15
d'Octubre
de
2016
Aquest cap de setmana Girona es converteix en la capital de la tecnologia de Catalunya. Entre el 13 i el 15 d'octubre, diferents ponents de primer nivell desfilaran per la ciutat per parlar de temes que van des de l'Internet de les persones, el màrqueting d'influencers o la seguretat d'Internet.
La primera de les ponències, conduïda pels col·laboradors de VIA Empresa Josep Maria Ganyet i Quico Domingo, ha tractat sobre tecnologia de la creació de noves eines i productes a partir d'informació ja existent.
En la primera part de la xerrada, seguida per més de 150 alumnes de l'IES Santa Eugènia de Girona, Ganyet ha explicat el concepte de re-crear –generar noves eines a partir d'informació ja existent–.
Per il·lustrar-ho, ha fet servir una sèrie d'exemples de diferents èpoques i camps:
En primer lloc, Ganyet ha parlat de com la cara B d'un single de The Winstons, un grup nord-americà de funk i soul, anomenada Amen Brother –feta a corre-cuita per omplir el disc– va canviar la història de la música. En aquella cançó, un loop –una porció de la melodia que es repeteix– de sis segons, va influir en els inicis d'estils musicals tan diferents com el Hip Hop, el Drum'n'bass, el Jungle o el Breakbeat. De fet, apunta Ganyet, alguns d'aquests estils ni tan sols s'haurien creat sense l'existència d'Amen Brother.
Per fer més entenedor l'exemple, ha mostrat diferents fragments de cançons de Mantronix, N.W.A. o Squarepushed.
En el següent exemple de re-creació, Ganyet ha explicat el cas de Jocelyn Bell Burner, una astrofísica nord-irlandesa que l'any 1967 va descobrir el primer púlsar. L'any 1974, el seu director de tesi –un home–, va guanyar el premi Nobel de física pel seu descobriment.
La curiositat rere el descobriment de Bell Burner és que tot i que no tinguem coneixements d'astrofísica, pràcticament tothom ha vist el resultat del seu treball en la icònica portada del disc Unknown Pleasures de Joy Division, en la que el dissenyador Peter Saville va re-utilitzar les ones de l'estrella púlsar descoberta per Jocelyn Bell per convertir-les en una obra d'art.
Per acabar la primera part de la ponència, Ganyet ha parlat de com Netflix és capaç de "hackejar" la indústria del cinema gràcies a l'hiper-coneixement que té dels seus usuaris. Així, fent servir els exemples de la recent estrenada sèrie The Get Down i de la ja clàssica House of Cards, ha explicat com, fent servir l'etiquetatge exhaustiu del seu catàleg, els responsables de Netflix són capaços de crear noves produccions dissenyades a la carta dels gustos dels seus subscriptors.
En la segona part de la conferència, Quico Domingo ha posat en pràctica els conceptes de re-mescla de contingut explicats per Ganyet explicant com crear un xat-bot –un robot conversacional– de l'estil de Siri sense tenir nocions de programació.
Segons Domingo, un robot necessita tenir coneixements –alguna habilitat que el faci útil– i personalitat –que el faci proper i amigable–. En primer lloc, ha il·lustrat aquests dos conceptes preguntant a Siri qui era el President de la Generalitat, i demanant-li informació sobre la sèrie Joc de Trons o els Pokémon.
En el primer dels casos, l'assistent virtual d'Apple ha contestat amb exactitud extraient informació de la Viquipèdia, mentre que ha respost les altres dues preguntes amb un parell de bromes que han fet riure l'audiència.
Així doncs, simulant el funcionament de Siri, Domingo ha demostrat als nois i noies la facilitat de crear un xat-bot capaç de consultar la Viquipèdia –i que per tant disposa d'una habilitat–, o d'un altre robot que, simulant ser en Josep Maria Ganyet, responia a les bromes del ponent. Tots dos robots conversacionals són accessibles des de les seves pròpies pàgines de Facebook.
Per acabar, Ganyet i Domingo han presentat en exclusiva a la Catosfera en Carles PuigdeBot, l'assistent virtual del President de la Generalitat. Gràcies a aquest robot, disponible a Facebook, Telegram i a www.puigdebot.cat, qualsevol usuari pot fer arribar un missatge a l'equip del President o, fins i tot, votar en un referèndum d'independència fictici.
Iniciatives com aquesta, explica Ganyet, s'estan popularitzant amb molta velocitat a altres llocs del món. De fet, el president dels Estats Units, Barack Obama, també disposa del seu xat-bot per enviar-li missatges.
La primera de les ponències, conduïda pels col·laboradors de VIA Empresa Josep Maria Ganyet i Quico Domingo, ha tractat sobre tecnologia de la creació de noves eines i productes a partir d'informació ja existent.
En la primera part de la xerrada, seguida per més de 150 alumnes de l'IES Santa Eugènia de Girona, Ganyet ha explicat el concepte de re-crear –generar noves eines a partir d'informació ja existent–.
Per il·lustrar-ho, ha fet servir una sèrie d'exemples de diferents èpoques i camps:
En primer lloc, Ganyet ha parlat de com la cara B d'un single de The Winstons, un grup nord-americà de funk i soul, anomenada Amen Brother –feta a corre-cuita per omplir el disc– va canviar la història de la música. En aquella cançó, un loop –una porció de la melodia que es repeteix– de sis segons, va influir en els inicis d'estils musicals tan diferents com el Hip Hop, el Drum'n'bass, el Jungle o el Breakbeat. De fet, apunta Ganyet, alguns d'aquests estils ni tan sols s'haurien creat sense l'existència d'Amen Brother.
Per fer més entenedor l'exemple, ha mostrat diferents fragments de cançons de Mantronix, N.W.A. o Squarepushed.
En el següent exemple de re-creació, Ganyet ha explicat el cas de Jocelyn Bell Burner, una astrofísica nord-irlandesa que l'any 1967 va descobrir el primer púlsar. L'any 1974, el seu director de tesi –un home–, va guanyar el premi Nobel de física pel seu descobriment.
La curiositat rere el descobriment de Bell Burner és que tot i que no tinguem coneixements d'astrofísica, pràcticament tothom ha vist el resultat del seu treball en la icònica portada del disc Unknown Pleasures de Joy Division, en la que el dissenyador Peter Saville va re-utilitzar les ones de l'estrella púlsar descoberta per Jocelyn Bell per convertir-les en una obra d'art.
Per acabar la primera part de la ponència, Ganyet ha parlat de com Netflix és capaç de "hackejar" la indústria del cinema gràcies a l'hiper-coneixement que té dels seus usuaris. Així, fent servir els exemples de la recent estrenada sèrie The Get Down i de la ja clàssica House of Cards, ha explicat com, fent servir l'etiquetatge exhaustiu del seu catàleg, els responsables de Netflix són capaços de crear noves produccions dissenyades a la carta dels gustos dels seus subscriptors.
En la segona part de la conferència, Quico Domingo ha posat en pràctica els conceptes de re-mescla de contingut explicats per Ganyet explicant com crear un xat-bot –un robot conversacional– de l'estil de Siri sense tenir nocions de programació.
Segons Domingo, un robot necessita tenir coneixements –alguna habilitat que el faci útil– i personalitat –que el faci proper i amigable–. En primer lloc, ha il·lustrat aquests dos conceptes preguntant a Siri qui era el President de la Generalitat, i demanant-li informació sobre la sèrie Joc de Trons o els Pokémon.
En el primer dels casos, l'assistent virtual d'Apple ha contestat amb exactitud extraient informació de la Viquipèdia, mentre que ha respost les altres dues preguntes amb un parell de bromes que han fet riure l'audiència.
Així doncs, simulant el funcionament de Siri, Domingo ha demostrat als nois i noies la facilitat de crear un xat-bot capaç de consultar la Viquipèdia –i que per tant disposa d'una habilitat–, o d'un altre robot que, simulant ser en Josep Maria Ganyet, responia a les bromes del ponent. Tots dos robots conversacionals són accessibles des de les seves pròpies pàgines de Facebook.
Per acabar, Ganyet i Domingo han presentat en exclusiva a la Catosfera en Carles PuigdeBot, l'assistent virtual del President de la Generalitat. Gràcies a aquest robot, disponible a Facebook, Telegram i a www.puigdebot.cat, qualsevol usuari pot fer arribar un missatge a l'equip del President o, fins i tot, votar en un referèndum d'independència fictici.
El @quicodomingo presenta Puigdebot, el bot del @KRLS Puigdemont a la @catosfera. #catosferapic.twitter.com/DdrPvCACru
— Josep M. Ganyet (@ganyet) 14 d'octubre de 2016
Iniciatives com aquesta, explica Ganyet, s'estan popularitzant amb molta velocitat a altres llocs del món. De fet, el president dels Estats Units, Barack Obama, també disposa del seu xat-bot per enviar-li missatges.