Suara, una cooperativa de 70 milions d'euros

Una de les primeres companyies del sector social de Catalunya és també una de les firmes del país que més ocupació genera

Àngels Cobo és la directora general de la cooperativa Suara
Àngels Cobo és la directora general de la cooperativa Suara
"Si camines sol, aniràs més de pressa. Si camines acompanyat, arribaràs més lluny", aquest és un proverbi xinès que defineix a la perfecció el model cooperatiu. I il·lustra perfectament el camí que ha fet la cooperativa Suara, una de les empreses líders d'ocupació de Catalunya dedicada a l'atenció sociosanitària i l'educació. "És possible ser una cooperativa i ser gran, però hi ha molt de desconeixement sobre el model i hem d'explicar que és possible i val la pena", afirma Àngels Cobo, directora general de la cooperativa, que ha tancat l'any amb una facturació de gairebé 70 milions d'euros.

Història i missió
Cobo diu que Suara es pot definir de manera filosòfica i també empresarial. La cooperativa "és un projecte empresarial d'èxit" nascut fa prop de 40 anys de la mà "d'unes persones que segurament no s'imaginaven com esdevindria el somni que avui dia és Suara", afirma Cobo. I van aconseguir fer-lo realitat "a través d'una forma cooperativa, que és una forma molt rica però també complexa de gestionar".

Suara parteix de la fusió de tres cooperatives de treball d'iniciativa social -sense lucre- que col·laboraven i competien: CTF (Cooperativa de Treballadors Familiars, nascuda amb l'ajuda de l'Ajuntament de Barcelona), EAS (Educadors d'Acolliment Social, sorgida de Càritas Diocesana) i Escaler (una cooperativa gironina). La proximitat va fer que es plantegés un procés d'unió a tots els nivells. I la fusió es va esdevenir l'any 2008.

Avui dia, aquesta cooperativa és "un grup de dones i homes que compartim un repte en el treball i en la manera d'entendre'l dins d'aquesta societat i que transformarà l'entorn laboral i la societat en si", diu Cobo. Com tota cooperativa, Suara intenta explicar que hi ha "una altra manera de treballar i de fer economia, sobretot en aquests moments".



Xifres i internacionalització
De l'altra banda, Suara és una de les empreses que més llocs de treball genera a Catalunya amb més de 2.800 llocs de treball i gairebé 1.000 socis. La cooperativa pertanyent al Grup Clade, compta amb una plantilla molt feminitzada, un 91% són dones. L'any passat va donar feina a 3.400 treballadors i ha atès a gairebé 40.000 persones. Suara va tancar el 2015 amb una facturació de 67,4 milions d'euros.

L'empresa treballa en 193 serveis diferents "des d'infància, gent gran, serveis preventius, màxima especialització, educació, etc.", des del territori, però ara també a escala internacional. Precisament aquesta setmana passada la cooperativa ha incorporat la residència i centre de dia Torreblanca de Sant Joan les Fonts (Girona), que gestionarà després de la jubilació dels anteriors propietaris, l'empresa Garrotxa Residencial.

Suara va adquirir a final del 2014 l'empresa xilena Serproen Home Care i fent així el salt a la internacionalització. Serproen Home Care és una empresa amb més de 37 anys d'experiència en atenció sanitària a domicili i amb un reconegut prestigi a Xile.

Cobo justifica aquest pas en el marc d'una estratègia per superar les retallades de la crisi "obrint nous focus d'activitat". Una de les línies -a part d'ampliar l'activitat educativa o sociosanitària a Catalunya- era ampliar mires fora de les nostres fronteres. Amb el suport d'Acció, Suara va trobar l'oportunitat de treballar a Xile, "on podíem aportar coneixement i aprendre molt" a part d'oferir prou estabilitat i un desplegament de polítiques d'educació i serveis socials "a què s'haurà de donar resposta". De fet, Xile és actualment el segon país més envellit d'Amèrica del Sud, només per darrere d'Uruguai, i s'estima que el 2020 Xile serà el país amb una taxa d'envelliment més elevada.

Suara va veure la llum l'any 2008, just quan començava la crisi i "just en el moment indicat", afirma Cobo. Suara va preveure que el crac els afectaria amb les darreres cuades de la recessió: "Vam fer-nos forts, quan calia fer-nos forts". Així, la previsió també ha estat clau a l'hora de superar la crisi i els fons propis han jugat un fort paper "per entomar amb tranquil·litat les turbulències". La cooperativa comptava l'any passat amb més de 13 milions d'euros de fons propis.

Cooperativa i gran empresa
El tòpic diu que les cooperatives no poden ser grans empreses, però Suara és l'excepció que confirma la regla. I ha demolit el tòpic. Si bé la complexitat de la gestió "es multiplica per dos, també es multipliquen les oportunitats per quatre", afirma Cobo. "Fa anys qualcú em va dir que una cooperativa amb 300 socis és una cooperativa amb 300 problemes, jo vaig respondre que tenia 300 oportunitats", diu la directora. Tot depèn de la mirada amb què es miri el projecte. Suara informa, documenta i prepara els seus socis per prendre decisions "i invertim diners en això", però "la força de les decisions és molt més alta que no pas en una empresa convencional".

Pel que fa a l'èxit de la cooperativa, Cobo és molt crítica amb la concepció de "l'èxit per volum, que és una mirada molt masculina". I en una empresa amb una plantilla tan femenina, la visió de l'èxit ha de ser diferent: "Som una cooperativa gran, però no només això, aportem valor a la societat i vull que els socis se sentin orgullosos del que fem".

En un sector tan dur, la cooperativa esgrimeix el valor afegit per competir amb empreses com Valoriza, Clece o Sacyr, que ha guanyat el concurs d'atenció domiciliària a la Ciutat de Barcelona. "Només es pot competir amb empreses així sent més bons que ells, perquè el mercat no perdona", postil·la Cobo.

"Ells facturen milions i tenen al darrere grans capitals, nosaltres tenim mil socis i fons propis, som grans, però a vegades som formigues", per això "cal ser millors i explicar-ho, perquè són competència ferotge".

Pressupostos i futur
El client principal de Suara és l'Administració pública, tot i que també treballen pel sector privat, per això la pròrroga dels pressupostos ha estat un inconvenient. A curt termini els ha afectat perquè no s'han activat projectes que es podrien haver posat en marxa "perquè les persones necessiten respostes avui". Cobo lamenta que no s'ampliïn partides per situacions de risc i d'alta vulnerabilitat, perquè afecta Suara, però sobretot a les persones ateses.

A llarg termini Cobo es pregunta quina direcció prendran les polítiques socials i critica la visió curtterminista dels polítics: "Quina llei d'educació volem pel futur dels nostres fills? Ocupació? Treball? Els polítics han de pensar en el llarg termini". La directora posa en valor -i com a exemple- la visió que van tenir els fundadors de la cooperativa quan, en els seus inicis, van apostar per estalviar de cara al futur. "Gràcies a aquella decisió, actualment som on som i hem de poder fer que els futurs socis estiguin orgullosos de la feina que els deixem".

Suara enfoca el seu futur d'acord amb l'Assemblea del desembre del 2014, quan es va aprovar un pla estratègic de creixement. "Després d'un procés de participació ens reafirmem en el sector on treballem, però també veiem cap a on es dirigeix la societat".

En aquest sentit, en el sector educatiu, juntament amb Abacus i Sant Gervasi, Suara ha creat una cooperativa de segon grau per impulsar escoles, reforçant el negoci al sector educatiu. Alhora, seguiran impulsant la facció sociosanitària i la internacionalització, consolidant-se a Xile. Tot això sense oblidar el gran repte actual: la digitalització. "Aquest és un dels grans reptes que no sabem on ens durà, però sabem que hi hem de ser, aprenent i transformant-nos", conclou Cobo.
Avui et destaquem
Comentaris