12
de Febrer
de
2015 - 05:30
Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han creat una aplicació mòbil que recrea en 3D la ciutadella ibèrica de Calafell, que té 2.500 anys d'antiguitat.
L'aplicació Calafell Open Air Museum utilitza la tecnologia de la realitat augmentada i les possibilitats de la realitat virtual per mostrar com era aquesta població en diferents èpoques de la seva història (segles VI-III aC).
Segons la Universitat, l'eina és gratuïta i ha estat desenvolupada pel Grup de Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCS) de la UB, dirigit per Joan Santacana, que ha comptat amb la col·laboració de l'empresa Digit, que s'ha encarregat de produir l'aplicació.
La ciutadella de Calafell és l'únic jaciment arqueològic a Espanya reconstruït en el mateix lloc, i per això és el màxim referent de l'anomenada arqueologia reconstructora. En aquest museu a l'aire lliure s'ha utilitzat la informació obtinguda durant l'excavació –co-dirigida per Santacana entre 1983 i 1993- per reconstruir els habitatges, el seu interior i els murs a sobre dels propis restes.
Viatjar a través de la història
"L'objectiu és traslladar el visitant 2.500 anys enrere i que després de la visita sàpiga com vivien els ibers, encara que abans no sabés res d'aquella època", assenyala Joan Santacana. L'aplicació mòbil és un pas endavant en aquesta línia de divulgació del patrimoni aprofitant les possibilitats que facilita la tecnologia mòbil. L'assentament a Calafell de la tribu ibèrica dels cossetans comença al segle VI aC i finalitza al segle III aC, amb l'arribada dels romans. "Un assentament com aquest, que dura molts segles, no es manté sempre igual, però quan es reconstrueix s'ha d'elegir un moment en el temps. En canvi, la tecnologia digital sí que permet recrear diverses etapes i així mostrar l'evolució de la ciutadella", aclareix Santacana.
Les imatges virtuals que apareixen en l'aplicació il·lustren l'estat de la ciutadella al segle VI aC i també al segle III aC. Una vegada al voltant del jaciment, l'aplicació GEO localitza a l'usuari i l'avisa a cadascun dels sis punts explicatius del recorregut virtual. Si s'enfoca la càmera del mòbil cap al lloc indicat, es reprodueix un vídeo que ensenya com podia haver estat la ciutadella a l'inici i al final de la seva història.
El color, eina de coneixement
Una característica singular dels vídeos d'aquesta aplicació és que distingeixen amb colors les parts de la reconstrucció que els investigadors coneixen amb seguretat de les parts sobre les quals tenen diferents hipòtesis que no s'han pogut comprovar. Per exemple, s'assenyala la possibilitat que un mateix espai hagués albergat una plaça o un nucli de cases, ja que no hi ha proves suficients per assegurar que sigui una de les dues opcions. "És una aplicació honesta en comparació de la majoria d'aplicacions digitals que mostren reconstruccions verídiques però no diferencien les certeses històriques de les hipòtesis", ha dit Victòria López, investigadora del grup de la UB.
Aquest tipus d'aplicació està pensada per a jaciments arqueològics a l'aire lliure; i l'equip investigador ja té peticions d'altres administracions i empreses interessades a adaptar l'eina a altres llocs arqueològics.
El següent projecte del grup és una aplicació que adapta aquesta visió didàctica al patrimoni urbà, en concret al barri antic de Barcelona, una aplicació que es troba en fase de desenvolupament i que es presentarà en els pròxims mesos.
Segons la Universitat, l'eina és gratuïta i ha estat desenvolupada pel Grup de Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCS) de la UB, dirigit per Joan Santacana, que ha comptat amb la col·laboració de l'empresa Digit, que s'ha encarregat de produir l'aplicació.
La ciutadella de Calafell és l'únic jaciment arqueològic a Espanya reconstruït en el mateix lloc, i per això és el màxim referent de l'anomenada arqueologia reconstructora. En aquest museu a l'aire lliure s'ha utilitzat la informació obtinguda durant l'excavació –co-dirigida per Santacana entre 1983 i 1993- per reconstruir els habitatges, el seu interior i els murs a sobre dels propis restes.
Viatjar a través de la història
"L'objectiu és traslladar el visitant 2.500 anys enrere i que després de la visita sàpiga com vivien els ibers, encara que abans no sabés res d'aquella època", assenyala Joan Santacana. L'aplicació mòbil és un pas endavant en aquesta línia de divulgació del patrimoni aprofitant les possibilitats que facilita la tecnologia mòbil. L'assentament a Calafell de la tribu ibèrica dels cossetans comença al segle VI aC i finalitza al segle III aC, amb l'arribada dels romans. "Un assentament com aquest, que dura molts segles, no es manté sempre igual, però quan es reconstrueix s'ha d'elegir un moment en el temps. En canvi, la tecnologia digital sí que permet recrear diverses etapes i així mostrar l'evolució de la ciutadella", aclareix Santacana.
Les imatges virtuals que apareixen en l'aplicació il·lustren l'estat de la ciutadella al segle VI aC i també al segle III aC. Una vegada al voltant del jaciment, l'aplicació GEO localitza a l'usuari i l'avisa a cadascun dels sis punts explicatius del recorregut virtual. Si s'enfoca la càmera del mòbil cap al lloc indicat, es reprodueix un vídeo que ensenya com podia haver estat la ciutadella a l'inici i al final de la seva història.
El color, eina de coneixement
Una característica singular dels vídeos d'aquesta aplicació és que distingeixen amb colors les parts de la reconstrucció que els investigadors coneixen amb seguretat de les parts sobre les quals tenen diferents hipòtesis que no s'han pogut comprovar. Per exemple, s'assenyala la possibilitat que un mateix espai hagués albergat una plaça o un nucli de cases, ja que no hi ha proves suficients per assegurar que sigui una de les dues opcions. "És una aplicació honesta en comparació de la majoria d'aplicacions digitals que mostren reconstruccions verídiques però no diferencien les certeses històriques de les hipòtesis", ha dit Victòria López, investigadora del grup de la UB.
Aquest tipus d'aplicació està pensada per a jaciments arqueològics a l'aire lliure; i l'equip investigador ja té peticions d'altres administracions i empreses interessades a adaptar l'eina a altres llocs arqueològics.
El següent projecte del grup és una aplicació que adapta aquesta visió didàctica al patrimoni urbà, en concret al barri antic de Barcelona, una aplicació que es troba en fase de desenvolupament i que es presentarà en els pròxims mesos.