre l'economia espanyola. Per aquest motiu en una entrevista a VIA Empresaalertava que Espanya estava en un moment crític de la Història i apostava per posar fre a tres grans problemes conjunturals: el declivi demogràfic, l'emigració de joves i professionals, i la manca de creixement econòmic de forma sostinguda.
Tanmateix, Hugh sempre va defensar la seva independència acadèmica, i en diverses ocasions va denunciar que la premsa econòmica internacional donava una visió distorsionada del procés català. A tall d'exemple, el 2014 va criticar The Economist per una coberta al seu entendre esbiaixada. Aleshores l'economista va escriure un article en què rebatia bona part de les sentències de la capçalera i li recomanava que es familiaritzés amb conceptes com la 'teoria dels jocs'.