Prou que sabem que darrere la sigla IVA s’amaga de manera abreujada l’impost sobre el valor afegit, un impost indirecte que, independentment de la capacitat econòmica de les persones físiques o jurídiques, grava les diferents fases per les quals passen els béns i serveis, des de la seva producció fins al consum final, prenent com a base l'augment del valor afegit en cada fase.
L’IVA repercuteix, doncs, en tota la cadena de producció: les empreses estan subjectes a pagar l’IVA quan adquireixen béns o contracten serveis per a dur a terme la seva activitat i, posteriorment, apliquen l’IVA sobre el preu de venda dels productes o serveis que adquireix el consumidor final, és a dir, la persona que fa ús del producte o servei adquirit sense introduir-lo en la producció de cap altre bé o servei, que és qui, en definitiva, acaba pagant aquest impost.
En la seva trajectòria l’IVA adopta noms diferents segons la perspectiva de l’agent que aplica o abona aquest impost. Així, de l’IVA que ha de pagar una empresa o un professional autònom a l’hora d’adquirir béns o contractar serveis per a dur a terme la seva activitat en diem IVA suportat (en castellà, IVA soportado). Es tracta d’una forma creada amb el nucli IVA i l'adjectiu suportat, participi del verb suportar, pres aquí en un sentit figurat de l'accepció principal: "Rebre (el pes, l'esforç, d'una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat", segons el diccionari normatiu.
En la seva trajectòria l’IVA adopta noms diferents segons la perspectiva de l’agent que aplica o abona aquest impost
I de l’IVA que una empresa o professional aplica al client sobre el preu de venda dels productes o serveis en diem IVA repercutit o IVA meritat (en castellà, IVA repercutido o IVA devengado). Totes dues formes segueixen un mateix patró de formació a partir del nucli IVA i dels adjectius respectius: repercutit, derivat del verb repercutir amb el significat de 'fer recaure una càrrega econòmica sobre algú altre o sobre una altra cosa', i meritat, que el diccionari normatiu defineix com a 'tenir dret (a alguna cosa) per raó d'un servei' i que en aquest context pren el significat de 'tenir dret, l'empresari o el professional, a rebre una determinada quantitat en concepte d'IVA'.
Cal tenir en compte que, tot i que les formes IVA repercutit i IVA meritat fan referència al mateix concepte, ho fan des de punts de vista diferents: IVA meritat (com el castellà IVA devengado) remet a l'IVA que "tenen dret" a percebre l'empresa o el professional del client pels serveis prestats, i IVA repercutit (com el castellà IVA repercutido) remet a l'IVA que l'empresa o el professional "fan recaure" en el client aplicant-lo sobre el preu dels serveis. Ras i curt: l’IVA repercutit al client es considera l’IVA meritat per al venedor.
Sovint, però, la forma IVA meritat s'associa, més específicament, a l'IVA repercutit que cal declarar en el període corresponent. Habitualment, l'IVA meritat i l'IVA repercutit coincideixen, però no sempre. Si en el moment de fer la declaració, per exemple, hi ha factures d'aquell període que encara no s'han cobrat, l'IVA repercutit d'aquestes factures pot no declarar-se encara si el contribuent està acollit al criteri de caixa, en virtut del qual l'IVA repercutit no s'abona a l'organisme tributari amb la liquidació corresponent al període en què s'emet la factura, sinó en la del període en què es cobra del client. En aquest cas, pot qualificar-se d'IVA repercutit perquè s'ha aplicat al client, però encara no d'IVA meritat, perquè no s'ha rebut i, per tant, encara no s'ha d'abonar a l'organisme tributari.
Sigui com sigui, tant l’IVA suportat, que paga l’empresa a l’hora d’adquirir un producte o servei, com l’IVA repercutit, que cobra l’empresa per comercialitzar aquest producte, són dues cares d’una mateixa moneda que passa per diferents butxaques i acaba arribant a la guardiola de la Hisenda Pública, sempre que no s’escoli per algun forat negre a mig camí.
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.