10
de Juliol
de
2015 - 02:00
Els Jones són una família aparentment normal que canvien de casa i se'n van a viure a un barri de classe mitjana-alta. Tenen tot el que volen i poden: un descapotable pel cap de família, l'Steve (David Duchovny), i roba de firmes destacades per a la seva dona, la Kate (Demi Moore). Fins i tot, donen tots i cadascun dels capritxos als seus fills.
El secret de la família està precisament en l'enveja que generen en els veïns. Per no quedar-se enrere, acaben imitant el seu estil de vida. Compren i fan el mateix, i cauen en la trampa. En realitat, els Jones treballen per a una agència de publicitat que demostra que es pot vendre qualsevol producte si s'actua directament sobre el client i se li genera una necessitat fictícia de tenir-lo.
The Joneses(Derrick Borte, 2009) és una pel·lícula perfecta per comprendre la importància d'un bon estudi de mercat i d'una aplicació adequada de les tècniques i eines del màrqueting.
Estudiar per actuar
Que escullin un barri on el nivell de vida és elevat, no és casualitat. És fruït d'un estudi a fons del tipus de producte que venen i el target a qui han d'adreçar-se. En una zona més marginal, la influència que els Jones exerceixen no generaria el mateix desig de posseir, perquè els veïns no se sentirien inferiors pel simple fet de no poder presumir de tenir les millors marques i les més cares del mercat.
Però no és suficient amb presumir, cal fixar-se en les reaccions i el comportament. Cadascun dels quatre membres de la família s'encarrega de vendre productes diferents. Cerquen el públic objectiu, fent una segmentació prèvia per edat i sexe, per parlar després dels mil i un avantatges de la marca de roba o maquillatge que porten, per exemple. Si responen positivament i compren el producte, significa que l'estratègia publicitària de l'agència és bona. Per contra, si fallen, saben que han de canviar la presentació.
Consumisme?
És la pregunta que un es fa després de veure els ardits dels Jones. Les marques tenen la capacitat d'influir en els hàbits de compra sense que el consumidor se n'adoni i ho aconsegueixen fent-li creure que la seva vida farà un salt qualitatiu si l'escull.
No obstant això, la pel·lícula està rodada el 2009 i no es pot obviar que la responsabilitat social de les empreses i la consciència del consumidor està canviant el mercat. Seguim tenint, però, aquesta innocència que tenen els veïns que els fa ser manipulats? Possiblement.
El secret de la família està precisament en l'enveja que generen en els veïns. Per no quedar-se enrere, acaben imitant el seu estil de vida. Compren i fan el mateix, i cauen en la trampa. En realitat, els Jones treballen per a una agència de publicitat que demostra que es pot vendre qualsevol producte si s'actua directament sobre el client i se li genera una necessitat fictícia de tenir-lo.
The Joneses(Derrick Borte, 2009) és una pel·lícula perfecta per comprendre la importància d'un bon estudi de mercat i d'una aplicació adequada de les tècniques i eines del màrqueting.
Estudiar per actuar
Que escullin un barri on el nivell de vida és elevat, no és casualitat. És fruït d'un estudi a fons del tipus de producte que venen i el target a qui han d'adreçar-se. En una zona més marginal, la influència que els Jones exerceixen no generaria el mateix desig de posseir, perquè els veïns no se sentirien inferiors pel simple fet de no poder presumir de tenir les millors marques i les més cares del mercat.
Però no és suficient amb presumir, cal fixar-se en les reaccions i el comportament. Cadascun dels quatre membres de la família s'encarrega de vendre productes diferents. Cerquen el públic objectiu, fent una segmentació prèvia per edat i sexe, per parlar després dels mil i un avantatges de la marca de roba o maquillatge que porten, per exemple. Si responen positivament i compren el producte, significa que l'estratègia publicitària de l'agència és bona. Per contra, si fallen, saben que han de canviar la presentació.
Consumisme?
És la pregunta que un es fa després de veure els ardits dels Jones. Les marques tenen la capacitat d'influir en els hàbits de compra sense que el consumidor se n'adoni i ho aconsegueixen fent-li creure que la seva vida farà un salt qualitatiu si l'escull.
No obstant això, la pel·lícula està rodada el 2009 i no es pot obviar que la responsabilitat social de les empreses i la consciència del consumidor està canviant el mercat. Seguim tenint, però, aquesta innocència que tenen els veïns que els fa ser manipulats? Possiblement.