"Una empresa de l'economia social no té perquè ser una cooperativa"

Rubén Suriñach, membre de la XES, anima els emprenedors i companyies tradicionals a entrar en un mercat en "creixement constant"

Rubén Suriñach és l'autor de l''Informe del mercat social 2015'
Rubén Suriñach és l'autor de l''Informe del mercat social 2015'

L'economia social i solidària guanya terreny any rere any. Cada cop hi ha més empreses i emprenedors que opten per aterrar al mercat amb productes i serveis ètics; com també hi ha més clients que prioritzen els valors socials per sobre del preu.

Una mostra d'això és els 164 milions d'euros que el mercat social va ingressar el 2015 a Catalunya, una xifra destacada en l'últim Informe del mercat social publicat per la Xarxa d'Economia Social. Una dada que a l'autor de l'estudi, Rubén Suriñach, li permet afirmar que estem davant d'una tendència "que no veurà un estancament, sinó que tindrà un creixement continuat". I reforça aquesta afirmació assegurant que cada cop hi ha més emprenedors "que volen entrar en aquests valors" i que esdeveniments com la Fira d'Economia Social de Catalunya, que se celebra a Barcelona aquest cap de setmana, són un impuls.

Sentim a parlar d'economia social i solidària, però realment què és?
L'economia social i solidària és un triple moviment. No és un moviment d'ONGs basat en la solidaritat i en el Tercer Món, que també hi ha qui se centra en això, sinó que és un moviment que proposa un canvi en el model econòmic. Estem parlant de banca, de la factura de l'electricitat, del telèfon... d'empreses que internalitzen uns valors ètics. També és un moviment d'idees que intenten donar una alternativa al que és el marc dominant de la competència liberal i que té una base social organitzada per difondre aquestes idees. Per tant, és un moviment d'incidències, d'idees i de pràctica.

L'eix vertebrador és la cooperació?
És un dels elements. En el marc d'economia liberal el motor de creixement és la competència entre agents que busquen el seu interès individual i es considera que això generarà beneficis per a tothom. Per a nosaltres, l'experiència històrica demostra que no, que l'interès individual no aporta benestar col·lectiu, i preferim treballar amb la hipòtesi de la cooperació. Llavors, en comptes de competir en el mercat, cooperem i, en comptes de buscar cadascú la seva quota de mercat, la partim.

En només un any, l'economia social ha incrementat els ingressos en 41 milions d'euros. En la presentació de l'estudi ho valorava com una "explosió de consciència".
És una cosa que és progressiva. La xifra reflecteix que hi ha més organitzacions i clients al mercat social, i per tant el nombre d'ingressos agregats és superior. També hi ha pràcticament 3.700 persones ocupades. L'explosió de consciència ho associava molt al 15M, per a nosaltres va ser una causa clara. S'ha traduït en plataformes polítiques i en una economia ètica. La gent volia alternatives reals al sistema i el mercat social ho pot cobrir. D'alguna manera, hem sabut focalitzar mobilització cap a la pràctica.

En l'informe destaquen el model quebequès, voldrien que Catalunya tingués un sistema com el seu.
Al Quebec tenen una tradició llarga d'activisme i economia social i, a més a més, tenen una tradició de molta representativitat i suport institucional. Tracten l'economia social com un tercer gran sector al costat de la pública i la privada. Allà tenen acords i programes de promoció econòmica que afavoreixen l'emprenedoria en aquest nou model, polítiques de compra pública de proveïdors de l'àmbit i altres mesures. Podríem dir que tenen un entrament entre l'Administració pública, el sector ètic i l'economia que genera creixement i afavoreixen l'emprenedoria ètica. No tot ha de ser el model Silicon Valley, on l'emprenedor és individualista, tecnològic i súper competitiu.

Quina és la situació de Catalunya? Es troba lluny d'aquest model?
La cosa està canviant. Abans de les últimes eleccions municipals vam elaborar un document amb 14 mesures per democratitzar l'economia i molts dels consistoris que s'han format després de les eleccions l'han agafat i han creat una xarxa de municipis per l'economia solidària a Catalunya. Barcelona i Badalona són dos d'ells. Tots aquests ajuntaments estan intentant crear, en la mesura de les seves possibilitats, un ecosistema d'economia social local. Ara ens cal que des de Catalunya, des de la Generalitat, es faci una aposta clara.

Que sigui el món local qui ha fet el primer pas és una mostra de la necessitat de fer valdre les empreses del territori?
Sí, perquè una empresa de l'economia social no té per què ser només una cooperativa. Pot ser una pime amb 20 treballadors i amb una facturació d'un milió d'euros. L'important és que són empreses arrelades al territori. No tenen un mercat global, sinó local.

De fet, destaquen a l'informe que la mitjana de facturació de les empreses es troba en els 950.000 euros.
Exacte, no és que estiguem parlant de negocis petits, són empreses que tenen bastant capacitat. Un exemple molt clar és Som Energia, que subministra electricitat a més de 25.000 usuaris a Catalunya, i també tenim una organització de finances ètiques com Coop57. Si t'ho mires des del conjunt de l'economia catalana, no és tant, però perquè tampoc tenim mesures de quantificació molt establertes. Normalment en l'economia social es mesurava per les formes jurídiques, però creiem que és millor mesurar basant-nos en els criteris, perquè pot ser una societat limitada i ser economia social i solidària.

Aleshores, una empresa tradicional pot entrar dins d'aquest sistema?
Evidentment. Ja hi ha empreses que tenen recorregut, que són grans i SL, i que estan dins del nostre Balanç Social, l'eina que utilitzem per fer un diagnòstic d'empreses i entitats. El nostre marc de treball és el mercat social, és l'àmbit econòmic comú on les empreses i els compradors entren, hi ha una circulació de renda on tots els agents intervenen. I quina és la manera de comprometre? Doncs fent el Balanç Social, mesurar la seva activitat i funcionament d'acord amb criteris ambientals, socials, de govern... En l'última edició hi teníem ja 105 companyies.

Quin és el sector amb més creixement?
Com tota l'economia catalana, l'economia social també està especialitzada. El sector serveis és on hi ha més, però de mica en mica anem creixent i ampliant. Sabem que entre el 15% i el 20% dels negocis ètics realitzen compres a proveïdors del mercat social, és a dir, és un procés de circulació intern. Ara volem que aquesta estadística creixi, volem arribar a nous sectors i cobrir més necessitats.

A més de la cooperació, un tret característic de l'economia social és la igualtat en les seves organitzacions. Una dada important és la presència de les dones.
Els percentatges de paritat en els espais de presa de decisions és pràcticament absoluta. Entre un 42% i un 56% dels càrrecs amb poder o on calen prendre decisions, els ocupen dones. Hi ha dones empoderades en rols de lideratge. Però en les empreses del mercat social la igualtat no es veu només en el gènere, els seus treballadors també valoren molt positivament la participació que tenen. Són empleats que tenen benestar social, polítiques de conciliació... se senten part de l'empresa. Per aquest motiu diem sempre que l'economia social és una alternativa més justa i amb uns valors ètics.

Avui et destaquem
Comentaris