El risc, aquell perill incert que es deriva dels fenòmens naturals o de les accions o les omissions dels éssers humans, i que pot incidir en la societat o en el medi, és un element consubstancial i inherent a la vida en les societats contemporànies.
Sigui en el terreny personal, laboral, polític, econòmic o empresarial, el risc pot comportar amenaces, però també pot generar oportunitats. És en aquest ventall de possibles efectes negatius o positius que la gestió del risc constitueix un element fonamental per a les organitzacions que volen mantenir-se, innovar i créixer en un mercat competitiu i en canvi constant, perquè actua per minimitzar les amenaces i potenciar les oportunitats.
Hi ha diferents mesures de tractament del risc que poden ajudar a modificar un risc determinat. En aquest article comentarem alguns casos associats al tractament dels riscos i dels termes que hi fan referència. Comencem per l’assumpció del risc (en anglès, risk retention), que consisteix a acceptar directament, amb tot el coneixement de la informació disponible, un risc determinat i les seves conseqüències, sense transferir-lo ni compartir-lo. Una companyia d’assegurances, per exemple, assumeix un risc quan no el transfereix a una altra companyia de reassegurances.
Des del punt de vista lingüístic, en català no hauríem de córrer el risc d’adoptar el calc de l’anglès retenció del risc, perquè, semànticament, es considera una forma poc escaient ja que retenir en català remet sobretot a la idea de 'privar (algú) de llibertat' o de 'no deixar anar allò que algú et vol prendre'. En canvi, la forma assumpció del risc pren el sentit que el diccionari normatiu atribueix al verb assumir ("Prendre sobre si mateix, a compte seu, un honor, un càrrec, una obligació, una responsabilitat"), que descriu amb precisió el concepte a què ens referim.
Des del punt de vista lingüístic, en català no hauríem de córrer el risc d’adoptar el calc de l’anglès 'retenció del risc'
Una altra mesura de tractament del risc és la reducció del risc (en anglès, risk reduction), consistent a reduir la probabilitat que el risc es produeixi o a limitar les conseqüències negatives que pugui tenir. Són estratègies de reducció del risc la prevenció del risc (en anglès, risk prevention), per mitjà de la qual podem disminuir la probabilitat que el risc es produeixi, i l’atenuació del risc (en anglès, risk mitigation), que ens permet limitar les conseqüències negatives inevitables o probables del risc. La revisió mèdica practicada per una asseguradora als futurs abonats, per exemple, es pot considerar una mesura de prevenció del risc, mentre que l'aplicació de descontaminants o barreres de contenció en cas de vessaments tòxics seria una mesura d’atenuació del risc.
En aquest darrer cas, en català no ens hauríem d’arriscar a creure que la forma mitigació del risc (per similitud a l’anglès risk mitigation) pot ser més encertada que atenuació del risc. Només cal observar el matís semàntic existent entre aquestes dues formes. Així, mentre que atenuació del risc remet a la gravetat del risc (atenuar és 'fer menys greu'), mitigació del risc al·ludeix a la intensitat del risc (mitigar és 'fer menys viu', és a dir, 'menys intens i penetrant') i tindria més sentit, en tot cas, aplicat a les conseqüències del risc com ara el dolor, les pèrdues o els perjudicis en general.
Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb la gestió del risc al Cercaterm i al portal Terminologia d’economia i empresa.