Turisme i Segway: un matrimoni sobre rodes

El que havia de ser el vehicle que substituís el cotxe a les ciutats troba el seu mercat en les rutes turístiques per capitals i ciutats del litoral

Turistes amb 'segways' circulant pel Passeig de Colom a Barcelona
Turistes amb 'segways' circulant pel Passeig de Colom a Barcelona

La revista Time obria l’edició de desembre de 2001 amb un reportatge titulat Reinventant la roda. El periodista John Heilemann explicava la seva experiència pilotant un Ginger, “el producte d’alta tecnologia amb més hype des de l’aparició del Macintosh”. Aquella plataforma sobre dues rodes era capaç de moure’s seguint el cos del pilot, frenar sense tirar de cap sistema i mantenir l’equilibri de l’usuari de manera gairebé irreal. Aquell Ginger era el prototip del què avui coneixem com a Segway i havia de canviar la mobilitat urbana, aconseguint que els ciutadans deixessin els cotxes a casa i optessin per una alternativa més lleugera i sostenible.

La realitat, però, ha estat ben diferent. Si bé és cert que ja no sorprèn veure algú sobre un Segway, no és ni molt menys una opció popular atès l’elevat cost de l’aparell, que no baixa dels 8.000 euros. Tot i això, aquest vehicle ha trobat altres camps on viure i on fer negoci. Una de les persones que ha contribuït al seu reenfocament estratègic és Francesc Llorens, director general de Segway España i Segway Tour Official, que es va fer amb la llicència oficial del producte tan bon punt la marca va obrir oficina a Europa, l’any 2004.

“El client particular, avui en dia, no representa més que el 3% del volum de negoci, pel que ha estat el mateix mercat qui ens ha determinat en quines àrees pot encaixar el Segway: serveis públics com la policia municipal, mobilitat industrial i, sobretot, l’explotació turística”, assenyala Llorens, que considera que el gran punt fort del vehicle és l’experiència nova pel turista.

“Hi ha molta oferta per visitar ciutats en bicicleta o sidecar, per exemple, però són transports que ja coneixem. En el cas del Segway, l’usuari moltes vegades valora més l’experiència de conduir un element de tecnologia avançada i giroscòpica que no pas la ruta”.

Francesc Llorens, director general de Segway
Francesc Llorens, director general de Segway España. N. Vidal (ACN)

La implantació del Segway com a alternativa turística s’ha anat expandint des que París i Roma obrissin el foc l’any 2004. “El primer tour a Espanya va ser a Barcelona el 2005 i ara en tenim a gairebé totes les capitals de província”, explica Llorens, que remarca l’èxit, però nega la massificació d’aquests tours. “A Barcelona ara hi ha 10 operadors, però és producte de l’obertura que s’ha produït al mercat des que quatre anys enrere Segway perdés el monopoli mundial del producte. Des de llavors han sorgit moltes còpies més barates, però també menys professionals i segures”, reivindica el director de Segway Tour Official.

Barcelona, la ciutat perfecta

Tot i la seva presència a tot tipus de ciutats, la realitat és que el Segway té dificultats per implantar-se en zones amb clima canviant, com el nord d’Espanya, mentre que té una acceptació inqüestionable a grans destinacions turístiques i amb ciutats del litoral.

I Barcelona compleix amb les dues condicions. De fet, el recent estudi Diagnòstic de l’ecosistema d’eixos comercials de Barcelona Oberta, elaborat per Eixos Economy Observatory, apunta que el tipus de negoci que més creix a la ciutat és el de lloguer de segways i bicicletes. “Als inicis, de fet, només teníem llicència per fer tours pel Passeig Marítim i amb els anys hem anat ampliant a zones com Montjuïc o el nucli antic”, destaca Llorens.

Entre el perfil d’usuari més habitual hi trobem tant grups d’amics com famílies i empreses, que veuen en les rutes en Segway una bona alternativa per les seves accions de teambuilding.

Acceptació veïnal

L’aparició de nous touroperadors amb rutes sobre Segway és la millor mostra que el negoci funciona, i ho fa sense el rebuig dels locals, segons Llorens. La massificació de Barcelona pel seu atractiu turístic és objecte de debat i protestes constants, però Llorens assegura que aquesta onada de rebuig no està afectant els tours en Segway. “Són vehicles que ocupen el mateix espai que una persona, no generen sorolls ni emissions i les rutes sempre estan limitades a certs espais”.

La clau per entendre aquesta convivència entre Segways turístics i locals és la negociació de dos anys entre l’Ajuntament de Barcelona, els touroperadors i els mateixos veïns per establir rutes i les zones delimitades per la circulació dels vehicles. Tot i així, l'Ajuntament ja ha prohibit provisionalment que els segways circulin a l'estiu pel front marítim mentre prepara una regulació per a aquest tipus de vehicles.

Llorens no veu perill en què les protestes contra el turisme acabin afectant també als tours en Segway, però sí que marca un sostre al creixement del negoci. “Ja existeixen una desena d’operadors a la ciutat i és probable que l’Ajuntament publiqui una ordenança on estableixi un límit de llicències. Fins llavors, seguirem venent Segways”, apunta.

Més Informació
Segway i Volta aliades en el sector de les motos elèctriques
L'Ajuntament prohibeix els 'segways' pel front marítim
Xiaomi presenta un Segway de 315 dòlars 
Avui et destaquem
Comentaris