Un equip de la Universitat de Barcelona (UB) ha desenvolupat un compost innovador que mostra efectes neuroprotectors i antiinflamatoris en models animals de la malaltia d'Alzheimer. Aquest avenç representa una nova via terapèutica per abordar una patologia que afecta més de 800.000 persones a Espanya i que, fins ara, no té cura efectiva.
Els fàrmacs de què es disposa per tractar l’Alzheimer, la causa més comuna de demència, tenen una eficàcia molt limitada. Un estudi publicat a la revista ACS Pharmacology & Translational Science mostra que el tractament amb el nou compost creat per la UB va tenir efectes neuroprotectors en dos models de ratolins de la malaltia d’Alzheimer, que culminen amb una millora de la memòria espacial i de treball i una millora de la xarxa neuronal.
Un enfocament innovador
El nou compost actua inhibint la hidrolasa d’epòxids soluble (sEH), un enzim implicat en la regulació de processos inflamatoris al cervell. En inhibir aquest enzim, s'augmenten els nivells d'àcids epoxieicosatrienoics (EET), molècules amb propietats antiinflamatòries que poden reduir la neuroinflamació i promoure la neuroprotecció.
Aquest mecanisme d'acció ofereix una alternativa als tractaments actuals centrats en la reducció de plaques beta amiloides, que han mostrat una eficàcia limitada.
El nou compost actua inhibint la hidrolasa d’epòxids soluble (sEH), un enzim implicat en la regulació de processos inflamatoris al cervell
La patent del compost ha estat llicenciada a la start-up Repoxegen Therapeutics Inc., que permetrà posar en marxa els assaigs preclínics i clínics necessaris per a l'aprovació sanitària.
Col·laboració multidisciplinària
La recerca està liderada pels catedràtics Mercè Pallàs, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i l’Institut de Neurociències (UBneuro), i Santiago Vázquez, de la mateixa facultat i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB). El treball també està signat pels investigadors de la UB Christian Griñán-Ferré, Júlia Jarne-Ferrer, Javier Sánchez i Sandra Codony.
També hi han participat experts de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) —centre del CSIC i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)—, de l’Àrea de Malalties Neurodegeneratives del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERNED) i de la Universitat de Bonn (Alemanya).