Provinent de l'enginyeria industrial i doctorat en Teologia, fa més de 30 anys que Domènec Melé s'ha convertit en una referència internacional en el camp de l'ètica empresarial. Professor emèrit de l'IESE, on conserva la Càtedra d'Ètica Empresarial i dels Negocis; també col·labora amb la UIC, lloc on conversa amb VIA Empresa abans de presentar el seu darrer llibre: Ética en dirección de empresas (Pearson, 2015).
Què és l'ètica empresarial?
La meva experiència és que molta gent confon ètica amb corrupció. I, efectivament, l'ètica també s'ocupa de la corrupció; però sobretot és qualitat humana. M'agrada definir l'ètica com la guia per a l'excel·lència humana. Per tant l'ètica empresarial es refereix a la qualitat humana dins l'empresa i les organitzacions. N'hi ha que en tenen més i n'hi ha que en tenen menys. I després hi ha una minoria, que són les empreses corruptes, que són les que malauradament apareixen a les notícies.
I què entenem per qualitat humana?
Que les persones es puguin desenvolupar amb tot el potencial que tenen. En definitiva, que puguin créixer com a persones. Si per exemple hi ha una empresa que penalitza molt els fracassos, d'alguna manera incentiva a fer trampes. El que ha passat a Volkswagen n'és una mostra. Hi ha hagut un frau, segurament a causa de pressions per treure un model en un moment determinat i s'han saltat l'ètica més elemental. No han respectat lleis justes ni els nivells de contaminació; i hi ha hagut gent que ha callat i no ha denunciat els fets. Tot això té a veure amb la qualitat humana.
Com es manifesta aquesta manca de qualitat humana en altres àmbits de l'empresa?
Al capdavall es fa palesa a través del caràcter de les persones, que són virtuts. Per tant, estem parlant de justícia, honradesa, lleialtat, solidaritat, etc. La manca d'ètica és la manca de tot això: fer injustícies, actuar de forma deslleial, enganyar...
En la qualitat humana de l'empresa hi deu influir molt l'actitud dels seus directius...
Absolutament, aquest és un punt clau. Hi ha molts estudis que demostren que un dels elements bàsics és el lideratge. Sovint això ve dels fundadors, i es veu molt bé en les empreses familiars que no són gaire grans. D'alguna manera respiren allò que eren els valors del fundador, el tarannà que ha donat a l'empresa i com ho han continuat els directius que han vingut després. Hi ha empreses amb una cultura de gran qualitat ètica i d'altres que no la tenen tan bona.
S'ha de ser bona persona?
A la pràctica és alguna cosa més que això i que repercuteix en la bona marxa de l'empresa. Quan es tracta bé a la gent, normalment responen amb més motivació i voluntat de cooperar. I al revés passa el mateix, si no es tracta bé, és una font de tensió i a vegades de violència. L'harmonia social, la confiança i la cooperació tenen molt a veure amb el comportament ètic. Una de les coses que defenso al llibre és que l'ètica no és un afegit que posa uns límits. Això és una idea bastant pobra de l'ètica. És un component essencial d'una bona direcció. Un directiu que no sigui ètic li falta una dimensió, com al que li falta estratègia o organització.
Si els beneficis són tan evidents, com s'explica que moltes empreses o directius no ho apliquin?
Per manca d'aprofundiment, igual que hi ha directius que fallen en la innovació tecnològica. No tots els equips són d'alt rendiment, però crec que els bons directius això ho tenen clar.
 |
| Domènec Melé ha presentat el seu darrer llibre a la UIC. Cedida |
El concepte d'ètica empresarial viu actualment el seu moment de més acceptació?
Sí, sobretot en tema de mínims. L'opinió pública està molt en contra de la corrupció i això fa una pressió sobre les empreses. Un col·lega meu parla de la regulació soft, que és la societat. Són els mitjans de comunicació, les ONG's, l'opinió pública... Les empreses tenen molt present la importància de la reputació corporativa, on l'ètica és un dels components principals. Volkswagen ha perdut molts punts de reputació corporativa, tot i que segueixi sent una empresa tècnicament excel·lent i amb una mecànica de primera línia.
Gairebé totes les empreses parlen de responsabilitat i sostenibilitat, com es pot demostrar que hi ha alguna cosa més que paraules?
Aquest és el gran problema. Posar al web uns valors corporatius o fer unes quantes donacions altruistes és bastant fàcil, sobretot quan són un percentatge molt petit dels beneficis. Es demostra amb el dia a dia. La RSC no són només actuacions altruistes o donacions, es troba en el core business, en el nucli del que fem. Tractar bé els empleats i clients, els stakeholders en general.
Hi ha alguna manera, com a consumidors, d'analitzar o tenir indicadors per veure quines empreses tenen un comportament ètic?
N'hi ha, però costa molt reduir-ho tot a indicadors, que són perillosos. Per un cantó està bé perquè donen informació; però el problema és que al final la gent no pensa en fer bé les coses sinó a complir els indicadors. Això és un gran problema! Plató ja deia fa 2.500 anys que l'ètica es demostra amb la convivència. Al cap d'un temps de conviure pots veure de quin peu calça cadascú, si és responsable o just.