Intel·ligència iStock
Intel·ligència iStock

Dia 69: La suma d’intel·ligències (I)

Us imagineu un país sense universitats? Què és la intel·ligència?

Ahir al matí vaig participar al congrés La Suma d’Intel·ligències organitzat per la Universitat de Girona. Fins a nou ponències d’un quart d’hora es van anar succeint de 9:30 fins a les 13:30, i tot i que a mi em tocava al migdia m’hi vaig quedar enganxat tota l’estona, provant de no mirar massa a la pantalla però prenent apunts, des de la presentació del Magnífic Rector el Dr. Quim Salvi a la xerrada final de la presidenta de la AIA Regina Llopis.

Em va agradar molt la glosa a la universitat que el Dr. Salvi va fer en la seva al·locució de benvinguda, amb la seva funció de “dipòsit del coneixement acumulat de molts anys i —més important— anticipació de coneixements futurs. Citant Newton va remarcar que la universitat “és només un nan, però que hi veu més enllà gràcies a què va sobre les espatlles de gegants”.

“La universitat és només un nan, però que hi veu més enllà gràcies a què va sobre les espatlles de gegants”

Per això va animar la comunitat universitària a avançar, de buscar utopies en la fi d’una època i l’inici de l’altra. Si tot canvia, també ha de canviar la universitat i això només ho farem amb la suma d’intel·ligències. Ens va implantar una imatge pertorbadora al cervell quan arran de la necessitat de la universitat ens va preguntar si ens imaginàvem un país sense universitats.

Quan encara ressonava aquesta pregunta al meu cap va intervenir el doctor en filosofia Joan Manel del Pozo parlant de l’ètica de la IA i de l’aparent dilema d’haver de definir la intel·ligència amb… la nostra intel·ligència. Va citar el cosmòleg Max Tegmark en allò de que som éssers intel·ligents que no ens posem d’acord en defininir la nostra intel·ligència amb l’ajut de la nostra intel·ligència (ho he hagut de llegir un parell de vegades jo també).

Anant a l’etimologia de la paraula, del Pozo ens fa notar que intel·ligència deriva del llatí “inter-legere” o “intra-legere”, triar entre o llegir a dins. Tenir un comportament intel·ligent seria doncs la capacitat de decidir (triar) allò que ens convé, de guiar la nostra vida segons la nostra lliure voluntat. I en això la intel·ligència artificial no s’assembla gens a la nostra; no té capacitat de decisió. Però en té d’altres.

"Som éssers intel·ligents que no ens posem d’acord en defininir la nostra intel·ligència amb l’ajut de la nostra intel·ligència"

Cita Harari quan enumera les capacitats no humanes de la IA com la connectivitat i la capacitat d’actualització. És precisament aquest repartiment de capacitats que fa que estem condemnats a treballar junts i a combinar-les en una suma d’intel·ligències: allò essencial és preservar la “i” d’intel·ligència natural —la capacitat de definir valors i finalitats— i utilitzar de manera intel·ligent la “i” de l’artificial.

La jornada va continuar amb la intervenció de l’arqueòleg i president de Roca&Salvatella Genís Roca, el físic i informàtic Ramón López de Mántaras, l’experta en IA Nuria Oliver de Vodafone i DataPop Alliance, el director associat del Barcelona Supercomputing Center Josep M. Martorell, el consultor en innovació de LeadToChange Xavier Marcet, servidor de vostès i la Regina Llopis, fundadora i presidenta del Grup AIA.

Divendres, més.

Més informació
Dia 64: Gattaca a la butxaca
Dia 62: Fent Zoom al mapa de la truita, el trago i el transistor
Dia 61: Actualitzant el sistema educatiu. Déjà vu.
Avui et destaquem
El més llegit