• Innovació
  • El negoci dels drones sobrevola Catalunya

El negoci dels drones sobrevola Catalunya

Vora 20 empreses tecnològiques catalanes ja treballen aspectes relacionats amb els nous 'gadgets' i cerquen nínxols de negoci en l'agricultura, la cartografia i el transport

Les imatges que ofereixen els drones són útils en camps com el de la cartografia, per exemple
Les imatges que ofereixen els drones són útils en camps com el de la cartografia, per exemple
Neus Navarro
17 de Setembre de 2015
Act. 18 de Setembre de 2015
Tot i que acostumem darrerament a sorprendre'ns per les notícies que protagonitzen aquests aparells, els drones comencen a ser l'epicentre d'una indústria important en el sector tecnològic. De fet, a Catalunya s'acaba de constituir el Working Group de Drones, la suma dels agents vinculats als drones que des del Govern català s'ha creat com una aposta estratègica de llarg recorregut. "Els drones seran la indústria aeronàutica catalana del segle XXI, però el que aportarà valor i beneficis a la nostra economia seran, sobretot, els serveis smart associats als drones", declara Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest divendres el grup de treball, format per almenys 30 persones, es tornarà a reunir (a porta tancada) en el marc del congrés de la Internet Of Things que se celebra a Barcelona. Les sinergies derivades del Working Group de Drones han de permetre preparar les empreses catalanes perquè tinguin un paper destacat: que no calgui comprar tecnologia estrangera perquè les firmes catalanes estiguin al capdavant de la innovació en aquest sector.

Col·laboració entre els agents
Fomentar la recerca i la innovació, coordinar la col·laboració entre els diferents actors, donar suport en termes legals, etc. són algunes de les situacions que se'n derivaran d'aquesta col·laboració en què participen centres com l'Eurecat, centre tecnològic de Catalunya, qui per exemple disposa d'una tecnologia que permet als equips d'emergències dirigir drones de rescat mitjançant mòbils i tauletes, a més d'obtenir i coordinar entre tots els efectius implicats la informació que envia el vehicle no tripulat.

Pepa Sedó, directora de la unitat de robòtica i automatització d'aquest centre, explica que "la nostra vocació és donar servei a les empreses per ajudar-les". Des del centre treballen en tots els àmbits, i en el camp de les emergències mèdiques, participen en el projecte europeu Icarus per a la millora dels recursos per afrontar rescats en situacions de catàstrofe. Finançat per la Comissió Europea, els drones que ha desenvolupat Eurecat han protagonitzat aquest mes de juliol el primer vol legal d'un vehicle aeri no tripulat a Brussel·les.



En opinió de Sedó, aquest és un moment "molt interessant" perquè creix el nombre d'empreses que volen realment desenvolupar aquesta tecnologia. "Aquesta és una tecnologia més barata en comparació amb una altra i té possibilitats infinites en molts camps", apunta. "Però també és un moment molt crític quant a la legislació, hi ha un petit bloqueig", afirma. Sedó fa referència al fet que el Govern espanyol va aprovar el Reial Decret Llei 8/2014 com a primera regulació del sector i ha limitat les operacions i l'ús dels drones exclusivament a l'espai aeri no controlat i sobre zones no poblades.

"És un dels sectors que més començarem a veure en els pròxims anys", vaticina. Cada vegada els drones seran molt més usats i en moltes situacions de la vida normal que ens la facilitaran", afegeix la tècnica. I és que a Catalunya l'interès és creixent i ja existeixen més d'una vintena d'empreses, principalment pimes, implicades en aquest negoci. Firmes com CATUAV, que des de 2003 treballa el desenvolupament i explotació comercial de serveis UAV (de Unmaned Aerial Vehicles, Vehicles Aeris Auto controlats) i que, per exemple, va treballar a Lorca (Múrcia) per avaluar els efectes del terratrèmol que va assolar la ciutat en 2011. 

Aquesta empresa, orientada a la fotogrametria i la teledetecció, ha construït un espai a Moià, el CATUAV Tech Centre, on es fan proves amb drones i des d'on s'imparteix formació específica. Aquest és el primer centre de proves per a drones d'ús privat, amb els avantatges que comporta per a les empreses, ja que en un centre públic, com els aeròdroms, la burocràcia obliga a donar a conèixer 'massa' detalls d'una tecnologia en ple desenvolupament.



Agricultura de precisió 
No és casualitat que la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida que se celebrarà del 24 al 27 de setembre aculli una jornada dedicada als drones, ja que l'agricultura és un dels sectors econòmics que més està integrant l'ús d'aquesta incipient tecnologia en les seves rutines per ser més precisa i eficient. La incorporació de sensors com a càmeres de precisió als drones ofereix fer un control exhaustiu dels conreus, però també aquests gadgets, 'bitxos voladors' sense pilot que són notícia, dia sí, dia també, per la seva presència en concerts, rodatges i operacions militars, són útils en treballs meteorològics, cartogràfics i/o d'emergències.

Diversos experts i pilots amateurs es reuniran a Lleida en la jornada LleidaDrone, organitzada per l'associació lleidatana (amb seu al Parc Científic i Tecnològic de Lleida) del mateix nom, la qual presideix Andreu Ibàñez. Bon coneixedor dels aparells en qüestió, Ibàñez assegura que la celebració d'aquest esdeveniment servirà per donar a conèixer una tecnologia que a hores d'ara dóna els seus primers passos, però que ja compta amb productors de segell català. "Som l'única entitat que es dedica a la difusió, no pas al tema empresarial, som aliens al mercat. Fem difusió perquè ens agrada aquesta tecnologia", apunta.

Una tecnologia incipient que es consolida
"La tecnologia dels drones és molt incipient, tot i que existeixen des de fa molts anys, en els últims 30 anys és quan ha agafat velocitat. Estem desbordats per les notícies sobre drones i la llei intenta que no es facin bajanades, ja que s'estan veient alguns casos espectaculars", apunta Ibáñez.

Normalment, a LleidaDrone treballen realitzant aplicacions de visualització massiva. "Per exemple, si passa un drone per un camp d'ordi, les imatges s'han de veure bé i el que nosaltres fem són aplicacions per visualitzar els continguts dels drones, el seu processament de dades", explica l'expert. La seva és una tècnica que es pot aplicar a l'agricultura o a altres camps.

De fet, el seu projecte més important és el FAED, becat per Google i provat el 2013, per veure com funciona un drone en cas d'una emergència cardíaca en el carrer.

 


Tanmateix, l'associació presentarà en aquesta mateixa fira un projecte per a la creació d'una plataforma per transportar amb drones productes a casa del consumidor final des de les centrals de distribució, una evolució de la plataforma desenvolupada amb el FAED. Aquest avançament tecnològic es preveu s'acabi de perfilar durant el curs 2015/2016 al LleidaDrone Lab amb la col·laboració de diversos partners.

La solució que aporta la tecnologia dels drones en situacions d'emergència és un dels camps en què treballen algunes de les empreses del sector. És el cas de DEA Drones, dedicada a l'ús d'aquests gadgets en situacions d'emergències mèdiques. Altres com Octocamvision realitzen treballs aeris per a pel·lícules de cinema, anuncis de publicitat i per al sector industrial.