"Busca-ho a Google" és una frase que es repeteix milers de vegades al llarg del dia i en diferents idiomes. Les dades ho corroboren: Google és el cercador preferit de gairebé el 90% dels internautes i a l’Estat espanyol supera el 95%, segons el portal d’estadístiques Statcounter. Que tingui el catàleg web més gran del món amb 40 milions de pàgines indexades, la seva rapidesa i facilitat d’ús i que l’usuari obtingui resultats rellevants n’expliquen, segons els experts, l’èxit.
Abans de la seva irrupció - Google es va fundar l'any 1997 i es va popularitzar a partir del 1998- hi havia directoris com Yahoo o cercadors com AltaVista, Lycos o WebCrawler que compartien la quota de mercat, però ara, segons el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Alexandre López-Borrull "la competència pràcticament ha desaparegut i això també genera uns riscos".
López-Borrull: "Google es millora a ell mateix. En el món occidental va un pas endavant"
Tot plegat ha portat a la creació d'una gran companyia que ha desplegat un ampli ventall d’eines com el servei de mapes (Google Maps), el servei de calendari (Google Calendar), fitxers en el núvol (Google Drive), etc. La darrera novetat ha estat Duplex, un assistent que podrà fer gestions telefòniques. Una veu neutra podrà trucar, per exemple, a restaurants per a reservar taula. "Google es millora a ell mateix. En el món occidental va un pas endavant", sosté López-Borrull.
Les enciclopèdies en paper són història
Abans d’internet, on cercàvem la informació? Els diccionaris i les enciclopèdies físiques s’han acabat convertint a moltes llars en objectes de decoració de molts menjadors. Le seves versions en digital i el fet de disposar de la informació amb un clic han enterrat vells sistemes d’informació. I també els nous. Molts dels usuaris d’internet ja no s’informen amb els mitjans de comunicació clàssics (premsa escrita, ràdio o televisió), ho fan amb els ceradors i amb els mitjans socials.
Twitter, YouTube i Snapchat són algunes de les xarxes que substitueixen els mitjans de comunicació clàssics
Una enquesta del centre de recerca Pew Research Center revela que gairebé el 75% de la població nord-americana utilitza les xarxes socials per informar-se. Ho fan sobretot amb Twitter, YouTube i Snapchat, el que per a la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Núria Ferran, mostra com "els mitjans de comunicació deixen de tenir el pes que tenien a l’hora de buscar el certificat de credibilitat i aquest es trasllada a l’intermediari entre la font i el receptor".
Els continguts que funcionen més bé a les xarxes socials són els que han rebut respostes emocionals i tracten sobre temes que són tendència. També triomfen els que tenen formats visuals, que capten l’atenció i que van acompanyats de títols efectistes, fet que assegura que aplega molts m’agrades i comparticions.
Les fake news arriben a més de 10.000 usuaris de Twitter
Un dels principals perills dels cercadors com Google i també de les xarxes socials són les notícies falses (fake news), que s’estenen i en molts casos són molt difícils de detectar. Un estudi publicat a la revista Science apunta que aquestes informacions tenen un 70% més de probabilitats de ser reproduïdes que les notícies certes.
Segons aquest informe, mentre que les notícies certes rares vegades arribaven a més de mil persones, els continguts falsos arribaven a més de 10.000 usuaris de Twitter. López-Borrull destaca la responsabilitat que tenen Google i les xarxes socials a l’hora de detectar aquesta mena d’informacions que es viralitzen ràpidament. Google, concreta, està desenvolupant eines per a poder filtrar més bé la informació, no solament des del punt de vista tecnològic, sinó també amb la participació dels usuaris, perquè puguin detectar aquesta mena d’informacions i avisar en cas que en descobreixin.
López-Borrull: "La gent ha d'aprendre a distingir si una informació és certa o falsa"
També aconsella als usuaris que aprenguin a detectar-les. Tot plegat comporta tot un repte per als professionals de la informació. "Si abans ensenyàvem a distingir diccionaris o enciclopèdies neutres, ara aquesta anàlisi també s’hauria de fer amb les informacions: que la gent aprengui a distingir si una informació és certa o falsa", explica aquest professor.