07
de Juliol
de
2016
Act.
07
de Juliol
de
2016
"Les cooperatives són com el tramvia, sempre hi han estat i ara descobreixen que són sostenibles" ha afirmat el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Perfecto Alonso en l'acte central del Dia Internacional de les Cooperatives 2016. L'analogia és ben vàlida, i que les cooperatives creen llocs de feina estables i de qualitat és un fet. Tant és així que aquest dijous les cooperatives ja tenen més treballadors que abans de la crisi: més de 43.000 persones. A més, facturen més de 5.000 milions d'euros i representen el 6% del PIB del país.
En l'acte també ha participat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, qui ha destacat la contribució de les cooperatives en la creació d'ocupació, que en aquest sector ha augmentat un 4,3% en un any. "Només durant el primer trimestre de 2016 s'han constituït 42 noves cooperatives que han creat 142 nous llocs de treball", ha afirmat.
Ara, les cooperatives, juntament amb les Nacions Unides, s'han posat un "conjunt d'objectius globals per eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible. Amb l'ajuda del programa Aracoop, impulsat pel Departament de Treball i les principals organitzacions de cooperatives del país, volen donar una nova empenta a l'economia social.
Els objectius d'un col·lectiu
Eduard Sagarra i Trias, president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, ha explicat els 17 objectius d'aquesta organització, segmentats en quatre grans grups sota el paraigua de la sostenibilitat: serveis bàsics i respecte ambiental, estat del benestar, desenvolupament econòmic i compromís amb la comunitat. Si bé segons Alonso, "parlar de sostenibilitat és parlar de cooperativisme", per tant, no caldrà fer esforços per assolir aquests objectius si es treballa amb el model de les cooperatives perquè "la gestió democràtica és com 'el respirar' de les cooperatives".
I precisament en aquests àmbits –superant els malaguanyats objectius del mil·lenni- se situen les cooperatives que han participat en la taula rodona de l'acte i que han comentat el paper de les cooperatives en el desenvolupament sostenible.
Per parlar de l'àmbit financer, Ramon Gassiot, coordinador adjunt de serveis financers de Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris amb més de 3.400 socis, ha afirmat que "el sector cooperatiu financer intenta oferir alternatives al sector bancari convencional, que tendeix a la concentració". D'aquesta manera "pretenem prestar uns serveis financers per transformar la societat amb els principis de l'economia social i solidària". Pel coordinador de Coop57, "el sector financer és un mitjà, les finances han de ser un vehicle per donar diners a activitats sostenibles que si no tenen recursos, no podrem assolir els objectius de transformació social".
Olesa, un municipi cooperatiu
Representant l'àrea dels serveis bàsics universals, ha parlat Joan Arévalo, president de la Comunitat Minera Olesana. Segons Arévalo "els 23.000 habitants d'Olesa de Montserrat som cooperativistes i donem servei d'aigua des de fa 140 anys i ens hem mantingut tot i les ofertes de compra".
El president de la Comunitat Minera Olesana avisa que "allò que mou les empreses privades és el dividend, en canvi nosaltres entenem que l'aigua és un servei" i per tant, "si amb el canvi climàtic creix la manca d'aigua, el pitjor que pot passar és que la seva gestió estigui en mans d'algú que cerca beneficis". Per això Arévalo diu que des del seu àmbit, el cooperativisme aporta "justícia als serveis bàsics, a més d'una bona gestió dels aqüífers i un gran retorn social".
També ha estat present Frederic Torrent, president de Grup La Pau –Ambulàncies La Pau, una cooperativa que aposta per la vocació, el treball en equip i la formació continuada per prestar servei assistencial. Torrent sap que el servei que ofereixen totes les cooperatives és de qualitat i per això són "l'objectiu de grans empreses que estan comprant companyies més petites que el que menys els importa és el treball i el salari".
Per la seva banda, el vicepresident de la cooperativa Girona Fruits i també president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, s'ha referit a l'aposta que es fa des del món cooperatiu per sensibilitzar de la importància d'una alimentació sana i de qualitat, no sols a escala de persones sinó també d'impacte social i econòmic locals: "O som capaços d'instaurar la sobirania alimentària o tindrem dificultats", ha avisat. Girona Fruits treballa "amb pràctiques més ecològiques i de menys impacte a l'entorn", per això reclama que "la marca de cooperativa hauria de ser equivalent al comerç just".
Joan Muntané, president de Drecera, una cooperativa d'iniciativa social que té com a missió la prestació de serveis d'atenció a la persona des dels vessants educatiu, formatiu, social, sanitari i laboral, ha representat el paper de les cooperatives en l'àmbit dels serveis a les persones. Muntané ha afirmat que "les retallades a l'Estat del Benestar han incrementat el nombre de persones ateses" i de cara al futur creu que "si tot allò que són drets depèn de disponibilitat pressupostaria, malament anem". Per això pensa que les cooperatives tenen molt a aportar al desenvolupament sostenible: "El món sostenible ha de ser cooperatiu o no serà".
En l'acte també ha participat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, qui ha destacat la contribució de les cooperatives en la creació d'ocupació, que en aquest sector ha augmentat un 4,3% en un any. "Només durant el primer trimestre de 2016 s'han constituït 42 noves cooperatives que han creat 142 nous llocs de treball", ha afirmat.
Ara, les cooperatives, juntament amb les Nacions Unides, s'han posat un "conjunt d'objectius globals per eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible. Amb l'ajuda del programa Aracoop, impulsat pel Departament de Treball i les principals organitzacions de cooperatives del país, volen donar una nova empenta a l'economia social.
Els objectius d'un col·lectiu
Eduard Sagarra i Trias, president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, ha explicat els 17 objectius d'aquesta organització, segmentats en quatre grans grups sota el paraigua de la sostenibilitat: serveis bàsics i respecte ambiental, estat del benestar, desenvolupament econòmic i compromís amb la comunitat. Si bé segons Alonso, "parlar de sostenibilitat és parlar de cooperativisme", per tant, no caldrà fer esforços per assolir aquests objectius si es treballa amb el model de les cooperatives perquè "la gestió democràtica és com 'el respirar' de les cooperatives".
I precisament en aquests àmbits –superant els malaguanyats objectius del mil·lenni- se situen les cooperatives que han participat en la taula rodona de l'acte i que han comentat el paper de les cooperatives en el desenvolupament sostenible.
Per parlar de l'àmbit financer, Ramon Gassiot, coordinador adjunt de serveis financers de Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris amb més de 3.400 socis, ha afirmat que "el sector cooperatiu financer intenta oferir alternatives al sector bancari convencional, que tendeix a la concentració". D'aquesta manera "pretenem prestar uns serveis financers per transformar la societat amb els principis de l'economia social i solidària". Pel coordinador de Coop57, "el sector financer és un mitjà, les finances han de ser un vehicle per donar diners a activitats sostenibles que si no tenen recursos, no podrem assolir els objectius de transformació social".
Olesa, un municipi cooperatiu
Representant l'àrea dels serveis bàsics universals, ha parlat Joan Arévalo, president de la Comunitat Minera Olesana. Segons Arévalo "els 23.000 habitants d'Olesa de Montserrat som cooperativistes i donem servei d'aigua des de fa 140 anys i ens hem mantingut tot i les ofertes de compra".
El president de la Comunitat Minera Olesana avisa que "allò que mou les empreses privades és el dividend, en canvi nosaltres entenem que l'aigua és un servei" i per tant, "si amb el canvi climàtic creix la manca d'aigua, el pitjor que pot passar és que la seva gestió estigui en mans d'algú que cerca beneficis". Per això Arévalo diu que des del seu àmbit, el cooperativisme aporta "justícia als serveis bàsics, a més d'una bona gestió dels aqüífers i un gran retorn social".
També ha estat present Frederic Torrent, president de Grup La Pau –Ambulàncies La Pau, una cooperativa que aposta per la vocació, el treball en equip i la formació continuada per prestar servei assistencial. Torrent sap que el servei que ofereixen totes les cooperatives és de qualitat i per això són "l'objectiu de grans empreses que estan comprant companyies més petites que el que menys els importa és el treball i el salari".
Per la seva banda, el vicepresident de la cooperativa Girona Fruits i també president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, s'ha referit a l'aposta que es fa des del món cooperatiu per sensibilitzar de la importància d'una alimentació sana i de qualitat, no sols a escala de persones sinó també d'impacte social i econòmic locals: "O som capaços d'instaurar la sobirania alimentària o tindrem dificultats", ha avisat. Girona Fruits treballa "amb pràctiques més ecològiques i de menys impacte a l'entorn", per això reclama que "la marca de cooperativa hauria de ser equivalent al comerç just".
Joan Muntané, president de Drecera, una cooperativa d'iniciativa social que té com a missió la prestació de serveis d'atenció a la persona des dels vessants educatiu, formatiu, social, sanitari i laboral, ha representat el paper de les cooperatives en l'àmbit dels serveis a les persones. Muntané ha afirmat que "les retallades a l'Estat del Benestar han incrementat el nombre de persones ateses" i de cara al futur creu que "si tot allò que són drets depèn de disponibilitat pressupostaria, malament anem". Per això pensa que les cooperatives tenen molt a aportar al desenvolupament sostenible: "El món sostenible ha de ser cooperatiu o no serà".