La setmana passada les borsesmundials van tenir dues estrelles rutilants, una a Dinamarca i l’altra als Estats Units. La primera d’elles té relació directa amb l’enèsima onada de por que recorre occident, en aquest cas per culpa d’una malaltia anomenada verola del mico. La segona és la cadena de cafeteries Starbucks, que viu canvis transcendents a la cúpula directiva.
El cas és que la setmana passada uns laboratoris gens coneguts pel gran públic i amb nom de beguda refrescant, BavarianNordic, van veure com les seves accions es disparaven de valor, per acabar pujant un 40% només en una sessió, la de dimecres 14 d’agost. La causa d’aquest increment sobtat de preu cal buscar-la al fet que són els únics laboratoris reconeguts com a fabricants de la vacuna contra el virus de la verola del mico (també conegut com a mpox), que s’ha convertit en la nova amenaça per als ciutadans occidentals en un món cada cop més complex i que té encara molt recent el trauma de la covid. Va ser precisament poc abans de l’anterior pandèmia, el 2019, quan les autoritats van donar el vistiplau a la comercialització d’aquesta vacuna, que té el nom comercial de Jynneos als Estats Units i d’Imvanex al continent europeu. Però qui hi ha al darrere d’aquests laboratoris que s’han posat sobtadament de moda?
Bavarian Nordic són els únics laboratoris reconeguts com a fabricants de la vacuna contra el virus de la verola del mico
Es tracta d’una companyia danesa que cotitza a la borsa de Copenhague (el mercat on ha experimentat l’escalada que hem comentat) i que té poc més de trenta anys d’història. El president del consell d’administració és LucDebruyne (1963), un belga que va passar gairebé tres dècades a la multinacional GlaxoSmithKline, mentre que el primer executiu és PaulChaplin (1967), un immunòleg britànic amb una experiència molt dilatada en l’àmbit de les vacunes. Al consell d’administració de la firma trobem un cognom català, el de MariaMontserratMontanerPicart (1968), que té una llarga experiència al sector farmacèutic, amb passat a grans multinacionals com Novartis, Sandoz o Sanofi. En l’actualitat té la seva pròpia societat, Montaner & Associates GmbH, ubicada a Suïssa (on ella resideix ja fa anys) i que es dedica a la consultoria de gestió empresarial.
L’any 2023 Bavarian Nordic va quedar-se molt a prop dels 1.000 milions d’euros de facturació, després de més que doblar la xifra de vendes respecte de l’exercici anterior (exactament un 124% de creixement). I mirant més enllà, en només cinc anys han multiplicat les vendes per deu. On més ha repercutit aquest increment dels ingressos ha estat en l’ebitda que d’un any a l’altre s’ha incrementat gairebé un 700%, en passar de 44 a 350 milions d’euros. Tot plegat ha contribuït a donar la volta a les pèrdues que la companyia havia tingut el 2022 i arribar a un benefici de gairebé 200 milions d’euros. Malgrat les bones expectatives que presenta Bavarian Nordic, seria bo que no acabés resultant un nom familiar com fa no gaires anys ho van ser ModeRNA o Pfizer, per les raons conegudes per tothom...
L’altra estrella de la setmana és una marca molt més coneguda, com és la cadena de cafeteries Starbucks. En aquest cas, dimarts 13 no va ser una data de mala sort perquè les accions de l’empresa van pujar un 25% en aquella única sessió (segons diuen els experts, aquesta superstició del dimarts i 13 no està vigent al món anglosaxó). En aquest cas, i a diferència del que acabem de veure, les raons són més prosaiques i afecten només una persona; l’eufòria del mercat es justifica únicament perquè Starbucks ha decidit fer fora al seu CEO, LaxmanNarasimhan (1967), i posar-ne un de nou, Brian R. Niccol (1974), fitxatge estel·lar procedent de Chipotle. Segons les entitats financeres que donen cobertura a les accions de l’empresa de restauració, queda clar que el nou màxim executiu se centrarà en allò tan típic de “millorar l’experiència del client” i, per tant, provocarà uns efectes positius als ingressos i als marges.
El CEO sortint, Narasimhan, no feia ni dos anys que ocupava aquest càrrec perquè hi va arribar el setembre del 2022, procedent de la firma de consum anglo-neerlandesa ReckittBenckiser. Aquí tampoc hi va ser gaire temps, perquè el seu fitxatge s’havia produït el setembre del 2019. Si viatgem més enrere en el temps, comprovem que Narasimhan té un origen comú amb alguns dels grans executius que han transitat darrerament per aquesta secció, que no és altre que la firma de consultoria McKinsey, on va treballar durant set anys. Tot i que els mitjans parlen de reactivar vendes i beneficis, el cert és que Starbucks cada cop guanya més diners: l’exercici anual finalitzat el passat 30 de juny va oferir uns resultats positius superiors als 25.000 milions de dòlars, un 5,5% més que en l’exercici anterior i un 12% per sobre de l’anualitat acabada el 2022. No semblen números per posar-se excessivament nerviosos, però ja se sap que sovint els fons d’inversió pressionen (Vanguard posseeix un 9,5% del capital, i BlackRock en té un 5,5%).
Starbucks cada cop guanya més diners: l’exercici anual finalitzat el passat 30 de juny va oferir uns resultats positius superiors als 25.000 milions de dòlars, un 5,5% més
Pel que fa al nou CEO, hem comentat que venia de Chipotle i això potser no diu gran cosa a la majoria de lectors perquè aquesta és una marca no gaire coneguda al nostre país. El cas és que Chipotle és una cadena de menjar ràpid especialitzada en cuina mexicana amb milers de restaurants. La seva implantació als Estats Units és molt important, però Europa encara és una assignatura pendent perquè el nombre d’establiments és relativament petit. Com ja sabem, l’home que ocuparà la cadira calenta de Starbucks es diu Brian R. Niccol i feia sis anys que liderava la cadena de menjar mexicà, on va substituir en el càrrec al mateix fundador, SteveElls. La seva carrera professional s’ha desenvolupat a grans multinacionals, com Procter & Gamble, PizzaHut, TacoBell (també força desconeguda aquí, però molt popular als Estats Units) i Chipotle. Veurem si és capaç de mantenir el càrrec durant un temps prudencial o si la inestabilitat a la cadena de cafeteries es perllonga encara més en el temps.