Els bitcoins són unes de les múltiples monedes alternatives que han sorgit en els últims anys. Ni es pot tocar ni es pot veure, sinó que està format per una sèrie de 0 i 1 codificats en forma d'algoritmes, és a dir, bits. El més impactant és que en poc més de quatre anys ha passat de tenir un valor de 6 euros a ascendir fins els 1.000 euros, en una línia de devaluacions i revaloritzacions gens estable.
Aquesta criptodivisa neix el 2008, però es desconeix el creador o grup de creadors que li van donar forma. Només es té un pseudònim, el de Satoshi Nakamoto, autor de la llista que descriu el protocol del bitcoin. Aquest es basa en un codi que, un cop desxifrat, es converteix en diner. La troballa la fan els minaires, els que inverteixen en temps, esforç i maquinària per rebre com a premi una moneda, igual que en l'antiga cerca d'or.
D'article acadèmic a moneda en ús
El bitcoin no és més que una "moneda electrònica dins l'apartat del que són els sistemes de pagaments electrònics", explica el professor i investigador del departament d'enginyeria telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Pegueroles. Inicialment es tractava d'una "proposta acadèmica amb un protocol de funcionament", detalla, "i es va anunciar en forma d'article científic en diferents fòrums sobre criptografia, donant via lliure a qualsevol que el volgués trencar". No obstant, ningú va ser capaç de demostrar la seva vulnerabilitat. Ni llavors, ni a dia d'avui, quan ja fa més de tres anys des del moment en què la Fundació Bitcoin va començar a promoure el seu ús.
Des del punt de vista tècnic, aquesta criptodivisa té dos trets característics. El primer, que treballa amb un sistema de codificació que permet mantenir l'anonimat. El segon, que es basa en un protocol d'Internet P2P com eMule o Bitorrent, on la informació de les transaccions i moviments es comparteixen entre els dos usuaris que els efectuen i no hi ha cap entitat que ho validi.
Un tercer element destacat és el seu nivell de producció màxim: 21 milions de monedes. Segons les previsions fetes quan es va popularitzar, aquesta xifra s'hauria d'assolir l'any 2140, però l'estimació va ser feta "en base a la capacita dels ordinadors d'aquell moment", indica Pegueroles, pel que creu que hi arribarem abans.
Com comprar i gestionar bitcoins
Per obtenir bitcoins hi ha tres vies: desxifrar algoritmes, cedir part de la memòria de l'ordinador per a la mineria o comprar-los. L'últim és el camí més fàcil, i es pot fet amb dòlars, euros, iens o qualsevol altre diner real en les cases de canvi de bitcoins. I des d'aquest mes de març, també és possible accedir a caixers automàtics per comprar-ne, com el que s'ha instal·lat al centre comercial Diagonal Mar de Barcelona.
Per gestionar-los només cal escollir entre descarregar i guardar la informació (els bits que formen la moneda) en un dispositiu com una targeta o un USB, o bé instal·lar un software (el moneder) a l'ordinador o una app al mòbil per gestionar-ho online com si fos un compte bancari. Aquests programes són els que també permeten fer pagaments a qualsevol persona, entitat o comerç que accepti la criptodivisa indicant la seva adreça Bitcoin i la quantitat.
Especulació i diner negre
L'auge que ha guanyat la moneda en els últims anys ha fet que deixi de ser vista com una eina de canvi a passar a ser un "producte d'inversió", opina Pegueroles. Això és fruit de les fluctuacions del seu valor a causa de l'alta demanda dels últims anys. La visió de l'enginyer no és negativa, però sí es manté al marge, no com el professor de Control i Gestió Financera d'ESADE Jesús Palau, qui sí deixa clara la seva mirada crítica.
D'entrada, rebutja parlar del bitcoin com una moneda i el defineix com un producte interessant pels qui tenen "una visió especulativa". I va més enllà, assenyalant tres riscos a tenir en compte:
- "Hi ha una clara assimetria de la informació, la gent normal no sap el procediment físic d'extracció. Cal ser un tècnic, pel que estàs en desavantatge", remarca. Dit d'una altra manera, hi ha una manca de coneixement sobre la vertadera naturalesa i avantatges i perills que se'n deriven.
- "Tu ets l'únic responsable dels teus bitcoins. Si algú es cola al teu moneder, doncs mala sort". No hi ha un aval, ni cap llei que protegeixi l'usuari de pèrdues i pirates informàtics, pel que el risc és elevat. I no és el mateix "portar 50 euros i que te'ls robin, que 1.000 bitcoins que valen molt més", exemplifica Palau.
- "L'oferta màxima és acotada i mai hi haurà més de 21 milions monedes al món". Així intenta posar de relleu el fet que la quantitat de diners en circulació estigui certament controlada, i més si es té en compte que al 2011 ja hi havia assignats més de la meitat de bitcoins. "Això té pinta de piràmide", afegeix l'expert, "perquè pots acabar no cobrant el que has invertit". En el cas d'estar en posessió de bitcoins, Palau apel·la a la volatilitat del seu valor i recomana fer el canvi a la moneda amb rapidesa.
Manca de regulació bancària
El professor d'ESADE és poc partidari de parlar d'avantatges, però sí en destaca un possible incentiu: "Estalviar-se la comissió de la targeta de crèdit i les transferències". Tot usuari que fa una transacció, queda exempt de pagar la clàssica taxa que s'ha d'abonar, en la majoria dels casos, per fer algun moviment. No obstant, incideix en que no deixa de ser "diner negre" i que va de la mà amb el fet que no es pot saber el nom de qui emet o rep la suma monetària, tot és anònim.
L'expert emfatitza aquest aspecte, sobretot, a l'hora de parlar de la falta de regulació bancària de la divisa digital. Per entendre-ho, usa una situació molt senzilla: "Has comprat bitcoins per un valor de 200 euros, però en el moment de vendre-ho ha ascendit a 300. Com tributes aquesta plusvàua? És molt difícil declarar-ho perquè ningú sap qui és qui". Les transaccions poden ser correctes a nivell mecànic, però la seva opacitat el deixa fora de les regles de joc. Un exemple és el cas de Silk Road, conegut com l'eBay de la droga, un episodi on el trànsit d'estupefacents quedava camuflat pel pagament amb bitcoins.
Reaccions internacionals oposades
Rússia i Xina són els dos únics països que han prohibit totalment l'ús del bitcoin dins les seves fronteres. A la banda oposada es situen Nova York i el Japó. L'estat nord-americà va anunciar a finals de gener que estava estudiant la possiblitat de crear una llicència digida a les empreses que accepten qualsevol tipus de moneda virtual, no només els bitcoin. Aquesta és una maniobra per donar confiança a les companyies i atraure els inversors que operen amb elles.
El cas nipó, en canvi, és molt més significatiu degut a que s'ha convertit en el primer país en anunciar que regularà l'ús de les monedes electròniques. La causa està en el tancament de la casa de canvi Mt. Gox, amb seu a Tokio, que va fer fallida arran l'anunci del robatori de 740.000 bitcoin. El seu equivalent en euros és del voltant de 270 milions, uns diners que els seus usuaris no recuperaran.