El 42% de les persones d'entre 25 i 34 anys afectades per la crisi de l'habitatge perceben la seva salut mental com a regular o dolenta, segons recull un informe del Consell de la Joventut d'Espanya, Fad Joventut i Oxfam Intermón. Darrere d'aquest percentatge, hi ha situacions de sobreesforç econòmic i dificultats per emancipar-se que s'associen a nivells més baixos de benestar emocional, segons indiquen els autors de la investigació. Per exemple, afirmen que la incidència de mala salut mental es duplica entre les persones que destinen més del 50% dels ingressos a aquesta despesa en comparació amb les que hi destinen menys del 30%.
L'anàlisi "posa de manifest" com la crisi de l'habitatge i la precarietat laboral van acompanyades d'una pitjor percepció de la salut mental entre la població jove, a més de limitar els seus projectes de vida i les seves expectatives de futur.
"La joventut no ens juguem només una qüestió material, ens hi va la vida i la salut en poder accedir a un habitatge digne. Les solucions no poden ser només sanitàries; no podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l'arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d'estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida", afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE.
González: "La joventut no ens juguem només una qüestió material, ens hi va la vida i la salut en poder accedir a un habitatge digne"
La població jove destina "de manera sostinguda" entre el 40 i el 50% dels ingressos a pagar l'habitatge, xifra superior al llindar recomanat del 30%. En el cas de les llars unipersonals joves, des del 2017 l'esforç supera el 80% del salari, afirmen els impulsors de l'estudi.
"Per a moltes persones joves, l'habitatge marca decisions vitals: amb qui viuen, quina intimitat poden tenir, quant de temps poden sostenir un lloguer o fins a quin punt poden imaginar un projecte de vida propi", assenyala Julia García, coautora de l'informe i experta en desigualtats i joventut d'Oxfam Intermón. "La crisi de l'habitatge s'ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur", afegeix.
D'altra banda, l'estudi determina que la precarietat i la inestabilitat laboral també pesen sobre la salut psicològica de la població jove i redueixen les seves opcions de futur. Durant l'últim any, el 63,5% de la població jove que es trobava en situació de carència material severa va patir algun tipus de problema psicològic, davant del 52,4% de la que no presenten cap privació.
Les persones que tenen dificultats per estalviar declaren més símptomes de malestar psicològic. Les diferències superen els deu punts respecte a la resta de joves en la majoria dels indicadors analitzats.
A més, entre les persones joves amb carència material severa, el 39,8% afirma sentir soledat no desitjada amb freqüència. El percentatge baixa fins al 19,6% entre les que no afronten dificultats materials.