"Ser el fill del cap és molt complicat"

La consultora empresarial Inma Puig destaca les principals dificultats de la successió a l'empresa familiar

Inma Puig, especialista en psicologia aplicada a l'empresa durant el Cornellà Creació
Inma Puig, especialista en psicologia aplicada a l'empresa durant el Cornellà Creació
A l'Inma Puig no li cal veure els culebrots que fan a la televisió després de dinar: en té prou amb anar a treballar. De formació psicòloga, i especialitzada en empreses familiars, assegura que n'ha vist i sentit de tots colors. És professora del Departament de Direcció de Recursos Humans d'ESADE i treballa com a consultora d'empreses i clubs esportius de primer nivell. És l'autora de Retrats de família. El que volia saber i no es va atrevir a preguntar sobre l'empresa familiar; i atén a VIA Empresa abans de participar a la sisena edició del Cornellà Creació Fòrum que es va celebrar aquest divendres.

Què és el més perillós per a una empresa familiar?
Les coses que no es diuen. Molts cops, perquè els problemes de l'empresa no passin a la família, es calla tot. I això és pitjor que qualsevol altre daltabaix, perquè si les coses no es diuen, no es poden repensar; si no es repensen, no es poden canviar, i si no es canvien el problema queda allà enquistat. També és fonamental que cadascun dels membres tingui el seu lloc dins l'empresa: si un sol d'ells no el troba, no estarà còmode, i no permetrà que la resta hi estiguin.

Què fa el psicòleg per evitar aquestes situacions?
La meva feina és ajudar a que tothom trobi el seu espai. Quan una empresa demana ajuda, el primer pas és fer entrevistes individuals a tots els membres de la família per conèixer el seu punt de vista. Molt sovint ens trobem que sembla que parlin d'empreses diferents, tot i referir-se a les mateixes situacions. No es tracta de veure qui té raó, ja que en certa manera tots diuen la veritat, ja que ho enfoquen de manera subjectiva. Arran d'aquestes trobades, en funció de les necessitats i la disponibilitat, comencem a fer treball en grup amb diferents membres de la família.

Quin és l'objectiu de les sessions?
Cal aconseguir una comunicació fluida i fer que tots sentin que compten i que són útils dins el negoci. Quan s'afavoreix la relació, tot és més fàcil i es treballa millor perquè tothom s'atreveix a dir la seva i a fer propostes sense por de "ai, què em diran".

Parlava que tothom ha de trobar el seu lloc. Com es determina la posició dels fills dins l'empresa?
És un punt molt complicat intentar dirigir als fills, però sí que hi ha una cosa que s'ha de tenir en compte des que són petits, i és que els fills aprenen dels pares. Si sempre han sentit que l'empresa és viscuda com quelcom positiu, agradable i gratificant, l'estimaran. A vegades em trobo amb progenitors que diuen "el meu fill no vol venir a l'empresa", i quan parles amb el fill te n'adones que ha pres la decisió basant-se en les queixes referents a les hores, dedicació i problemes de l'empresa que ha sentit sempre a casa. Cal tenir clar, doncs, que l'amor que sentirà cap a l'empresa serà proporcional a la manera com ha sentit parlar-ne.

Quan hi ha diversos fills, a quin li costa més ubicar-se?
Hi ha una cosa que pocs cops pensem però que és important, i és l'ordre que ocupen els fills. És a dir, sovint ens trobem que el gran ocupa un rol i té una manera de ser perquè és el gran, el petit té la seva idiosincràsia per ser el petit, i n'hi ha un altre pel mig que intentarà cridar l'atenció.

Un cop s'ha decidit qui agafarà les regnes de l'empresa, com es prepara la successió?
Hi ha tantes fórmules com empreses familiars. Alguns ho tenen molt acotat i els funciona, i altres caos fracassen amb la mateixa previsió. El més important és que hi hagi una transició basada en el diàleg i la comprensió perquè es barregen molts sentiments. D'una banda, els fills tenen por que el pare o la mare que han estat al capdavant durant dècades, de cop se'n desentenguin perquè senten que els abandona, però a l'hora tenen pressa per començar a innovar. D'altra banda, els pares pretenen que el fill que acaba d'arribar tingui la mateixa experiència i expertesa que ells -i això encara no s'ha inventat-, alhora que pateixen per si el fill o la filla no són capaços de mantenir l'empresa que tant ha costat d'aixecar. S'ha de trobar el punt comú entre l'ímpetu d'un i les ganes de l'altre, i per això molts cops necessiten ajuda externa.

És important que qui s'ha de posar al capdavant de l'empresa treballi abans en una altra companyia?
Ser el fill o la filla del cap és molt complicat. Quan entra a treballar a l'empresa pròpia es troba amb una manca de credibilitat, cosa que en una empresa externa no li passaria. Quan tu entres a un lloc de feina ho fas per mèrits professionals que ningú qüestiona, però quan existeix un vincle familiar amb els caps s'imposa el recel. Per això, molts cops s'opta per enviar els fills a treballar en una altra companyia perquè quan arribi a l'empresa pròpia tingui un bagatge professional que acrediti la seva vàlua. A més, si entra en una posició intermèdia es troba amb que els companys el miren diferent i no saben si fer-li comentaris com a col·lega o si tenir en compte que un altre dia serà el seu cap. Totes aquestes situacions suposen una pressió molt gran per al successor, i és una realitat que no se sol tenir en compte perquè és el preu a pagar a canvi de no haver de barallar-se per trobar feina o aixecar la pròpia empresa. L'ajuda externa torna a ser clau aquí: algú que acompanyi i assessori durant tot el procés.

Com ho ha de fer per reivindicar-se?
Demostrant. És l'única manera.
Avui et destaquem
Comentaris