• 'Expats', campanes de vidre i faedors de Barcelona: s’ha acabat el bròquil

'Expats', campanes de vidre i faedors de Barcelona: s’ha acabat el bròquil

MOB és un exemple clar sobre com n’arriba a ser d’important el lloc de treball com a via d’integració en una societat

One of MOB’s three coworking spaces in Barcelona | Courtesy
One of MOB’s three coworking spaces in Barcelona | Courtesy
Redacció VIA Empresa
08 d'Octubre de 2025 - 05:30

L’any 1988 el sicilià Franco Battiato llançava el disc Fisiognomica, on incloïa Nomadi, una cançó meravellosa que de seguida va esdevenir un clàssic. Per a ell, els nòmades eren aquells que cercaven una “dimensió insondable” que només trobarien “fora ciutat”. Però fa anys que els nòmades (digitals) arriben a Barcelona contradient el cantautor. Ell, que abandonava la ciutat com “un estranger” que no sent “els lligams del sentiment”...

 

Potser són els vincles sentimentals i emocionals amb la ciutat allò que MOB (Makers of Barcelona) vol teixir entre la comunitat expat de la capital catalana. Dirigida per Albert Tisaire, MOB és una empresa d’origen familiar que ofereix espais de cotreball, treball compartit o coworking des de 2011, fet que la converteix segurament en la primera o, si més no, una de les primeres a buscar solucions de treball a Barcelona per a un nínxol de població –segons l'Idescat, el 28,4% de la població de la ciutat és estrangera, i el nínxol beu d'aquest segment– que abans ja havia arribat a altres metròpolis globals. 

A través dels seus tres espais de Barcelona –MOB Bailèn, MOB Santa Caterina i MOB Sants–, l’empresa s’ha proposat trencar la campana de vidre invisible que aïlla els nòmades digitals de la gent i la cultura locals. Amb l’ajuda d’una subvenció per a l’impuls del català a les empreses atorgada pel Departament de Política Lingüística, MOB ha pogut incorporar la llengua catalana en totes les comunicacions de l’empresa amb els clients i en el butlletí que reben, a més a més de les xarxes socials. En una sèrie de publicacions en xarxes anomenada Speak like a local, en què es convida la comunitat de clients a aprendre expressions típiques de la llengua, el gir lingüístic amb més interaccions i que ha generat més compromís digital ha estat, curiosament, “s’ha acabat el bròquil”. 

 

MOB s’ha proposat trencar la campana de vidre invisible que aïlla els nòmades digitals de la gent i la cultura locals

Malgrat que els clients són majoritàriament estrangers, Albert Tisaire no veu cap contradicció entre l’origen dels usuaris dels espais amb el fet d’incloure la llengua pròpia de la ciutat: “Volíem que els expats s’obrissin a la cultura local i, lògicament, això passa també perquè nosaltres fem visible i utilitzem el català perquè vegin que és una eina útil. A més a més, no ens limitem a traduir continguts, sinó que creem continguts directament en català”. 

Als tres espais s’hi anuncien els serveis d’aprenentatge de la llengua de què disposa el Consorci per a la Normalització Lingüística. Des de MOB també són conscients que la millor manera de no sentir-se estranger en terra estranya és teixir els “lligams del sentiment” de què parlava Battiato. Teixir relacions amb la llengua catalana és forjar relacions amb les persones que la parlen. Per això han promocionat el programa Voluntariat per la Llengua, impulsat pel Departament de Política Lingüística, gràcies al qual s’han format unes quantes parelles lingüístiques que conversen en català. 

Teixir relacions amb la llengua catalana és forjar relacions amb les persones que la parlen

Però tothom sap que el recurs més eficaç per fer coneixences són els espais d’oci i les festes, d’aquí que s’hagin organitzat celebracions a l’entorn de la Castanyada, la Mercè, els calçots i Sant Jordi, per exemple. Un altre lloc de conversa és el Bar Bailèn adjacent a un dels seus espais de cotreball, obert tant als migrants internacionals de MOB com als barcelonins. Aquest “nou bar de sempre” vol ser una alternativa al brunch nostre de cada dia: el que se serveix és coherent amb la proposta de porositat amb la cultura local, i la carta –naturalment, també en català– es basa en entrepans i platillos de proveïdors de proximitat també locals. Conscients que també són ambaixadors de marca, els seus cambrers i altres empleats –molts d’ells d’origen italià i argentí– aprenen català per fer efectiu el dret de ser atès oralment en la llengua pròpia i oficial de Catalunya. 

MOB és un exemple clar, doncs, sobre com n’arriba a ser d’important el lloc de treball com a via d’integració en una societat i, alhora, sobre com combinar la integració de la llengua catalana i el seu aprenentatge en l’àmbit laboral. 

Per als desconfiats, MOB tindrà ben aviat el web en versió catalana, com no podria ser altrament...