Tots els aficionats al futbol català coneixen la història d'Isabel Tarragó i Oriol Alsina. Un matrimoni que no només treballa conjuntament a l'empresa Tèxtil Tarragó, sinó que també ho fa a la UE Llagostera-Costa Brava, on ella és la presidenta i ell l'entrenador. "L'Oriol porta força més anys que jo al Llagostera. Hi va haver un moment, quan al 2008 el club jugava a 1a Catalana, que el president no podia continuar per motius laborals. M'ho van proposar i com que ja hi estava mig involucrada vaig dir que sí", recorda Tarragó a VIA Empresa.
Uns quants ascensos després, el Llagostera ha jugat les dues últimes temporades a la 2a Divisió, al futbol professional, representant un municipi de poc més de 8.000 habitants. Ho ha fet amb la bandera de la prudència econòmica fins al punt que, amb el descens a 2a Divisió B, han repartit els beneficis de la temporada anterior entre els accionistes del club en forma de dividends per valor de 593.280 euros.
No és gaire habitual que un club de futbol reparteixi dividends...
Sí, no és gaire normal. Ens havíem compromès amb la gent que a l'hora de fer la Societat Anònima Esportiva (SAE) hi va apostar amb els seus diners. Ja vam dir que si mai es baixava de categoria es faria una reducció de capital i se'ls tornaria una part important dels diners que havien invertit. Al canviar la llei, primer s'ha de fer un repartiment de dividends abans de fer una reducció de capital, i per això els beneficis de la temporada passada els hem repartit i després hem fet la reducció de capital.
Per què calia reduir el capital si hi havia un descens de categoria?
És absurd tenir un capital social de gairebé dos milions d'euros estant a 2a B. I més encara si els diners els tens al compte corrent. A més, un altre compromís que havíem pres és que els diners de la societat quedarien "bloquejats" en un compte bancari i no es gastarien. Per tant, no té sentit mantenir-los al banc quan, a més, a tothom li fan falta. En el seu moment ens van ajudar a constituir la SAE, que ja va ser prou complicat, i el mínim que podem fer és tornar-los.
Vau completar la conversió en SAE l'estiu del 2015, just abans de debutar a la 2a Divisió A; però ja ho havíeu plantejat algun any abans...
Sí, s'havia mirat però no es va dur a terme. Al pujar de categoria, que ja és un requisit obligatori, es va haver de fer sí o sí.
En aquest plantejament inicial, què és el que crèieu que podia aportar al club la conversió en SAE?
Els equips de futbol en aquestes categories són força complicats de dirigir econòmicament. Si és una societat hi ha uns accionistes que són els que decideixen, poden fer una ampliació de capital o han de posar diners. De l'altra manera és un pou sense fons, vas aportant però no queda reflectit enlloc.
Tot i així, sobretot entre els aficionats, no s'acostuma a veure amb bons ulls aquesta conversió...
Hi ha casos de tota mena. Inversors de fora que poden arribar i quedar-se el club, que és el que no volíem que ens passés. O hi ha l'opció que la gent que ja està involucrada al club siguin els accionistes d'aquesta societat. Evidentment, qualsevol soci té tot el dret de comprar accions i la possibilitat de fer-ho abans que ningú de fora. Si les volen comprar o no ja és cosa de cadascú.
És una bona idea obligar els clubs que competeixen en lligues professionals a convertir-se en SAE?
Jo no en sóc partidària, depèn de cada situació. Si el club està sanejat i no té cap deute, no tindria per què. Però és una llei que existeix i no podem fer-hi res. Si no ho fas, baixes de categoria. Per tant, s'ha de fer.
Justament quan es va aprovar aquesta llei es va vendre amb la idea que els clubs així podrien cotitzar a la Borsa i a Espanya no n'hi ha hagut cap que ho hagi fet. A més, normalment només se'n parla per clubs que acaben desapareixent...
Al final la societat té uns propietaris que són els que estan al davant de tot, tant si va bé com si no. Per això moltes vegades prefereixen dissoldre la societat abans que invertir-hi més diners. Per això els clubs van malament. Nosaltres hem demostrat que es pot gestionar bé un club i no tenir aquests problemes.
Que tantes SAE no acabin bé és per una mala gestió o perquè la fórmula està molt plantejada?
Al final tots els clubs a principi de temporada tenen una bona idea dels ingressos que tindran. Poden equivocar-se en un percentatge petit, però no apareixerà un patrocinador milionari si no el tenen previst. Per tant, abans de gastar has de saber el que has d'ingressar. Aquest és el problema que hi ha.
És així de simple la 'Fórmula Llagostera'? No gastar més del que s'ingressa?
Sí, la veritat és que és l'únic secret que hi ha. Saps el que rebràs, com a molt et pots equivocar en un variable petit. A partir d'aquí, fas el teu pressupost de despeses. No hi ha res més que això.
Com es compagina presidir el club i portar l'empresa Tèxtil Tarragó? On hi dedica més hores?
Al final el sistema que hem utilitzat, perquè als dos llocs hi som l'Oriol i jo, és muntar les oficines del club en un espai dins de Tèxtil Tarragó. Per tant, ho tenim tot junt, estem tot el dia aquí ficats i anem compaginant una cosa amb l'altra. Temps? Crec que un 50 - 50.
Es pot tirar endavant una petita empresa de vuit treballadors mentre es dirigeix també un club de futbol professional o semiprofessional?
Ja és el nostre sistema de vida. Hi dediquem moltes hores a totes dues coses, però intentem organitzar-nos i optimitzar el temps.
A Tèxtil Tarragó teniu la llicència oficial del Barça en productes tèxtils. És la principal font d'ingressos?
És una de les importants. Tenir l'exclusivitat amb el Barça et dóna prestigi i és una de les coses importants que tenim a l'empresa.
Com la vau aconseguir?
Com moltes d'altres. Som el segon llicenciatari més antic que té el Barça, des del 2002. En el seu moment vam demanar-la, ens la van adjudicar i l'han anat renovant perquè estan contents amb la nostra feina.