Aleix Valls és matemàtic, enginyer de camins i doctorat en mecànica computacional de fluids. Va iniciar la seva trajectòria professional en el camp de la recerca a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va ser director general de la Mobile World Capital (2015-2017), després d'haver liderat l’àrea d’emprenedoria de la fundació i, com a tal, haver sigut l'impulsor del Four Years From Now. Actualment és CEO i cofundador de la consultora Liquid, des d'on fa de sènior advisor per a negocis digitals i transformació digital per a companyies com Zurich, Colonial, Roca & Junyent, World Economic Fòrum o Caixabank; i darrerament, a la pime. Ens rep a les mateixes oficines de Liquid, que tenen una estètica entre laboratori i fàbrica metal·lúrgica, on la línia blava de Liquid -en forma d'una onada que batega- recorre les parets dels passadissos i les seves sales de reunions. És el reflex de la seva filosofia: viure permanentment en un estat líquid.
"Always in liquid state". Beu de la filosofia de Zygmunt Bauman?
Beu de dues coses. Jo vaig fer una tesi doctoral en mecànica computacional de fluids incompressibles. Vaig dedicar molt de temps a entendre com es comporta un fluid. I també beu, efectivament, de la modernitat líquida de Bauman, que té molts components, alguns entesos en clau d'oportunitat i d'altres en clau de pèrdua d'una societat que entra en certa postmodernitat i perd certs valors respecte a -per antagonisme- aquesta societat sòlida.
Jo m'agafo a aquesta part positiva. La modernitat líquida obliga i possibilita l'individu a definir-se, a l'emprenedoria, a la creativitat. Perquè l'exigeix una contínua reinvenció, estar fluint permanentment en l'àmbit professional.
Aquesta liquiditat parla de la globalització i de la capacitat d'interactuar a escala global entre persones. Encara que, a contra partida, també parla de com baixa la qualitat de les relacions: són més curtes, més efímeres.
Sembla que la tecnologia accelera encara més aquesta liquiditat. Com si fos l'aigua d'un riu en ple desglaç.
Sí, ens porta cap a un estat turbulent. I interpretem la turbulència com quelcom dolent: l'avió fa por quan hi ha turbulència, els mercats fan patir quan estan turbulents... La turbulència connota caos, desorganització... i és veritat. És la desorganització màxima; la falta d'un patró permanent. Però quan l'estudies des del punt de vista de la mecànica del fluid, és un dels moments més creatius: el moment en què es consumeix més energia i alhora es creen estructures més belles i boniques. La bomba atòmica quan provoca aquell bolet en el cel, és espantós el que provoca, però visualment és preciós. Allò és pura turbulència, és pura inestabilitat.
"Interpretem la turbulència com quelcom dolent: l'avió fa por quan hi ha turbulència i els mercats fan patir quan estan turbulents"
És un plantejament molt paradoxal.
Així és. Recull dos conceptes dintre d'aquest. El caos, l'angoixa, la velocitat i el desordre, però alhora la capacitat de construir i transformar, de construir coses absolutament belles.
És l'única forma que he trobat per donar espai a una ment inquieta que permanentment exigeix. Sóc molt poc dogmàtic. El dogma em genera neguit perquè d'alguna forma és una barrera, és sòlid i m'obstrueix el pas. Hi ha a qui, en canvi, el dogma li genera pau.
La IA generativa està sacsejant les entranyes de molts models de negoci. Quins sectors veurem endinsar-se en aquesta turbulència?
N'hi ha uns que són susceptibles de poder-se remodelar molt ràpidament, però la seva transformació i velocitat d'adopció al mercat es veurà frenada per la barrera de la regulació. Com la banca, les assegurances, el sector mèdic i l'educatiu; sectors que tenen un potencial enorme, en els quals aquesta transformació és necessària.
"El dogma em genera neguit perquè d'alguna forma és una barrera, és sòlid i m'obstrueix el pas"
Un exemple.
La IA generativa podria aportar molta eficiència a l'entrega del servei mèdic i l'assistència sanitària, traient feina burocràtica al metge de capçalera. La diagnosi la faria ell, però no caldrà que escrigui ell mateix l'informe o la recepta.
I sectors menys regulats que es veuran sacsejats?
Tots els que es dediquen al món dels continguts, la indústria del coneixement i de la consultoria es transformaran radicalment. Per exemple, fins ara, en el món de la consultoria, quan el nostre client no sabia quelcom, ens ho preguntava i nosaltres li responíem. Però aquesta tecnologia això ja ho fa molt bé, i a sobre, en molt poc temps. I tinguem en compte que la IA generativa està ara a la fase 1, però quan estigui a la 10, serà el millor professor que pugui tenir el teu fill -amb paciència infinita i entenent a la perfecció els seus patrons d'aprenentatge-, o serà el millor ajudant d'un directiu: l'ajudarà en la presa de decisions, posant-li tot sobre la taula, fàcil, sense biaixos.
I això posa a Europa, de nou, en escacs.
En quin sentit?
Amb la globalització, Europa i el món occidental es van quedar amb els white color jobs i, justament, amb la part de coneixement i creativitat de les empreses.
I clar, ja ens imaginàvem que amb la IA tindríem màquines molt eficients per moure paquets dintre d'un magatzem, que tindríem grans quantitats de dades i n'extrauríem patrons, que portaríem el diagnòstic mèdic a un altre nivell. I vam encertar. Però el que no ens esperàvem és que tingués capacitat creativa: que fos capaç de programar -que és un fet creatiu- d'escriure un poema, de fer una peça de música, d'escriure un informe trimestral o de fer una gràfica.
"No ens imaginàvem que la IA tingués capacitat creativa, que fos capaç de programar o d'escriure un poema"
I aquesta capacitat creativa, sumada a un problema de categorització...
Fa que el gran públic li doni capacitats antropomòrfiques a aquestes tecnologies, i que sorgeixin una sèrie de discursos que encara afavoreixen més aquesta espècie d'histèria col·lectiva que l'hem vist altres cops quan hi ha hagut llançaments de tecnologia. Es parla de xarxa neuronal, d'intel·ligència artificial, de servei intel·ligent, però la intel·ligència és una categoria del món biològic. Li estem atorgant a aquestes tecnologies atributs humans.
I per què ho fem?
Perquè com a animals socials que som, tenim empatia. I clar, encara que no vulguis, quan xerres 30 minuts amb un ChatGPT i li fas preguntes més o menys interessants, el que fas és generar empatia cap a ell, i et penses que l'altre -el ChatGPT- també en té. Comences a pensar que allà dintre hi ha alguna cosa.
"Un algoritme no té ètica ni biaixos. Li dónes tu"
Bé, s'han publicat converses d'usuaris declarant el seu amor al ChatGPT després d'hores de conversa.
Perquè hi ha qui ha comprat l'humanisme tecnològic, però no existeix. L'humanisme tecnològic és mentida. Un algoritme no té ni ètica, no té biaixos. Li dónes tu.
La intel·ligència artificial no ens matarà. No destruirà llocs de treball. No es carregarà al món que coneixem. No afavorirà la creació de més bretxa de la que ja tenim. Ara bé, sí que és veritat que en mans de gent amb males intencions, pot ser molt perillosa, com ho és un ganivet, el foc o la roda. Hi ha armament autònom que bàsicament són algoritmes d'IA utilitzats per la guerra. I això fa temps que s'utilitza. Com míssils autònoms, drons, sistemes de reconeixement...
L'algoritme té l'ètica que li posem nosaltres?
L'algoritme no pot tenir ètica perquè l'ètica és una propietat humana. No té moral. Un ChatGPT no té cap qualitat humana, per molt que ho sembli. No té empatia. No entén que vol dir "què bonica és la primavera". No pot donar respostes moralment bones o dolentes. És l'humà qui contraposa la seva resposta contra el seu esquema de valors.
Els biaixos que pot tenir l'algoritme són els que nosaltres li hem posat. Com quan busques a Google o demanes a Midjourney la imatge d'un CEO, sempre serà un home. És un reflex dels nostres biaixos.
I si netegem aquests biaixos a l'algoritme per construir una societat millor?
Llavors ens topem amb la censura positiva, on has de definir allò que és bo i és dolent, segons una escala de valors. Per exemple, podem forçar Midjourney a què, quan li demanem quatre imatges d'un CEO ens posi un home, una dona, una persona transgènere... Segurament tu i jo estarem a favor d'aquella escala de valors, però si anem a Iran, no crec que la comparteixin. I si és un polític d'extrema dreta el que està assegut a la taula del regulador?
Diuen que Tiktok, per exemple, a la Xina mostra un contingut molt més productiu i enriquidor que el que ens està mostrant aquí. És real?
Així és. La tecnologia s'està transformant en un element de geopolítica crucial. Amb el 5G ja ho vam veure. En aquesta rivalitat entre l'estàndard americà i el xinès, en l'internet social fins fa poc guanyava l'americà. És a dir, les grans aplicacions de l'internet social, el que portem al mòbil, eren americanes. Però ara, per primer cop, els xinesos han sigut capaços de treure un producte d'internet social, que és TikTok, que té un alt creixement i influència, especialment en un públic jove, que a més és en un rang d'edat preocupant perquè és quan s'entra en el món de l'internet social.
I clar, quan parles de la Xina, moltes vegades no parles de la Xina, sinó del govern de la República Xinesa. Estem veient com, de cop i volta, hi ha directius de grans empreses que quan diuen quelcom que no està alineat als interessos del partit xinès, desapareixen durant dues setmanes i, quan reapareixen, passen a ser presidents no executius.
Per tant, si jo tinc una tecnologia, que en aquest cas és una plataforma d'internet social, que té la capacitat de poder traslladar i prioritzar certs missatges, puc aprofitar-la per influenciar altres països. Si vull un país de joves molt preparats amb ganes de menjar-se al món, competitius i productius, els continguts que li ensenyaré a la població xinesa promouran que estiguin orgullosos de la Xina, que treballin més 40 hores, que no vulguin tenir caps de setmana...
Per tant, el govern xinès és qui està regulant aquest algoritme?
Realment és una empresa xinesa. El director general no és un polític, és un executiu. Però hem vist com la capacitat d'influència del govern de la República de la Xina és enorme i coneguda.
"A Europa ens hem cregut, i ens estan fent creure, que la nostra virtut és la regulació"
On queda Europa en aquesta cursa tecnològica i geopolítica?
A Europa ens hem cregut, i ens estan fent creure, que la nostra virtut és la regulació. Però, si continuem amb aquest concepte de la regulació, reduirem els impactes positius molt més que frenar l'impacte negatiu, tindrem una hegemonia i una dominació d'aquesta tecnologia per part de la Xina.
Si no estem desenvolupant aquesta tecnologia, només regulant-la, tenim quelcom a fer per posicionar-nos?
Internet avui es monetitza de quatre maneres. Construeixes audiències i les vens, amb l'internet social i l'internet de la cerca, marketplaces que alineen oferta i demanda, i el lloguer de serveis o infraestructures tecnològiques, com subscripcions, Saas... Models de negoci hi ha tants com vulguis, models econòmics només aquests quatre. Doncs amb la intel·ligència artificial passarà alguna cosa semblant, i ara veurem una primera onada de com es monetitza aquesta IA. I no sé com serà de sòlida aquesta economia que muntarem amb aquesta primera onada i si viurem un crash, no tant tecnològic sinó econòmic; però aquí les startups tenen unes oportunitats brutals: s'han d'agafar a aquestes plataformes i donar-los un cas d'ús.
Catalunya té l'oportunitat de poder pujar-se'n a aquest carro, de poder començar a treure solucions verticals. No podrà desenvolupar aquesta tecnologia perquè anem tard, però podrà fer el go to market.