Tenir valors surt car?

Optar per un consum responsable i de proximitat no és sinònim de preus cars, implica fer un "canvi de xip" per adaptar els hàbits a les necessitats reals de cada comprador

L'ex-diputat de la CUP al Parlament de Catalunya David Fernàndez ha tornat a Coop57, la cooperativa de banca ètica
L'ex-diputat de la CUP al Parlament de Catalunya David Fernàndez ha tornat a Coop57, la cooperativa de banca ètica

Més enllà dels mèrits professionals als camps de l'economia, la política i la comunicació, a l'economista Xavier Sala-i-Martin i a l'ex diputat de la CUP David Fernández se'ls coneix per les americanes llampants i les samarretes reivindicatives. I en tenen un munt. Tantes, que fins i tot es fa difícil veure'ls repetint model. Però el més curiós no és el seu fons d'armari, sinó que es tracta d'un consum ètic i amb valors, justament el que es busca promoure aquest dissabte en motiu del Dia Mundial del Comerç Just en diverses trobades arreu de Catalunya.

I així de clar van deixar les dues personalitats en una enganxada a Twitter que hi ha un rerefons social en les seves compres. Fernández adquireix les samarretes a la cooperativa de comerç just Promoetic, mentre que Sala-i-Martin escull les americanes de la sastreria Baseiria del carrer Aribau de Barcelona. Es podria criticar que en tinguin més o menys, però aquí ens topem amb la "llibertat de comprar el que un vulgui" a la que apel·la l'economista a la xarxa.

Aquesta petita discussió posa de manifest que a la societat estan guanyant força nous moviments com els de l'economia verda, el comerç just i el consum ètic; aspectes que enguany també tractarà el Bizbarcelona. Però alhora que sorgeixen adeptes i comentaris a favor d'aquesta conscienciació social, també es generen crítiques i la principal és: "Vull contribuir a la sostenibilitat, però no puc perquè és massa car". I és que, diuen la majoria de veus, els preus d'aquests productes no són aptes per a tots els pressupostos.

Canviar el xip
Una poma golden de qualsevol botiga pot tenir un preu que rondi els 1,20 euros per quilo, mentre que la seva cosina germana ecològica segurament tindrà un cartell que indiqui 2,30 euros. Davant d'això, és innegable que els recursos econòmics són un dels elements que decanten la tria final.

Però quan un vol pensar amb criteris ètics i no amb els límits de la seva butxaca, què pot fer? "Canviar el xip". Aquesta és la resposta que dóna Mònica Vega, qui es troba al capdavant del projecte Pam a Pam, un mapa de consum responsable i economia solidària que vol recollir tots els comerços adherits al moviment a Catalunya. La seva proposta és deixar de veure la quantitat i prioritzar la qualitat: "Si redueixes la carn que consumeixes, que normalment és més cara que les verdures, i compres fruita ecològica i de proximitat, acabaràs gastant el mateix".

Un altre bon exemple que il·lustra la visió de Vega es troba en el sector de la roba. "Si en comptes comprar-te 10 samarretes a Inditex per 3 euros, esculls una a 30 euros i feta per un dissenyador que usi teixits amb unes certes condicions i pagui salaris dignes, el preu serà igual", descriu per demostrar que és viable. El canvi de xip no consisteix en res més que adquirir el que és realment necessari i imprescindible i distingir-ho del que comprem moguts pel consumisme. "Cal preguntar-se si aquests mateixos diners els puc destinar a coses més ètiques", conclou, perquè tenir valors no sempre ha d'implicar gastar molt més del previst.

A tot això cal sumar-hi que pagar una mica més pel preu d'un producte no és envà. L'argument principal dels col·lectius que representen aquesta economia alternativa és que la societat ha d'assumir una despesa en forma d'impostos per posar remei a la contaminació i les conseqüències dels processos de producció tradicionals. Així, si s'opta per un mercat ecològic, sostenible i de proximitat, el preu a pagar per pal·liar els efectes és poden invertir en un consum de més qualitat.

Opcions ètiques i a bon preu
On la despesa no canvia és en el sector energètic. En aquest cas, Vega esmenta la cooperativa Som Energia com l'alternativa als grans monopolis. "El cost de la factura és semblant i així es contribueix a un consum responsable, a fomentar l'energia verda i a tenir més transparència i control del que es consumeix", detalla la responsable del projecte Pam a Pam. Tot un canvi que, normalment, va associat a uns hàbits més eficients i que ajuden a retallar encara més el preu final.

L'ús del transport públic, les finances ètiques o les escoles i ateneus cooperatius són altres experiències que demostren que optar per un sistema alternatiu no sempre és car. Tot i això, són menys conegudes perquè els sectors de l'alimentació i la roba són els que més recorregut tenen en aquest model econòmic.

Una era post-crisi
No hi ha xifres en el context de Catalunya que puguin avalar que la crisi ens hagi portat a un consumidor més responsable. De fet, aquest sistema alternatiu és un àmbit difícil de quantificar, segons fonts de la Xarxa d'Economia Solidària (XES). Tanmateix, sí que se sap que a Barcelona hi ha més de 4.700 companyies que operen en aquest àmbit i que representen el 2,8% del teixit empresarial de la ciutat. Són dades de l'informe Economia social i solidària a Barcelona, publicat el passat mes de febrer, on també es detalla que aquestes companyies generen el 8% de l'ocupació i el 7% del PIB de la capital catalana.

En aquest sentit, Vega sí que creu que la crisi ha fet que la ciutadania busqui alternatives allunyades del model que ens ha portat a la recessió: "Cerquen coses diferents, agrupar-se a l'hora de treballar i tornar als valors comunitaris". La situació que relata és exactament la història del naixement de Jamgo, una cooperativa tecnològica que crea pàgines web, apps per a mòbils i solucions per a grans i petites empreses.

A l'empresa són tots socis treballadors i tenen una estructura horitzontal on tothom té el mateix pes i dret a vot. Un d'ells és Martín Deluca, qui explica a VIA Empresa que van decidir fundar el negoci fa cinc anys perquè van veure que calia canviar el sistema: "El model a les empreses era massa tradicional, amb molta subcontractació i jerarquia; i hi ha un cert moment de la teva vida on veus que això no fa per a tu".

Ara tenen més llibertat, tant en les tasques diàries com en la presa de decisions, entre les quals hi ha la tria de proveïdors. "Intentem treballar amb gent que té els mateixos principis de democràcia, igualtat i ideari solidari i de proximitat que nosaltres", concreta sobre la seva filosofia, la qual també apliquen als clients: "Treballem per projectes que socialment ens semblen interessants però que potser no tenen fons suficients. I, al final, acabem cobrant el mateix alguna altra companyia".

I és que, com expressa amb claredat Vega, tot això és una roda: "Hi ha empreses que s'han creat a partir de conèixer altres experiències. Ho han fet demanant un préstec a Coop57, contractant la llum a Som Energia i el telèfon, a Eticom. Així és com tot s'alimenta i tots ens ajudem entre tots".

Els valors també són condicions laborals
En general, quan s'opta per l'economia responsable, Vega descriu tres tipus d'impacte que es tenen en compte: "El social, què hi ha al darrere, qui l'ha fet i en quines condicions; l'ambiental, com afecta la nostra salut i l'entorn; i organització i treball, com s'han agrupat les persones, que té molt a veure amb triar un hipermercat, una botiga de barri o una cooperativa". Per això s'ha de deixar d'associar només el fet de consumir amb valors a allò biològic o ecològic i pensar que darrere també hi ha criteris mediambientals, embalatges responsables, matèries primeres no tòxiques i, entre molts altres, unes condicions laborals dignes.

Un cas exemplar és el de la cooperativa de serveis de missatgeria i neteja ecològica Trèvol, creada el 1984 pels qui avui dia encara estan al capdavant. "Els nostres orígens vénen de la paqueteria convencional", relata el comercial, Eduardo Sabadell, "érem un grup de joves que treballàvem a MRW amb unes condicions dolentes i vam acabar al carrer perquè vam reclamar unes condicions dignes". La seva resposta va ser l'autogestió a partir d'un "model d'empresa que posés al centre les persones i no el capital".

Tot i que aquest negoci treballa principal com a proveïdor de serveis per a empreses, es troba dins del gruix de companyies responsables perquè el repartiment es fa amb bicicleta i vehicle elèctric i perquè els productes de neteja són tots biodegradables. Això, reconeix Sabadell, fa encarir el preu respecte de la competència, però considera que "la bona qualitat" és un els trets que els diferencien.

Una de les seves lluites constants –com a comercial s'ho troba sovint- és fer entendre que "ser ètic no és ser car, sinó que és tenir un servei de qualitat". "A Trèvol tenim un projecte empresarial on oferim un sou digne i pensem en les persones. Per això no hem de pensar que el preu és car, és més just", remarca amb contundència, i assegura tot seguit que encara "hi ha molta feina a fer". Tot i que és una feina que, de mica en mica, va progressant perquè la societat, arran la crisi, ha començat a apreciar el que hi ha més enllà del preu d'un producte o servei.

Avui et destaquem
Comentaris