Per molt dramàtica que sigui una història sempre hi ha uns triomfadors. La crisi financera del 2008, que va iniciar-se a finals del 2007, va ser una de les pitjors de les últimes dècades i el setè art no podia faltar a la cita per a representar-ho. The Big Short (Paramount, 2015), més coneguda com La Gran Apuesta, narra la trista, crua i indignant realitat que va fer caure en picat l’economia global.
A no ser que siguis inversor, economista, banquer o tinguis els suficients coneixements per entendre-ho, el gran públic es perd amb termes com CDO, Credit Default Swap i hipoteques subprime, entre d’altres. Cal un màster per veure el film? No, en absolut! La clau de tot plegat és que Adam McKay, el director, troba el balanç entre una classe de finances i entreteniment. El seu objectiu no és que entenguem aquests conceptes tècnics, que també, sinó remoure la consciència sobre la irresponsabilitat que van tenir certes personalitats.
The Big Short explica quatre històries paral·leles, basades en fets reals, sobre els beneficiats de la crisi. Michael Burry (Christian Bale) és la gran estrella, amant del heavy metal, i qui es va adonar que el globus acabaria esclatant. Va tenir tots els seus clients en contra, també al seu cap, fins que el temps li va donar la raó.
També apareix l’excèntric Mark Baum (Steve Carell). Afectat per la sobtada mort del seu germà, la mirada d’aquest inversor anava a contracorrent de la societat. Caracteritzat per no callar-se res, anar de cara i al·lucinar amb com funciona el món, Baum és qui acaba escenificant els sentiments de milions de persones. Es convertirà en multimilionari, però les sensacions no són d’eufòria i alegria, sinó més aviat de tristesa i decepció.
Els protagonistes són uns egoistes en un món capitalista que es basa a menjar o ser menjat
Jared Vennett (Ryan Gosling) ens acompanya durant el film i és qui trenca amb la quarta paret. Extravertit, exigent i amb tocs d’humor, Vennett és el connector ideal entre les històries. Finalment, Charlie Geller (John Magaro) i Jamie Shipley (Finn Wittrock) són dos joves inversors que busquen fer-se lloc entre els peixos grossos de Wall Street. Compten amb l’ajuda imprescindible de Ben Rickert (Brad Pitt).
McKay sap que la temàtica és feixuga i és per això que hi ha dues aparicions estel·lars. La primera de Margot Robbie dins d’una banyera amb una copa de xampany i unes vistes espectaculars; i, la segona de Selena Gomez, al casino. La idea del director és donar aire a l’espectador i que el seu cervell no col·lapsi.
No hi ha herois en aquesta pel·lícula. Els protagonistes, més enllà de tenir una visió privilegiada de la situació, són uns egoistes en un món capitalista que es basa a menjar o ser menjat. Qui deixaria de pagar les seves hipoteques i, per tant, perdria les seves cases? Pensaven els banquers… “El mercat immobiliari mai baixa”, creien. Basat en el llibre de Michael Lewis, el guió de The Big Short es va endur l’Òscar l’any 2016. I és que el film és un cop de realitat que demostra que no hi ha cap bola màgica per predir el futur. És incert. Així que haurem de viure la vida partit a partit.