Nani Marquina, les catifes de l'oasi del disseny

L'empresa d'estores, en la primera línia del disseny internacional, factura 6 milions d'euros i exporta a més de 50 països

L'empresària i dissenyadora Nani Marquina | Cedida L'empresària i dissenyadora Nani Marquina | Cedida

La fundadora de l'empresa homònima Nani Marquina es defineix com una "empresària per accident". Segons explica la dissenyadora, ella ara "només" porta el disseny i representa la marca. Com si fos poca cosa representar una de les firmes més conegudes del disseny internacional. Des de fa tres anys la seva filla, Maria Piera, ha agafat les regnes del negoci com a CEO de l'empresa de catifes de disseny. Amb una facturació que ronda els 6 milions d'euros anuals i una plantilla de 30 persones, Nani Marquina es troba en un dels seus millors moments com a empresa amb el repte digital al davant i catifes del millor disseny i qualitat als peus.

Catifes a l'oasi del disseny

Marquina va estudiar a l'escola Massana, que dirigia el seu pare, pioner del disseny industrial català i autor de la famosa setrillera antigoteig. Segons explica, l'empresa va néixer per una necessitat com a dissenyadora. El principi de la seva carrera emprenedora va ser en la seva pròpia botiga d'interiorisme: "Em va servir per conèixer a qui anava a vendre, què vol el consumidor". Mentre es dedicava a dissenyar estampats per a cortines i cobrellits va descobrir el nínxol de mercat: ningú no feia catifes modernes, "cap fabricant apostava pel disseny".

El primer model va ser un patchwork de moquetes. En ple boom del disseny gràfic, cap a l'any 1987, va llançar el primer catàleg. "Eren catifes fetes amb màquines, d'uns fabricants de Taradell, però amb un disseny limitat de colors i patrons...", recorda. Van agradar molt, perquè no hi havia res semblant. Des del magatzem del local d'arquitectura del seu pare, al carrer de Bonavista 3, Nani Marquina va començar a fer els primers passos. "Feia de tot menys de comercial!", riu.

Des de bon principi la firma ja va anar a vendre fora: "Vam tenir èxit a Europa, en aquella època si volies una catifa, havia de ser clàssica, turques fetes a mà o versions mecanitzades de les orientals, sobretot fetes a Crevillent, a Alacant". Marquina bromeja quan diu que "dissenyava com a xurros, perquè no hi havia competència, ara per a una col·lecció triguem dos anys". Va començar a col·laborar amb dissenyadors gràfics com Peret, América Sanchez, Mariscal com a "artistes convidats".

"Jo volia dissenyar i em passava tot el dia fent números, patia, perquè no dominava l'administració i sobretot sent dona en el món empresarial, pensava "si fos un home, me'n sortiria millor", quan "no era cert!"

En una entrega de premis a la Cambra de Barcelona, Marquina li va comentar al llavors president de l'entitat, Miquel Valls, que ella va esdevenir "empresària per accident". En cert punt, amb el creixement, la gestió de l'empresa es va fer feixuga, sobretot en un context en què ser dona i emprenedora era una raresa: "Jo volia dissenyar i em passava tot el dia fent números, patia, perquè no dominava l'administració i sobretot sent dona en el món empresarial, pensava "si fos un home, me'n sortiria millor", quan "no era cert!".

La crisi i l'Índia

La crisi dels 90 va afectar l'empresa profundament. Això no obstant, "la crisi dels 90 em va salvar, tocar fons et fa veure la realitat", afirma, "sé veure les oportunitats quan em passen pel davant". Havia rebut un encàrrec per als pisos superiors de l'hotel Arts, una feina tècnicament impossible a Espanya. "M'havien parlat d'una tècnica per fer catifes que empraven a l'índia" i hi va fer cap el 1993. Allà va conèixer noves maneres de produir, amb "més qualitat i més flexibilitat que no pas les màquines" del seu proveïdor de Taradell.

Va convertir tota la producció en artesanal i les va omplir de color, materials, formes, relleus i volums. Les tècniques de l'Índia van permetre a Nani Marquina innovar en el disseny fent de les catifes un objecte més enllà d'un suport gràfic. I també apujar el preu. "Vaig començar a entendre què era el marge", riu. "Anar a l'Índia va ser tot o res i va sortir bé", postil·la.

"La crisi dels 90 em va salvar, tocar fons et fa veure la realitat"

Amb el temps també va créixer la competència i va arribar la crisi financera del 2008 que per sort van poder superar sense grans problemes econòmics: "El nostre principal distribuïdor va deixar de vendre'ns. Vam obrir una botiga pròpia a Barcelona el 2009 i una filial als Estats Units el 2010, i vam encertar". Ara els EUA són el seu millor mercat amb un 30% del total, i de fet en cert moment les exportacions van representar el 90% de la facturació de l'empresa."El disseny ens va salvar", comenta sobre quan van començar les col·laboracions amb dissenyadors internacionals. Els germans Bouroullec, Tord Boontje o Begüm Cana Özgür són alguns dels noms que han signat catifes per a Nani Marquina.

L'any 2005 la filla de Nani, Maria Piera Marquina, va entrar a la companyia per professionalitzar la gestió comercial. Ara Piera és la directora general de la firma, mentre Nani es dedica a "tornar a l'origen, al disseny". "Ens va costar encaixar, "la Nani gasta massa!" Però ara sabem que funciona", recorda.

Contract i catifes d'exterior

Actualment produeixen a Nepal, l'Índia i Pakistan, països amb una llarga tradició de catifes. El portafoli de productes també s'ha ampliat. El catàleg de la firma el conformen 45 col·leccions amb 300 referències i, a més, complements com poufs -que representen entre un 3% i un 5% de la facturació-, gandules i catifes d'exterior que "han estat un èxit". Aquest nou producte els ha permès entrar en un segment que fins ara no dominaven i "van molt bé". Aquesta és una innovació d'enguany i la nova col·lecció de catifes outdoor estan confeccionades amb plàstics reciclats. Així, la sostenibilitat també té un paper crucial en l'empresa: "Intentem treballar amb materials sostenibles, rentem les catifes amb producte biodegradable, reduïm plàstics i volem retallar la petjada de CO₂ en el transport de les catifes, és difícil però ho intentem".

Amb un objectiu de facturació anual de 10 milions d'euros d'aquí a quatre anys, la firma s'apunta creixements interanuals del volum de negoci d'entre el 10 i el 20% en els darrers exercicis. "Des del 2005 fins al 2015 hem doblat la facturació passant de 3 a 6 milions d'euros d'una manera molt sostinguda i estable", comenta Piera.

"Des del 2005 fins al 2015 hem doblat la facturació passant de 3 a 6 milions d'euros d'una manera molt sostinguda i estable"

Els plans més immediats per a la casa de catifes és muntar una filial a l'Índia per poder externalitzar el control de qualitat i la logística, mentre amplien el percentatge d'ingressos que aporta el contract, que avui dia representa un 30% del total. Avui Nani Marquina exporta el 80% de la seva producció a més de 50 països.

El repte de futur és introduir-se directament en l'ecommerce amb un portal propi, donat que ara el 25% de les vendes provenen de marketplaces de clients: "Molts dels nostres clients s'estiraran dels cabells quan els diguem que començarem a vendre online". Però és que arriscar-se forma part de l'ADN de Nani Marquina, "jo sóc una empresària intuïtiva, tinc claríssim que ho hem de fer".

Catifes de museu

Les catifes de Nani Marquina pengen de les parets de les Nacions Unides a la sala que cobreix la famosa cúpula de Miquel Barceló i té peces exposades al MOMA de Nova York. Però també a la sala Tàpies al Palau de la Generalitat, on es reuneix el Govern de Catalunya, hi ha una catifa Nani Marquina als peus dels consellers. Es troben als terres del restaurant The Green Spot, les catifes de Loewe les confecciona la firma catalana i actualment treballen per decorar el The Shard, l'edifici més alt del Regne Unit a la City de Londres.

Més informació
Santa & Cole, l'editorial de la llum
Teixidors, les mantes de luxe amb valor social
Marset, la foneria dels llums de disseny
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit