26
d'Octubre
de
2015 - 04:00
Si Barcelona s'ha consolidat com a destí prioritari de negocis és en bona part per la tasca de Fira de Barcelona. Aquest és un dels punts que ha destacat de la presentació aquest dilluns d'un estudi realitzat per Esade sobre l'impacte econòmic i social de Fira de Barcelona. Les dades, fruit de l'anàlisi dels anys compresos entre 2012 i 2014, indiquen que l'impacte econòmic d'aquesta institució s'eleva fins als 2.624 milions d'euros, equivalent a l'1,21% del PIB català i el 3,7% del de Barcelona.
Josep Lluís Bonet, president de Fira de Barcelona, ha destacat en la presentació celebrada al Cercle d'Economia que "aquestes dades tenen encara més valor en anys de crisi"; i ha insistit en el paper "de motor i de dinamitzador que juga la Fira sobre la ciutat".
Altres xifres destacades fetes públiques per l'estudi són la recaptació fiscal, que arriba als 780 milions d'euros, així com els més de 40.000 llocs de treball que genera. En el període analitzat, Fira de Barcelona va celebrar 200 esdeveniments amb la presència de 27.000 expositors directes i més de dos milions de visitants anuals. Bonet ha remarcat la importància de "combinar esdeveniments propis i l'atracció de grans certàmens globals". Un d'ells, el Mobile World Congress, ha afegit que "suposa un 25% de l'aportació econòmica i no hauria vingut a Barcelona sense el recinte de Gran Via".
Alhora, Bonet ha volgut recordar que es tracta "d'un projecte i un èxit de país. Hem anat tots a l'una. Des de les institucions i la societat civil", agraint així el paper que hi han jugat governants de diversos colors polítics i els diversos executius que l'han comandat.
Un atractiu internacional
Albert Serra, director de l'Insitut de Governança i Direcció Pública d'Esade, i responsable de l'estudi, ha recordat que "al món hi ha 1.197 recintes firals i 31.000 esdeveniments. Es tracta d'una indústria de primera dimensió mundial on Barcelona es troba en el Top 10".
Del total de 2.624 milions d'euros d'impacte econòmic generat per la Fira, la gran majoria provenen d'un impacte directe (1.598 MEUR), per 710 MEUR d'indirectes i 316 d'induïts. De fet, el 39% d'aquest impacte prové de les despeses de visitants i expositors. Dins d'ells cal destacar la gran presència d'internacionals, ja que els salons i congressos professionals de Fira de Barcelona atrauen cada any més de 260.000 visitants de fora d'Espanya.
El perfil d'aquest visitant o expositor internacional és el d'un home de 40 anys amb alt nivell adquisitiu, directiu empresarial i que valora especialment els serveis del recinte firal, la ciutat, la climatologia, la restauració, la cultura o l'oci.
Els sectors més beneficiats
L'impacte econòmic de Fira de Barcelona té especial importància per a sectors com la restauració, l'allotjament o la tecnologia; que en són els principals beneficiaris amb un 9% cadascun.
El comerç (8%), l'oci (6%), les activitats immobiliàries (5%), la indústria agroalimentària (5%) o els serveis de transport (4%), són la resta de principals sectors als quals ajuda l'activitat generada per Fira de Barcelona.
Una cadena de creació de valor
Més enllà de les dades estrictament econòmiques, l'estudi d'Esade també ha volgut mesurar quin és l'impacte social de Fira de Barcelona. I és que, per Albert Serra ,"la Fira no és una institució amb una finalitat exclusiva de generar resultats econòmics".
Per tal d'exemplificar aquest impacte social, Serra s'ha referit al Saló de la Infància i ha animat els dirigents de Fira de Barcelona a "potenciar de manera explícita els aspectes d'impacte social".
Sigui com sigui, al seu entendre, "el valor que aporta a la ciutat és molt transversal". En aquest sentit, ha destacat la importància de la seva ubicació. "És un espai firal urbà i ciutadà. 400.000 metres quadrats al mig de la ciutat, cosa que contrasta, per exemple, amb IFEMA a Madrid". Per Albert Serra, "Fira de Barcelona ha aconseguit construir un model de governança excel·lent, que ha de ser una font d'aprenentatge per altres institucions públiques".
Justament aquest espai públic és un dels sis elements bàsics que l'estudi identifica com a fonts de valor. En segon lloc, destaca el desenvolupament econòmic i productiu que permet dinamitzar el teixit empresarial català oferint oportunitats de negoci i d'internacionalització.
Una tercera font de valor és el paper de pol de centralitat metropolitana que juga la institució. Per Albert Serra, "els seus dos recintes contribueixen a crear dos pols de centralitat urbana que alhora milloren les infraestructures".
La cohesió social entesa com l'atracció i interacció entre la multiculturalitat assistent als esdeveniments firals també s'identifica com a font de valor. Igualment, s'entén com a impacte social l'empenta que ofereix la Fira en el posicionament i enfortiment de la marca Barcelona; així com el coneixement i innovació que ajuda a crear i compartir.
Josep Lluís Bonet, president de Fira de Barcelona, ha destacat en la presentació celebrada al Cercle d'Economia que "aquestes dades tenen encara més valor en anys de crisi"; i ha insistit en el paper "de motor i de dinamitzador que juga la Fira sobre la ciutat".
Altres xifres destacades fetes públiques per l'estudi són la recaptació fiscal, que arriba als 780 milions d'euros, així com els més de 40.000 llocs de treball que genera. En el període analitzat, Fira de Barcelona va celebrar 200 esdeveniments amb la presència de 27.000 expositors directes i més de dos milions de visitants anuals. Bonet ha remarcat la importància de "combinar esdeveniments propis i l'atracció de grans certàmens globals". Un d'ells, el Mobile World Congress, ha afegit que "suposa un 25% de l'aportació econòmica i no hauria vingut a Barcelona sense el recinte de Gran Via".
Alhora, Bonet ha volgut recordar que es tracta "d'un projecte i un èxit de país. Hem anat tots a l'una. Des de les institucions i la societat civil", agraint així el paper que hi han jugat governants de diversos colors polítics i els diversos executius que l'han comandat.
Un atractiu internacional
Albert Serra, director de l'Insitut de Governança i Direcció Pública d'Esade, i responsable de l'estudi, ha recordat que "al món hi ha 1.197 recintes firals i 31.000 esdeveniments. Es tracta d'una indústria de primera dimensió mundial on Barcelona es troba en el Top 10".
Del total de 2.624 milions d'euros d'impacte econòmic generat per la Fira, la gran majoria provenen d'un impacte directe (1.598 MEUR), per 710 MEUR d'indirectes i 316 d'induïts. De fet, el 39% d'aquest impacte prové de les despeses de visitants i expositors. Dins d'ells cal destacar la gran presència d'internacionals, ja que els salons i congressos professionals de Fira de Barcelona atrauen cada any més de 260.000 visitants de fora d'Espanya.
El perfil d'aquest visitant o expositor internacional és el d'un home de 40 anys amb alt nivell adquisitiu, directiu empresarial i que valora especialment els serveis del recinte firal, la ciutat, la climatologia, la restauració, la cultura o l'oci.
Els sectors més beneficiats
L'impacte econòmic de Fira de Barcelona té especial importància per a sectors com la restauració, l'allotjament o la tecnologia; que en són els principals beneficiaris amb un 9% cadascun.
El comerç (8%), l'oci (6%), les activitats immobiliàries (5%), la indústria agroalimentària (5%) o els serveis de transport (4%), són la resta de principals sectors als quals ajuda l'activitat generada per Fira de Barcelona.
Una cadena de creació de valor
Més enllà de les dades estrictament econòmiques, l'estudi d'Esade també ha volgut mesurar quin és l'impacte social de Fira de Barcelona. I és que, per Albert Serra ,"la Fira no és una institució amb una finalitat exclusiva de generar resultats econòmics".
 |
| El Cercle d'Economia ha acollit la presentació de l'estudi. Cedida |
Per tal d'exemplificar aquest impacte social, Serra s'ha referit al Saló de la Infància i ha animat els dirigents de Fira de Barcelona a "potenciar de manera explícita els aspectes d'impacte social".
Sigui com sigui, al seu entendre, "el valor que aporta a la ciutat és molt transversal". En aquest sentit, ha destacat la importància de la seva ubicació. "És un espai firal urbà i ciutadà. 400.000 metres quadrats al mig de la ciutat, cosa que contrasta, per exemple, amb IFEMA a Madrid". Per Albert Serra, "Fira de Barcelona ha aconseguit construir un model de governança excel·lent, que ha de ser una font d'aprenentatge per altres institucions públiques".
Justament aquest espai públic és un dels sis elements bàsics que l'estudi identifica com a fonts de valor. En segon lloc, destaca el desenvolupament econòmic i productiu que permet dinamitzar el teixit empresarial català oferint oportunitats de negoci i d'internacionalització.
Una tercera font de valor és el paper de pol de centralitat metropolitana que juga la institució. Per Albert Serra, "els seus dos recintes contribueixen a crear dos pols de centralitat urbana que alhora milloren les infraestructures".
La cohesió social entesa com l'atracció i interacció entre la multiculturalitat assistent als esdeveniments firals també s'identifica com a font de valor. Igualment, s'entén com a impacte social l'empenta que ofereix la Fira en el posicionament i enfortiment de la marca Barcelona; així com el coneixement i innovació que ajuda a crear i compartir.