Avui ha arrencat el judici pel concurs de Spanair, pel qual la Fiscalia demana al consell d'administració de l'aerolínia 72 milions d'euros perquè considera que va endarrerir cinc mesos la presentació del concurs malgrat saber que estava en situació d'insolvència.
Durant la seva declaració, l'expresident Ferran Soriano ha dit que l'aerolínia tenia assegurat el finançament fins a desembre de 2011, ja que la companyia pública Advançsa s'havia compromès a finançar les operacions de Spanair fins que l'entrada de l'inversor, Qatar Airwyas, es fes efectiva, després de la firma del memoràndum d'intencions, rubricat al novembre de 2011.
Finalment, l'acord no es va tancar per la por de la companyia de Qatar al dany "reputacional" que la denuncia presentada per les aerolínies de baix cost van posar davant la UE per ajudes públiques, i les negociacions amb la companyia xinesa HNA precisaven més temps, però quan Advançsa va pensar que la recerca de soci requeria més finançament van decidir deixar d'aportar-la.
El 27 de gener de 2012, la Generalitat va decidir retirar el suport financer a Spanair, el que va provocar el cessament d'activitat, deixant en terra gairebé 23.000 passatgers, i el 30 de gener va presentar concurs voluntari de creditors amb un passiu de 474 milions d'euros i va anunciar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a 2.075 treballadors.
L'hora del concurs de creditors
Soriano ha insistit que el compromís de finançar Spanair per part de la Generalitat constava per escrit i ha assegurat que la companyia no era insolvent, que el 2011 va fer pagaments per 759 milions, 44 d'ells fora de termini, cosa que demostra que la companyia pagava als seus proveïdors, pel que ha recalcat que "si la companyia hagués estat insolvent, no hagués pogut funcionar".
No obstant això, ha assegurat que al maig de 2011 el consell es va plantejar com una possibilitat demanar el concurs de creditors si no rebia més aportacions, però que no es va dur a terme perquè es van obtenir 56 milions de finançament amb l'entrada d'Advançsa, mitjançant un préstec participatiu, i l'empresa va començar a liderar el projecte per buscar un nou soci i va posar un observador en la gestió de la companyia.
Ha insistit que Aena tenia un interès "absolut" en la supervivència de Spanair perquè era un client i l'objectiu era portar a l'aeroport de Barcelona vols de llarg radi, i ha assegurat que Aena els podia haver paralitzat en qualsevol moment l'operativa de Spanair per impagament de taxes i no ho va fer.
Declaren la resta de les parts
També ha declarat avui en el judici com a membre del consell de l'aerolínia Josep Maria Benet (Mediapro), que ha assegurat que quan segons la Fiscalia es produeix la insolvència, Spanair tenia 18 milions en caixa i acabava de rebre un crèdit de 56 milions d'Advançsa.
Benet ha dit que amb aquest finançament, segons un informe de Deloitte, la companyia podia seguir funcionant fins a desembre de 2011 i que tancar abans "hagués estat una irresponsabilitat".
Ha insistit que Qatar no va invertir a Spanair no per raons de tresoreria, sinó per la denuncia de les low cost davant Brussel·les.
El Govern defensa la inversió
De la seva banda, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha declarat per escrit com a testimoni en el judici i ha reiterat que la Generalitat va invertir a Spanair perquè era un projecte "raonable i viable" i que l'aerolínia era un "instrument molt important" per a Catalunya perquè s'hauria comptat amb una aerolínia de talla mundial amb base a Barcelona.
El conseller ha explicat que l'objectiu de la Generalitat amb la inversió de Spanair va ser salvar la companyia i els més de 4.000 llocs de treball que tenia, i connectar l'aeroport de Barcelona-el Prat amb la resta del món, davant l'abandonament d'Iberia.
Mas-Colell ha recordat que l'empresa pública Advançsa va donar crèdits per valor de 81 milions d'euros per garantir la continuïtat de la companyia, que es convertirien en capital social de l'empresa si finalment entrava Qatar Airways o bé el préstec seria irrecuperable.
Ha relatat les negociacions que es van dur a terme amb Qatar Airways i amb l'aerolínia xinesa HNA perquè entressin a formar part de l'accionariat de Spanair, perquè aquesta pogués fer vols intercontinentals, i que el govern català va decidir deixar de posar diners en l'aerolínia quan aquests acords no es van concretar.
Entre els interrogatoris testificals, avui ha declarat el secretari general del Departament d'Economia, Albert Carreras, qui ha assegurat que en "cap moment es van malgastar els diners" i que la Generalitat només va deixar de finançar la companyia quan va veure que posar un euro més sí "era malgastar els diners".
Les diferents parts del judici han decidit que no és necessària la declaració de més membres del consell d'administració de Spanair, de manera que el judici continuarà demà amb les ratificacions dels informes dels perits.