A pocs dies d'acollir una nova edició del Mobile World Congress, Barcelona ha mostrat aquest dijous quina és la realitat en l'ús d'Internet en tots els seus barris. La presentació de l'informe L'escletxa digital a la ciutat de Barcelona, encarregat per l'Ajuntament a la fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCB), indica que la capital catalana es troba en el top europeu d'ús d'Internet, amb un 84% dels seus ciutadans gaudint de connexió a les seves llars. Tot i així, l'estudi, que disposa de les dades en format Open Data per facilitar-ne noves interpretacions, també mostra importants diferències entre barris, en funció del nivell de renda i d'estudis.
Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ha destacat que "pel Govern era important conèixer les desigualtats entre els ciutadans en l'accés i l'ús de les tecnologies digitals". Segons el dirigent municipal, "la tecnologia no ens aïlla, sinó que ens connecta des d'un punt de vista social"; i per això desitja que "les TIC estiguin a l'abast de tota la ciutadania amb igualtat d'oportunitats".
Barris més connectats que d'altres
Tot i que les xifres mitjanes siguin positives, l'estudi indica diferències significatives entre els barris de Barcelona. Per exemple, mentre un 96% de les llars de Les Corts disposen d'Internet, el percentatge a Torre Baró tot just arriba al 62%. Per aquesta raó, Pisarello alerta que "no hem de caure en l'autocomplaença, hi ha col·lectius en risc de quedar-se enrere d'aquesta revolució tecnològica".
El responsable municipal ha recordat que "una ciutat desigual és més injusta i ineficient econòmicament. Per tant, ens preocupen tant les desigualtats socials com les digitals". En aquest sentit, ha fixat el repte de la democratització de la tecnologia com una prioritat del seu executiu per tal que sigui una "eina de cohesió i capacitació professional".
Tot i emplaçar per les següents setmanes el detall de mesures concretes, Pisarello ha apuntat la necessitat de "treballar amb la gent gran i de forma territorialitzada als barris". A més, ha assegurat que dins del pla d'ocupació de Barcelona Activa es formaran un centenar de "capacitadors digitals que puguin ajudar les persones amb menys competències".
Més enllà del percentatge de gent connectada, entre els barris de la ciutat també hi ha diferències en l'ús de dispositius i d'Internet. Mentre que a Pedralbes un 70% de la població compra online, a Torre Baró només ho fa un 30%. Així mateix, al Barri Gòtic l'ús majoritari de la xarxa és el social, a la Vila Olímpica destaquen els usos transaccionals i administratius, al Raval Internet s'utilitza bàsicament per buscar feina i a la Vila de Gràcia per tasques vinculades a l'economia col·laborativa.
La renda, l'edat i l'educació, factors determinants
Els factors que expliquen aquestes diferències entre barris són evidents pels responsables de l'informe: l'edat i el nivell de renda i d'estudis. Òscar Pallarols, director de Transformació Digital de MWCB, assegura que "en els barris de renda baixa, els joves es connecten en un 90%, i en els de renda alta ho fan un 100%. Entre la gent gran aquesta diferència és del 47% al 88%". Així doncs, la combinació d'aquests factors és la principal explicació de l'escletxa digital a la ciutat.
Alhora, el nivell educatiu també és determinant en l'ús d'Internet. "Tenir un nivell baix és sinònim d'estar menys connectat a Internet", assegura Pallarols. I és que com més estudis es tenen, més percentatge de ciutadans disposa d'smartphones i llars connectades. Fins i tot, Pallarols alerta que "també hi ha una millor gestió de la seguretat a Internet com més nivell educatiu es té"; un fet que s'observa mitjançant el número de contrasenyes que es tenen i amb quina freqüència s'actualitzen.
El perfil digital barceloní
Gairebé 9 de cada 10 barcelonins es connecta diàriament a Internet. De fet, el 76% de ciutadans disposen d'smartphone amb pla de dades. Pallarols indica que "el ciutadà que no es connecta a Internet és perquè no el fa servir o no té la llar connectada. Un 3,7% no tenen Internet a la llar per motius econòmics, i només un 0,2% perquè no arriba la cobertura".
De fet, un dels punts més positius de l'estudi és la disponibilitat del servei a la ciutat, que arriba al 99,56%. La cobertura, doncs, ja no genera escletxa digital; i el 90% de connexions a través de mòbil que es fan a la ciutat gaudeixen de cobertura 4G.
"La població està majoritàriament connectada fins als 64 anys. A partir d'aquí manca interès o necessitat", ressalta Oscar Pallarols. L'edat, doncs, també determina els usos d'Internet. "Fins als 24 anys s'associa a xarxes socials, informació o buscar feina", enumera. Entre 25 i 44 anys els usos són més transaccionals: comprar, vendre o tasques administratives. En canvi, a partir dels 45 anys Internet s'utilitza més per realitzar gestions o demanar cites mèdiques. "L'escletxa digital existeix entre 65 i 74 anys en funció de si es viu en un barri de renda alta o baixa", afegeix Pallarols.
Finalment, un altre aspecte positiu és que la variable de gènere no produeix cap escletxa digital. "L'ús és exactament igual entre homes i dones", celebra Pallarols. Tot i així, reconeix que "en els barris de renda baixa sí que hi ha una certa escletxa" favorable als homes, que són els que més ús fan d'Internet, amb diferències percentuals de 10 punts.
Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ha destacat que "pel Govern era important conèixer les desigualtats entre els ciutadans en l'accés i l'ús de les tecnologies digitals". Segons el dirigent municipal, "la tecnologia no ens aïlla, sinó que ens connecta des d'un punt de vista social"; i per això desitja que "les TIC estiguin a l'abast de tota la ciutadania amb igualtat d'oportunitats".
Barris més connectats que d'altres
Tot i que les xifres mitjanes siguin positives, l'estudi indica diferències significatives entre els barris de Barcelona. Per exemple, mentre un 96% de les llars de Les Corts disposen d'Internet, el percentatge a Torre Baró tot just arriba al 62%. Per aquesta raó, Pisarello alerta que "no hem de caure en l'autocomplaença, hi ha col·lectius en risc de quedar-se enrere d'aquesta revolució tecnològica".
El responsable municipal ha recordat que "una ciutat desigual és més injusta i ineficient econòmicament. Per tant, ens preocupen tant les desigualtats socials com les digitals". En aquest sentit, ha fixat el repte de la democratització de la tecnologia com una prioritat del seu executiu per tal que sigui una "eina de cohesió i capacitació professional".
Tot i emplaçar per les següents setmanes el detall de mesures concretes, Pisarello ha apuntat la necessitat de "treballar amb la gent gran i de forma territorialitzada als barris". A més, ha assegurat que dins del pla d'ocupació de Barcelona Activa es formaran un centenar de "capacitadors digitals que puguin ajudar les persones amb menys competències".
Més enllà del percentatge de gent connectada, entre els barris de la ciutat també hi ha diferències en l'ús de dispositius i d'Internet. Mentre que a Pedralbes un 70% de la població compra online, a Torre Baró només ho fa un 30%. Així mateix, al Barri Gòtic l'ús majoritari de la xarxa és el social, a la Vila Olímpica destaquen els usos transaccionals i administratius, al Raval Internet s'utilitza bàsicament per buscar feina i a la Vila de Gràcia per tasques vinculades a l'economia col·laborativa.
La renda, l'edat i l'educació, factors determinants
Els factors que expliquen aquestes diferències entre barris són evidents pels responsables de l'informe: l'edat i el nivell de renda i d'estudis. Òscar Pallarols, director de Transformació Digital de MWCB, assegura que "en els barris de renda baixa, els joves es connecten en un 90%, i en els de renda alta ho fan un 100%. Entre la gent gran aquesta diferència és del 47% al 88%". Així doncs, la combinació d'aquests factors és la principal explicació de l'escletxa digital a la ciutat.
Alhora, el nivell educatiu també és determinant en l'ús d'Internet. "Tenir un nivell baix és sinònim d'estar menys connectat a Internet", assegura Pallarols. I és que com més estudis es tenen, més percentatge de ciutadans disposa d'smartphones i llars connectades. Fins i tot, Pallarols alerta que "també hi ha una millor gestió de la seguretat a Internet com més nivell educatiu es té"; un fet que s'observa mitjançant el número de contrasenyes que es tenen i amb quina freqüència s'actualitzen.
El perfil digital barceloní
Gairebé 9 de cada 10 barcelonins es connecta diàriament a Internet. De fet, el 76% de ciutadans disposen d'smartphone amb pla de dades. Pallarols indica que "el ciutadà que no es connecta a Internet és perquè no el fa servir o no té la llar connectada. Un 3,7% no tenen Internet a la llar per motius econòmics, i només un 0,2% perquè no arriba la cobertura".
De fet, un dels punts més positius de l'estudi és la disponibilitat del servei a la ciutat, que arriba al 99,56%. La cobertura, doncs, ja no genera escletxa digital; i el 90% de connexions a través de mòbil que es fan a la ciutat gaudeixen de cobertura 4G.
 |
| Gerardo Pisarello, Aleix Valls i Òscar Pallarols han presentat l'estudi. Cedida |
"La població està majoritàriament connectada fins als 64 anys. A partir d'aquí manca interès o necessitat", ressalta Oscar Pallarols. L'edat, doncs, també determina els usos d'Internet. "Fins als 24 anys s'associa a xarxes socials, informació o buscar feina", enumera. Entre 25 i 44 anys els usos són més transaccionals: comprar, vendre o tasques administratives. En canvi, a partir dels 45 anys Internet s'utilitza més per realitzar gestions o demanar cites mèdiques. "L'escletxa digital existeix entre 65 i 74 anys en funció de si es viu en un barri de renda alta o baixa", afegeix Pallarols.
Finalment, un altre aspecte positiu és que la variable de gènere no produeix cap escletxa digital. "L'ús és exactament igual entre homes i dones", celebra Pallarols. Tot i així, reconeix que "en els barris de renda baixa sí que hi ha una certa escletxa" favorable als homes, que són els que més ús fan d'Internet, amb diferències percentuals de 10 punts.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.