Gay de Liébana: "Per construir de zero l'Estat espanyol s'hauria de destruir Espanya"

L'economista classifica els subjectes de la corrupció espanyola en tres models: des del clàssic 'bribón', passant pel Dioni fins a l'actual Bárcenas

Acostumat a les càmeres, el show televisiu i, en definitiva, a l'espectacle, l'economista José M. Gay de Liébana s'ha enfrontat amb idèntica disposició aquest dimecres al públic jove, els estudiants de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). En una ponència entorn de la inflació legislativa, Fre o impuls per al desenvolupament econòmic?, Gay de Liébana ha denunciat sistemàticament que la convivència de nombroses lleis en l'Estat espanyol dificulten el desenvolupament d'aquest i, a més, li posen el camí més fàcil a la corrupció.

"Com més corrupte és un país, més lleis hi ha. El problema és que hi ha tanta llei que ningú les llegeix. La gent està desbordada", ha afirmat l'economista. "Quan hi ha tanta legitimitat, és per alguna cosa: És inconcebible que hi hagi més litigis aquí que en els Estats Units, la qual cosa vol dir que aquí som més defraudadors", ha assegurat a preguntes dels estudiants que, a través dels dubtes sobre l'actualitat han redirigit el discurs de Gay de Liébana cap a la relació entre economia i política. En aquest sentit, el ponent ha matisat que, segurament, el caràcter corrupte sigui també un problema cultural.

"En aquest país hi ha hagut dos tipus de xoriços: el primer és el típic caixer d'Espanya, aquell que tenia temptacions, el bribó que se sol dir; després està el Dioni, aquell personatge que un dia va agafar dos saques de diners i es va anar al Brasil. Tot i que al final ho van detenir i va complir la pena, mai es va trobar els diners. És el prototip de ladronzuelo. Però ara hi ha uns altres que estan en centres de decisió on signes contractes per centenars de milions d'euros i aquí ja entra el perfil de Bárcenas", ha resumit.

"A Espanya anem a colp de llei"
El problema de la sobre regulació de l'Estat espanyol ha estat un dels punts més destacats del seu discurs. "No necessitem que ens ho regulin tot. Aquí hi ha un problema perquè és evident que una empresa catalana quan vol vendre a Andalusia, per exemple, es troba amb molts problemes. I tot això, en l'àmbit empresarial, suposa un gran cost invisible, que no et dóna gens, però que has d'assumir. El sistema tributari és molt complex", ha asseverat.

"En aquest país acceptem la inseguretat jurídica, la inestabilitat normativa", ha afirmat contundent. "Per què no ve molta més inversió? Per la inseguretat de normes, perquè les grans empreses no saben on estan", ha manifestat en referència a les que ell considera dificultats burocràtiques que troben les grans multinacionals per localitzar les seves seus a territori de l'Estat espanyol.



Tanmateix, ha continuat afirmant que "les empreses no es volen instal·lar perquè la burocràcia és enorme i això desmotiva". En opinió de Gay de Liébana, "el problema és que en aquests moments tenim un ministre que instrumentalitza l'estructura estatal per desarmar a altres formacions polítiques (en clara al·lusió a Podemos)", ha afirmat rotund. "És el que crec que ens està colpejant, que anem a cop de llei".

La independència i la sobre abundància de normativa
La sobre abundància de normatives diferents per territoris és una qüestió que preocupa l'economista. De fet, la seva primera i única transparència ha mostrat un mapa de la Península Ibérica on cada territori disposa d'una normativa diferent. En el cas de Catalunya –i segons el recompte fet per l'economista fins a 2012- hi ha un total de 10.173 normatives. En total, 119.987 lleis diferents, el que suposa més de 2.700 barreres autonòmiques. "Tot el que no siguin coses senzilles, tot, entorpeix el desenvolupament del país".

L'argumentari també li ha servit a Gay de Liébana per explicar bona part dels anhels sobiranistes d'un gran sector de la societat catalana. "Hem creat molts regnes de Taifa. Quan en una comunitat autònoma hi ha 10.173 lleis, aquesta ja es creu que té dret a tenir país propi… I això és el que li està passant a Catalunya…i és el que li pot acabar passant també a altres territoris", ha afirmat.

Segons el també professor de la Universitat de Barcelona, el més recomanable per construir de zero l'Estat espanyol seria destruir Espanya. "Destruiria Espanya amb dinamita controlada, tot aquest sistema legal s'esfondraria i validaríem només vuit o nou normes, creant fins i tot una nova policia", ha assegurat. El problema, en definitiva, és que la laberíntica construcció legislativa de l'Estat espanyol dificulten el seu creixement. La recepta per millorar, és, doncs? "Ha d'haver-hi menys lleis. La norma es fa insuportable".
Avui et destaquem
El més llegit