Passada l’època de fenomen pop de l’actual primavera de la IA liderada per l’omnipresent ChatGPT arriba el cinema de catàstrofes. ChatGPT ha agafat el relleu a Google en fer el paper d’Skynet i de ser el candidat a exterminar l’espècie humana. Es desprèn de la carta que científics, enginyers i empresaris van signar demanant una moratòria de sis mesos en l’entrenament i l’alliberament al gran públic de models enormes de llenguatge com el ChatGPT-4.
De la carta sorprenen tres coses. La primera és la de trobar-se els noms de Musk i el de Harari al costat de gent que la toca bé. Musk és un troll de Twitter amb comptes pendents amb el CEO d’OpenAI Sam Altman i Harari és un apòstol de l’apocalipsi que predica que les democràcies degeneraran en unes tecnocràcies on la nostra intel·ligència tindrà un valor zero per culpa de la superintel·ligència dels ordinadors. La segona sorpresa és el to grandiloqüent que utilitza. La carta obre parlant de “Sistemes d’IA amb intel·ligència que pot competir amb la dels humans”. Aquests models de llenguatge no poden competir amb la intel·ligència humana perquè d’intel·ligents no tenen res. Ens ho sembla, són molt competents en molts àmbits però no són intel·ligents. El cinema de catàstrofes també hi surt quan esmenta “la pèrdua del control de la nostra civilització”.
Si el mitjà és el missatge, on es publica la carta és rellevant. El web que l’hostatja és el del Future of Life Institute, un think tank liderat pel físic i expert en IA Max Tegmark. L’institut té com a missió la de preservar el futur de la vida perquè “la manera com es desenvolupen i utilitzen determinades tecnologies té conseqüències de gran abast per a tota la vida a la terra. Aquest és el cas actualment de la intel·ligència artificial, les biotecnologies i la tecnologia nuclear”. A favor! Fa temps que els segueixo i em declaro un admirador incondicional dels llibres de Max Tegmark (“Our mathematical universe” és una joia) però el nom sí que fa la cosa; em refereixo a la paraula “future” del nom de l’institut, massa lluny.
El negoci de venedors de l’apocalipsi com Harari no és en el futur de la humanitat, sinó en les vendes dels seus best-sellers
He vist massa horitzons 2030, plans de desenvolupament de futur, universitats de la singularitat —suposadament quan la IA superarà la humana—, massa prediccions —aquelles que Niels Bohr detestava perquè eren sobre el futur— a 20 anys vista i massa vegades he sentit a Davos allò de “repensar el capitalisme”. Són una mica com el truc d’un prestidigitador, que mentre ens fixem en una mà amb l’altra ens fa trampa. El negoci de venedors de l’apocalipsi com el Harari no és en el futur de la humanitat, sinó que és en el present de les vendes dels seus best-sellers, més o menys com el del Max Tegmark. El de Musk no és el què visquem millor en un futur a Mart sinó que és el de convertir ràbia en diners a Twitter i de vendre més cotxes Tesla, tot ara i aquí, a la Terra.
Mentre ens passem el dia discutint del com ens agradaria que fos el futur no ens preocupem del present, un present on l’autopilot dels cotxes Tesla (que sempre és a dos anys vista) és un vulgar truc de màrqueting, que les nombroses prediccions apocalíptiques de Harari són per definició impossibles de validar —si passen, ja us ho vaig advertir; si no passen, és perquè us ho vaig advertir— i el ChatGPT-4 és obert a tothom, també menors sense restriccions. A tot arreu menys a Itàlia que ja han prohibit l’accés al ChatGPT. Carpe diem.