"Per muntar una cooperativa cal una idea i tenir clar certs valors", afirma Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que celebra l'entrada en vigor aquesta setmana de la nova Llei de cooperatives, a l'espera d'avaluar-ne els resultats reals i confirmar si realment fomenta la creació de noves cooperatives i consolidar les ja existents.
L'emprenedor, en certs casos, ha virat de la individualitat i la necessitat personal, a l'emprenedor que ho fa per oportunitat. Potser perquè el mercat no pot absorbir tota l'emprenedoria o potser pel canvi en els valors de la societat. Quan algú recull aquests dos aspectes, "emprenedoria i valors, veu que muntar una empresa no és tan complicat", diu Perdrix.
El cooperativisme ha ressorgit amb força i ha entrat en sectors com el de l'energia i les telecomunicacions. Quina és la fotografia del model cooperatiu actual?
Sí que és cert que històricament s'ha vinculat el cooperativisme a sectors molt tradicionals, però segurament gràcies a la crisi, la societat està fent un cert replantejament. Certs valors o principis ja no són vàlids. I això arriba també a l'empresa. Si canvia la nostra manera de pensar o veure les coses, també canvia la manera de fer empresa. D'aquesta manera, valors més vinculats a la temàtica social els hem traslladat a la manera de treballar i en conseqüència a la manera de fer empresa. El model cooperatiu en aquest sentit i també en contextos de crisi, aporta una resistència important comparant-lo amb altres valors o models. Això es fa palès en l'augment del nombre de cooperatives que ha anat augmentant en els darrers últims anys. I no solament això, les cooperatives que ja existien ja fa mesos que estan creant ocupació a nivells previs a la crisi.
Què fa que no s'opti més per aquesta opció, els prejudicis o el desconeixement del model?
Un dels principals problemes que té el cooperativisme és que és molt desconegut. Ens fa mal que professionals de l'emprenedoria desconeguin aquest model i es vinculi a sectors tradicionals o fins i tot allunyats del sector empresa. La cooperativa no deixa de ser una forma jurídica per tirar endavant una activitat econòmica, ara bé, no a qualsevol preu. És un model centrat en les persones i en el qual les persones estan molt per sobre del capital. Aquest concepte és molt important i representa un canvi i un tret diferencial respecte de la resta de models d'empresa. I això el fa, també en part, desconegut. També he de dir que, afortunadament, quan hom s'interessa pel model de la cooperativa i el coneix, hi opta.
Ara toca promocionar-se.
Donar a conèixer el cooperativisme i donar l'oportunitat als emprenedors d'optar per aquest model és important, aquesta és una de les nostres prioritats ara mateix. Aquells que vulguin dotar la seva empresa d'uns valors no solament de cara a la galeria, han de saber que ho poden fer. Fa cinc anys era potser impensable tenir un espai sobre cooperativisme en una fira per a Pimes i emprenedors com el BizBarcelona; enguany hi hem estat presents.
Quines característiques té l'emprenedor cooperatiu?
El més important és comprendre un emprenedor que vol portar endavant una empresa, vol posar de relleu uns valors per sobre d'uns altres. Un cop s'ha entès això, caldria destacar, per exemple, la gestió compartida i també el lideratge col·laboratiu. Compartir recursos, coneixements i qualitats són qualitats que l'emprenedor cooperatiu ha de posseir.
Qualsevol model de negoci pot ser una cooperativa?
A mi m'agrada pensar que sí. Hem de trencar motlles i mites com ara que les cooperatives només són vàlides en èpoques de crisi. Quan arribem a la "normalitat" no creiem que el cooperativisme se'n ressenti perquè aquests valors ja estaran instal·lats a la societat. Un dels altres mites és el tema de la mida de l'empresa: és fals pensar que una cooperativa és vàlida només quan l'empresa és petita. La mitja de les cooperatives federades és d'onze socis i hi ha exemples de cooperatives amb centenars de socis. El tercer mite és el de la vinculació de la cooperativa amb la iniciativa social, i no en reneguem, però els sectors que toquem passen també per les energies renovables, intensius en coneixement, TIC, R D i, etc. Un percentatge important de les cent últimes cooperatives creades són de base tecnològica. Afortunadament, també he de dir, que els sectors tradicionals se senten còmodes amb la cooperació. Ara bé, ser una cooperativa no garanteix res, per això demanem també a les cooperatives agràries, per exemple, que incloguin valor afegit en la seva tasca. Al cap i a la fi és el mercat el que decideix si una empresa és vàlida o no.
Quins són els avantatges del model cooperatiu davant altres models?
És una empresa participativa i democràtica. És propietat dels seus socis. Aquests decidiran de manera comunitària. Estem acostumats al fet que el capital prengui les decisions: en una empresa en que qualcú posseeix el 80% de l'accionariat i algú altre el 20%, vol dir que el primer prendrà les decisions. En una cooperativa regeix el principi democràtic d'un soci, un vot. I això afecta els resultats, tant positius com negatius. És a dir, els resultats es repartiran a parts iguals, bé siguin beneficis o pèrdues. També hi ha avantatges en l'àmbit fiscal, de finançament, de règim de cotització, entre moltes particularitats de la forma jurídica. Però vull pensar que l'elecció es basa en els valors i no en aquestes petites especificitats.
Una de les principals crítiques a la recentment aprovada Llei de cooperatives és que "desfigura els principis democràtics de la cooperativa".
Dins de la federació hi ha hagut opinions des de tots els punts de vista. A partir del projecte de Llei, la federació va iniciar un procés participatiu per posicionar-se al respecte. Es van fer 70 al·legacions i hem aconseguit que els grups parlamentaris hagin incorporat aquests canvis. El resultat és la Llei de cooperatives. Ara, qualitativament haurem de veure més endavant com funciona aquesta eina.
El moment polític municipal sembla que també acompanya a la cooperativa.
Aquest fet l'encarem molt positivament. Quan un govern coneix el cooperativisme, ja és un gran punt a favor. Si, a més, diuen que treballaran per fomentar-lo, ens alegra profundament. Ens hem reunit amb nous equips de govern que formen part del programa Municipi Cooperatiu i estem francament contents perquè parlen en els seus programes de cooperativisme i emprenedoria col·lectiva.
Com veieu des del cooperativisme la irrupció de l'economia col·laborativa?
D'entrada, quan en l'àmbit de màrqueting altres empreses o marques fan servir conceptes o valors que formen part del motor del cooperativisme, ens fa pensar que fem una bona feina. Intenten apropiar-se d'uns valors que no són propis de grans transnacionals amb beneficis enormes, però veuen que la societat els demanda. Això deu ser positiu. També creiem que és important que s'ha de deixar molt clar qui fa servir uns valors perquè és en allò que creu i qui els fa servir només per un tema d'imatge o comercial. Crec que la gent és prou intel·ligent per diferenciar-ho.
L'emprenedor, en certs casos, ha virat de la individualitat i la necessitat personal, a l'emprenedor que ho fa per oportunitat. Potser perquè el mercat no pot absorbir tota l'emprenedoria o potser pel canvi en els valors de la societat. Quan algú recull aquests dos aspectes, "emprenedoria i valors, veu que muntar una empresa no és tan complicat", diu Perdrix.
El cooperativisme ha ressorgit amb força i ha entrat en sectors com el de l'energia i les telecomunicacions. Quina és la fotografia del model cooperatiu actual?
Sí que és cert que històricament s'ha vinculat el cooperativisme a sectors molt tradicionals, però segurament gràcies a la crisi, la societat està fent un cert replantejament. Certs valors o principis ja no són vàlids. I això arriba també a l'empresa. Si canvia la nostra manera de pensar o veure les coses, també canvia la manera de fer empresa. D'aquesta manera, valors més vinculats a la temàtica social els hem traslladat a la manera de treballar i en conseqüència a la manera de fer empresa. El model cooperatiu en aquest sentit i també en contextos de crisi, aporta una resistència important comparant-lo amb altres valors o models. Això es fa palès en l'augment del nombre de cooperatives que ha anat augmentant en els darrers últims anys. I no solament això, les cooperatives que ja existien ja fa mesos que estan creant ocupació a nivells previs a la crisi.
Què fa que no s'opti més per aquesta opció, els prejudicis o el desconeixement del model?
Un dels principals problemes que té el cooperativisme és que és molt desconegut. Ens fa mal que professionals de l'emprenedoria desconeguin aquest model i es vinculi a sectors tradicionals o fins i tot allunyats del sector empresa. La cooperativa no deixa de ser una forma jurídica per tirar endavant una activitat econòmica, ara bé, no a qualsevol preu. És un model centrat en les persones i en el qual les persones estan molt per sobre del capital. Aquest concepte és molt important i representa un canvi i un tret diferencial respecte de la resta de models d'empresa. I això el fa, també en part, desconegut. També he de dir que, afortunadament, quan hom s'interessa pel model de la cooperativa i el coneix, hi opta.
Ara toca promocionar-se.
Donar a conèixer el cooperativisme i donar l'oportunitat als emprenedors d'optar per aquest model és important, aquesta és una de les nostres prioritats ara mateix. Aquells que vulguin dotar la seva empresa d'uns valors no solament de cara a la galeria, han de saber que ho poden fer. Fa cinc anys era potser impensable tenir un espai sobre cooperativisme en una fira per a Pimes i emprenedors com el BizBarcelona; enguany hi hem estat presents.
Quines característiques té l'emprenedor cooperatiu?
El més important és comprendre un emprenedor que vol portar endavant una empresa, vol posar de relleu uns valors per sobre d'uns altres. Un cop s'ha entès això, caldria destacar, per exemple, la gestió compartida i també el lideratge col·laboratiu. Compartir recursos, coneixements i qualitats són qualitats que l'emprenedor cooperatiu ha de posseir.
Qualsevol model de negoci pot ser una cooperativa?
A mi m'agrada pensar que sí. Hem de trencar motlles i mites com ara que les cooperatives només són vàlides en èpoques de crisi. Quan arribem a la "normalitat" no creiem que el cooperativisme se'n ressenti perquè aquests valors ja estaran instal·lats a la societat. Un dels altres mites és el tema de la mida de l'empresa: és fals pensar que una cooperativa és vàlida només quan l'empresa és petita. La mitja de les cooperatives federades és d'onze socis i hi ha exemples de cooperatives amb centenars de socis. El tercer mite és el de la vinculació de la cooperativa amb la iniciativa social, i no en reneguem, però els sectors que toquem passen també per les energies renovables, intensius en coneixement, TIC, R D i, etc. Un percentatge important de les cent últimes cooperatives creades són de base tecnològica. Afortunadament, també he de dir, que els sectors tradicionals se senten còmodes amb la cooperació. Ara bé, ser una cooperativa no garanteix res, per això demanem també a les cooperatives agràries, per exemple, que incloguin valor afegit en la seva tasca. Al cap i a la fi és el mercat el que decideix si una empresa és vàlida o no.
Quins són els avantatges del model cooperatiu davant altres models?
És una empresa participativa i democràtica. És propietat dels seus socis. Aquests decidiran de manera comunitària. Estem acostumats al fet que el capital prengui les decisions: en una empresa en que qualcú posseeix el 80% de l'accionariat i algú altre el 20%, vol dir que el primer prendrà les decisions. En una cooperativa regeix el principi democràtic d'un soci, un vot. I això afecta els resultats, tant positius com negatius. És a dir, els resultats es repartiran a parts iguals, bé siguin beneficis o pèrdues. També hi ha avantatges en l'àmbit fiscal, de finançament, de règim de cotització, entre moltes particularitats de la forma jurídica. Però vull pensar que l'elecció es basa en els valors i no en aquestes petites especificitats.
Una de les principals crítiques a la recentment aprovada Llei de cooperatives és que "desfigura els principis democràtics de la cooperativa".
Dins de la federació hi ha hagut opinions des de tots els punts de vista. A partir del projecte de Llei, la federació va iniciar un procés participatiu per posicionar-se al respecte. Es van fer 70 al·legacions i hem aconseguit que els grups parlamentaris hagin incorporat aquests canvis. El resultat és la Llei de cooperatives. Ara, qualitativament haurem de veure més endavant com funciona aquesta eina.
El moment polític municipal sembla que també acompanya a la cooperativa.
Aquest fet l'encarem molt positivament. Quan un govern coneix el cooperativisme, ja és un gran punt a favor. Si, a més, diuen que treballaran per fomentar-lo, ens alegra profundament. Ens hem reunit amb nous equips de govern que formen part del programa Municipi Cooperatiu i estem francament contents perquè parlen en els seus programes de cooperativisme i emprenedoria col·lectiva.
Com veieu des del cooperativisme la irrupció de l'economia col·laborativa?
D'entrada, quan en l'àmbit de màrqueting altres empreses o marques fan servir conceptes o valors que formen part del motor del cooperativisme, ens fa pensar que fem una bona feina. Intenten apropiar-se d'uns valors que no són propis de grans transnacionals amb beneficis enormes, però veuen que la societat els demanda. Això deu ser positiu. També creiem que és important que s'ha de deixar molt clar qui fa servir uns valors perquè és en allò que creu i qui els fa servir només per un tema d'imatge o comercial. Crec que la gent és prou intel·ligent per diferenciar-ho.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.