L’escenari actual d’emergència per sequera fa que, de grat o per força, hàgim d’aprendre a optimitzar al màxim l’ús de l’aigua i a familiaritzar-nos amb els termes que ens expliquen d’on surt l’aigua quan no cau del cel.
Comencem per l’aigua potable, la més coneguda i que està en boca de tothom, perquè és la que és apta per al consum humà, ja sigui en el seu estat original o després de ser tractada en una potabilitzadora. Aquesta aigua ens arriba subministrada a través de la xarxa pública (aigua de xarxa, aigua corrent o aigua de l’aixeta), o com una activitat comercial (aigua envasada). De l’aigua potable també se’n pot dir aigua de beure, i més recentment s’ha fet popular la denominació aigua de boca, que no es pot considerar inadequada, però cal tenir present que les dues formes tradicionals són aigua potable o aigua de beure.
A l’altre extrem, trobem l’aigua residual, que conté residus procedents de la indústria, de zones urbanes, o d’activitats agràries o ramaderes. Quan aquesta aigua arriba a una estació depuradora i se sotmet a una sèrie de processos físics, químics o biològics que serveixen per a eliminar-ne els contaminants (especialment la matèria orgànica i els sòlids en suspensió), es transforma en aigua depurada que, tot i no ser prou pura per a beure, sí que ho és per a retornar al medi i aportar un cabal d’aigua en condicions adequades per a garantir la qualitat dels ecosistemes fluvials i assegurar la vida de les espècies animals i vegetals d’un determinat hàbitat.
La persistència de la sequera ha fet augmentar la presència d’un altre tipus d’aigua, l’aigua regenerada, que potser no ens resulta tan coneguda perquè fins ara s’havia mantingut allunyada dels usos residencials. Fa referència a l’aigua depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional per a adequar-la a determinats usos. Per exemple, en funció de la tecnologia de regeneració utilitzada i de la qualitat de l'aigua obtinguda, es pot fer servir per al reg agrari, per a usos industrials, per a determinats usos urbans (per exemple, la neteja de carrers) o per al manteniment d’aqüífers i del cabal ecològic dels rius.
I no poden acabar sense parlar de l’aigua dessalinitzada que s’obté a partir de l’aigua marina o l’aigua salobre tractades en una dessalinitzadora amb l’objectiu de disminuir-ne el contingut de sal i fer-la apta per a diversos usos, incloent-hi l’abastament d’aigua.
Si us interessa la terminologia relacionada amb la sequera, en podeu trobar una selecció a la infografia interactiva La sequera: termes clau. I podeu consultar la fitxa completa de cadascun dels termes esmentats, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.