Segons l'expert en comunicació Xavier Domínguez (@XavierDominguez), "tota gran veritat neix d'una gran mentida i, el fet de repetir-la és el que la fa creïble". L'autor del llibre Mienta pero no engañe és un ferm defensor de la mentida com a mecanisme de comunicació, sempre i quan no es confongui amb l'engany.
Reconegut amb un Victory Award com a millor estratega polític a Washington DC el 2012, Domínguez ha explicat a VIAempresa la recepta per crear una mentida: "Agafar la veritat de cadascú i exagerar-la al màxim sense corrompre els valors de la idea original".
En un país on la majoria exagera sobre l'experiència laboral i el nivell d'idioma dels currículums, "mentir és una pràctica habitual", assegura el president de la consultoria en comunicació política i estratègia electoral Wish&Win, en el marc d'una conferència impartida a l'escola de disseny Elisava.
Què és la mentida?
La mentida no és res més que una exageració, una hipérbole de la realitat. No la falseja sinó que la incrementa, la fa més amable, més divertida. Per tant no deixa de ser un camí per guanyar simpatia, evitar problemes, crear un llenguatge més humà i no tant fred com és moltes vegades la realitat. En definitiva, és la teva visió personal, jutjada pel teu enemic.
És un concepte amb connotacions negatives?
No. Mentir està permès i ho fa tothom, no té un valor negatiu. El que passa és que li hem de donar una utilitat, com per exemple evitar mals menors, llençar missatges de responsabilitat. Llavors la mentida és absolutament imprescindible i necessària. Qualsevol qüestió de la vida explicada tal qual, sense relat, seria més aburrida. Els reis mags no són veritat, però aporten un benefici cultural, anímic, econòmic… Maquillar-se és una mentida, igual que el tint del cabell!
Segons un estudi, el 61% dels treballadors espanyols assegura que la seva empresa menteix sobre els resultats financers. Tampoc és negatiu?
Això no és mentir. El que fan les empreses és enganyar, perquè busquen un benefici propi. Volen que la societat cregui una realitat que no existeix, en volen treure un profit, està fet amb malícia. A diferencia de la mentida, l'engany amaga la realitat, la distorsiona en benefici propi. Coca-Cola va inventar la figura de Santa Claus!
Tots els empresaris menteixen?
Tota persona menteix i ho hem d'assumir. És un tret universal i més en una situació de crisi econòmica global on, en el cas d'Espanya, també es barreja amb una crisi institucional, de valors, de partits polítics… Ara bé, el problema de les empreses és que també ens enganyen, creen una realitat que no existeix. Enganyen aquells que no tenen ètica personal, ni escrúpols ni professió.
Quin paper juga l'ètica en aquest context?
Assumint que la mentida és necessària i que el límit és l'engany. És una línia molt prima, però fonamentalment la diferència està en que una mentida mai afectarà als valors de la societat. Un engany sí; modifica hàbits de consum, a favor de guanyar diners i en contra dels beneficis del ciutadà. És a dir, la integritat, l'ètica i la moralitat no són incompatibles amb la mentida, però sí amb l'engany.
És possible basar un model empresarial en l'ètica i la integritat, o l'engany és imprescindible?
Clar que és possible, els models exitosos són els de la mentida, no els de l'engany. Axe, la marca de desodorants i sabó de cos és una marca exitosa que diu que si et poses els seus productes tindràs més èxit amb les dones. Això és una mentida, però no enganya.
Però per a la societat, la mentida té connotacions negatives, igual que l'engany...
Són dos conceptes que es confonen, quan la mentida té malicia és un engany. Per qué la mentida sigui bona se li ha de donar una utilitat. Jo sempre menteixo en les campanyes de publicitat que fem dels polítics, però no enganyem. La indústria dels refresc sí que enganya quan diu que és el mateix una beguda ensucrada que una altra amb sucre. Encara falta molta pedagogia…