Gaintus 500 : el sumoll en texans

L'anhel de l'Heretat Mont-Rubí és que en un futur aquesta sigui la varietat que abanderi els vins negres del Penedès

"El pagès sempre li ha tingut afecte al sumoll. És sofert, no es deteriora, i fins i tot podrit l'entraven al celler...". D'aquesta manera, Heretat Mont-Rubí ens introdueix aquesta varietat, eix del seu projecte de vins. "Una varietat que fa patir a la vinya, perquè li costa molt madurar bé, però que un cop a celler, quasi te'n pots oblidar, perquè si l'entens bé, és molt agraïda i amable de treballar", ens confessa l'enòleg del celler, Josep Queralt.

El sumoll era una varietat molt estesa a Catalunya, tant abans com després de la fil·loxera. A partir dels anys 50, va començar a reduir-se el seu cultiu, afavorint la intrusió de les varietats negres franceses i altres varietats blanques per elaborar cava, i això va fer que gairebé arribés a desaparèixer de la zona.

A Heretat Mont-Rubí han sabut crear una inquietud al voltant del sumoll. Sota els ulls escèptics de molts, quan van començar el projecte de recuperació en la regió cap al 2001, ells van fer orelles sordes als qui els deien que era un raïm que li mancava color, que no madurava ni envellia bé, que té massa gust de fusta, que no servia per fer cupatges... Han superat les barreres i ens demostren tot el contrari amb els seus vins elaborats amb sumoll, un gran reserva i un vi dolç. I ara el mercat els demanava aquest vi, el Gaintus 500 . I neix amb aquesta intenció, la d'acostar el sumoll a la gent.

El Gaintus 500 de 2013, és un vi monovarietal de sumoll que prové de la vinya al paratge de la Durona de la finca de Mont-Rubí, ubicada a més de cinc-cents metres sobre el mar, d'aquí el "cognom" del vi. Josep Queralt té màxima cura de les vinyes, ben escarmentat de la dificultat de maduració d'aquest raïm, té aquesta parcel·la amb els ceps apuntalats amb pals de fusta, perquè sanegi la vinya. És un vi jove, amb menys temps de bóta i reserva en ampolla que els seus predecessors del celler, però sempre respectant-li la personalitat de la varietat. La primera anyada ha tingut una tirada de 1.630 ampolles que ha sortit al mercat a finals d'estiu.

Queralt compara que si el "pare" d'aquest vi (el Gaintus Gran Reserva) és un vi estructuralment madur i vertical, doncs el Gaintus 500 és jove i radical. Com un vailet que va amb els texans foradats i s'apunta a totes. El color d'aquest vi té molta brillantor, d'un roig-robí concentrat, i una llàgrima densa que rellisca ben definida per la copa. Al nas, és molt fruitós i amb notes herbàcies. Destaquen les aromes de fruita vermella silvestre, herbes aromàtiques, vegetals, i una mica especiat. En boca, comprovem que té una acidesa ben marcada, molta frescor, que ens fa salivar. Té molt cos, quasi que el podríem mastegar. Notem que ha tingut una petita pinzellada de pas per fusta, per estilitzar el seu pas, amb uns tanins ben domesticats i afinats. Llarg, amb volum i untuositat, ens deixa un bon record i ens convida a acompanyar-lo amb carns, guisats i plats ben contundents.

Com diu el propietari d'aquest celler, Javier Peris, "no fem els millors vins però sí que són únics. I tant de bo aquesta varietat sigui un dels raïms que abanderi els negres del Penedès en un futur perquè és única". Acabo parafrasejant una cita que els hi dedicava Hendrick Thoma, mestre sommelier a Hamburg, amb la qual no puc estar-hi més que d'acord: "el que és bonic és poder beure un vi diferent i descobrir una cosa nova cada vegada". Així doncs, benvingut Gaintus 500 !


Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi 

Avui et destaquem
El més llegit