No, aquest no és un d’aquells articles amb una pregunta ganxo que no s’acaba de respondre. Així que començarem repassant el rànquing de països amb més robots per cada 10.000 treballadors industrials: lidera la llista Corea del Sud amb pocs més de 500, amb Singapur en segona posició amb 398 i Alemanya amb 301. Països com els Estats Units presenten un nivell de desenvolupament en robòtica molt inferior, amb només 176 “màquines” per aquest volum d’empleats, i Espanya amb 150. Podríem pensar que els països amb més robots seran els primers amb problemes laborals, però resulta que els tres líders també són dels estats amb menys atur del món, mentre que Espanya... “En el futur, només els països extremadament competitius en robòtica seran capaços de tenir un sistema laboral prou ric per necessitar molts altres treballadors en altres sectors”, ha argumentat el fundador de l’empresa de serveis d’innovació Infonomia, Alfons Cornella, a la Jornada Alumni Barcelona 2017 de la UOC.
En la seva conferència, La quarta revolució industrial: talent i futur, Cornella ha analitzat la composició d’un nou món, en el que la nostra intel·ligència conviurà amb la de les màquines. “Una intel·ligència que no requereix descans, ni de menjar; només de manteniment puntual”. Robots que, ja avui, han superat els límits de la feina purament mecànica per encarregar-se també d’encàrrecs intel·lectuals. “Ja existeixen softwares amb capacitat per fer informes empresarials i notícies curtes, tal com va passar als Jocs Olímpics de Río 2016”, apunta com a exemples. I això només és el principi: “el que ens oferirà la propera generació tecnològica és tan inesperat, que tot el que considerem radical avui, demà serà normalitat”.
Sense dubte, el futur estarà ple de treballs que no requeriran els homes, però no tot són males notícies. “Primer, perquè els robots s’encarregaran de les feines que ningú més vol fer, com la neteja dels camps de mines. I, després, perquè el nostre futur productiu implica diferenciar-nos de les màquines sent més humans que mai”.
“Som éssers emocionals, curiosos, i el que necessitem som ciutadans crítics amb tot el que els envolta, que no acceptin les veritats absolutes”
Talents creatius i experimentadors
Per Cornella, la clau és fomentar des de la formació els aspectes que diferencien als humans. “Som éssers emocionals, curiosos, i el que necessitem som ciutadans crítics amb tot el que els envolta, que no acceptin les veritats absolutes”. L’especialista en innovació considera que l’escola té la clau per generar futurs treballadors amb quatre característiques que resultaran essencials: talent integrador per combinar els diferents coneixements, sensibilitat, creativitat i experimentació.
El remat d’aquesta fórmula està amb la capacitat per fabricar. “La creativitat no es pot quedar en la imaginació, ja que, com a humans, tenim la capacitat per fer coses amb les mans”. Cornella insisteix que en el futur ens serà impossible competir amb els robots per fer certes feines, pel que aposta per “trobar els nostres talents i multiplicar les nostres capacitats al costat de les màquines. Finalment, recorre a la fórmula anglosaxona G.R.I.T. perquè les nostres capacitats siguin productives i serveixin per arribar a l’èxit: guts, resilience, initiative and tenicity. És a dir, budells –sent fins-, resiliència, iniciativa i tenacitat.
Conferència d'Alfons Cornella durant la Jornada Anual Alumni de la UOC
Una indústria desindustrialitzada
En la seva xerrada, Cornella, també ha analitzat les característiques del que coneixem com a 4a Revolució Industrial. I, a diferència dels processos històrics anteriors, aquest cop el procés no va de sumar més fàbriques, cadenes de muntatge i processos per multiplicar la producció. De fet, l’expert considera que, en aquesta revolució, la indústria “s’està desindustrialitzant”. “L’economia actual busca solucionar problemes, pel que està més orientada a l’oferta de serveis en tots els sectors. La tecnologia ofereix solucions a problemes com doblegar i planxar la roba, fer les compres còmodament, fabricar motors que no s’espatllin o, en el sector social, traduir al moment el llenguatge dels sords. En aquest context, la utilització i interpretació de dades resulten més essencials que l’objecte final”.
La indústria 4.0, però, no és un procés sorgit del no-res. És producte dels temps actuals, amb un context que afavoreix la unió del món físic i digital per donar respostes gairebé instantànies a la demanda. Cornella explica quatre dels canvis que han acabat per dibuixar aquest camí:
- Primer, un món en què les dades, la informació i els objectes físics es mouen a una velocitat insòlita. “Si seguim així, la propera generació veurà el món com una xarxa de metro”, assegura.
- La reducció de la distància que separa les idees del mercat. “Gairebé tot el que imaginem ho podem convertir en realitat gràcies a la tecnologia, i, en molts casos, amb un preu de cost que ens permet la comercialització”.
- Els canvis socials que ha portat una generació nativa digital. “La població assoleix els canvis tecnològics i se’ls fa seus de maneres inesperades. Ningú pensava que la càmera del mòbil serviria per fer selfies, però és així com l’utilitzem”, exemplifica.
- Finalment, un món en què les possibilitats que algú faci el mateix que nosaltres, però molt millor, són enormes. “Per això el talent que necessitarem no és tant tecnològic com imaginatiu. Al final, la tecnologia no és més que un multiplicador de la imaginació”, conclou.
“El talent que necessitarem no és tant tecnològic com imaginatiu; al final, la tecnologia no és més que un multiplicador de la imaginació”