La innovació oberta –open innovation en anglès i en argot empresarial– és l’estratègia per la qual les empreses busquen fora l’R+D. La poden trobar en centres de recerca, altres companyies, startups o institucions. Ha estat el tema central d’un nou debat organitzat per VIA Empresa i Ibercaja, celebrat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Barcelona. La definició que més hi ha destacat és la que ha ofert Jordi Rodríguez, el director general de la Fundació Leitat: “L’open innovation no deixa de ser un exercici d’humilitat”. Però no és un concepte nou. La innovació oberta a les empreses ha existit sempre, però ha canviat de companys de viatge: abans eren bàsicament universitats i centres d’innovació, mentre que ara han pres el relleu les startups.
Però el debat, moderat per Alexander Phimister, president de l'Observatori Gen Innovació, ha servit per afegir-hi actors, en aquest procés d’open innovation. “També ha d’abraçar la ciutadania”, ha opinat Ramón López, director d’innovació oberta de Suez a Espanya. I quan parla de ciutadania ho fa en dos sentits, tal com han desenvolupat després la resta de participants a la taula rodona: els clients i els mateixos treballadors. “Les grans tecnològiques han vingut a demostrar que s’està fent molta eficiència, però que ens estem oblidant de què vol el client”, ha indicat Chelo Fernández, responsable de l’àmbit digital i d’innovació de Chiesi. Així doncs, considera que el principal focus de la innovació ha de ser l’experiència del consumdior.
En aquest sentit, el director d’open innovation de Schneider Electric, Toni Alés, ha explicat una tendència que la seva firma ha detectat: la innovació en l’última milla –quan el producte arriba al consumidor–. “Com que les grans corporacions intentem fer productes globals, hem de fer ajustaments quan arribem al client final, perquè a cada país hi ha uns hàbits i una cultura diferents”, ha assegurat. Pel que fa als empleats, Pilar Gorriz, gerent d’innovació de Renfe, ha opinat que la innovació hauria d’ajudar a transformar la cultura de les empreses: “Les persones s’hi han d’implicar, els has de convèncer d’alguna manera que la innovació millora la seva productivitat”. Alés ha afegit que "s'ha de deixar espai a les persones perquè tinguin temps de pensar i també d'equivocar-se; està molt bé parlar d'innovació oberta, però s'ha de combinar amb el talent intern".
Álvaro Urech (Alstom): "La innovació se sol estrellar quan es passa a la producció; hauríem de pensar en una manera de facilitar aquest procés"
Qui més hi ha de participar? Els partners i proveïdors de les empreses. Ho pensa Óscar Gil, gestor d’innovació de Nestlé: “Està molt bé innovar amb startups, però amb la resta d’empreses amb qui treballem habitualment, també ho volem fer”. El principal problema que hi veu per fer-ho és la comunicació, ja que ha explicat que moltes vegades no són capaços d’identificar de quina manera poden aportar innovació a les corporacions. Hi ha estat d’acord Álvaro Urech, director d’innovació d’Alstom: “Passar la innovació que fas amb una startup a la producció és on se sol estrellar; hauríem de pensar en una manera de facilitar aquest procés i parlar de proveïdors oberts”.
Un exercici d'humilitat
La idea del representant de Suez sobre la innovació oberta com un exercici d'humilitat ha estat compartida pel director de negoci digital i innovació de Mediapro, Carlos Solana: "La innovació oberta ha estat tradicionalment molt enfocada a que la corporació es miri el melic i estableixi una relació de dominació sobre una startup". Però ell és conscient que "no innovem, sinó que ajudem els altres a innovar". Solana també ha identificat la tendència de posar l'usuari –ja sigui el client en el B2B o el consumidor en el B2C– al centre. "Ja no és la corporació la que es troba al centre i convida amb generositat els que vulguin venir; posem al voltant del client qui té sentit que hi sigui", ha indicat. Un dels avantatges d'aquesta fórmula, considera, és que és molt més fàcil que les diferents companyies que participen en el procés d'innovació es posin d'acord.
Si la col·laboració és bàsica en l'open innovation, hi ha un problema amb què es troben sovint les empreses que Gorriz ha volgut debatre: "Com ens repartim la propietat industrial?". La gerent d'aquesta àrea a Renfe denuncia, a diferència de Solana, que les grans empreses inverteixen molts diners i després és la startup qui es queda amb la propietat de la innovació. "No hi estic d'acord, perquè els recursos que hi posa la companyia haurien de tenir un retorn; s'hauria de compartir la propietat industrial".
Esteve Almirall (Esade): "Hi ha d'haver diners públics en l''open innovation'"
A Nestlé també s'han trobat amb aquesta situació i Gil considera que és "un dels grans problemes de treballar amb startups", a les que veu reticents a compartir la propietat de les idees que sorgeixen de la col·laboració. El director del Center for Innovation in Cities d’Esade i col·laborador de VIA Empresa Esteve Almirall hi ha donat una possible solució: "Hi ha d’haver diners públics a través de centres tecnològics". I el director general de la Fundació Leitat ho ha corroborat i ha posat l'exemple dels fons europeus del programa Horizon 2020: "Allà ens posem tots d'acord que s'ha de compartir la propietat industrial". I ha afegit que "el tema de compra pública innovadora no està ben solucionat".
Pal de paller o obstacle?
Però la inversió de les administracions en innovació no és l'única manera que tenen els governs de tots els nivells de col·laborar-hi. Una altra de les tendències que hi observen prové del sector públic. Com a representant d’aquest, el director general d’Innovació de la Generalitat, Lluís Juncà, ha assegurat que la importància de la col·laboració publicoprivada anirà augmentant els propers anys, tant pel costat bo com pel dolent. “D’una banda, podem accelerar els canvis i obrir rutes, però per l’altra, podem ser stoppers de la innovació si no contribuïm a fer bones lleis”, ha indicat. De fet, n’ha posat un clar exemple: la inversió en energies renovables, que diu que ha estat gairebé inexistent en el sector públic, mentre que el privat va com un tret. En la mateixa línia, Chelo Fernández creu que "les administracions públiques tenen un paper vital en la col·laboració per a l'open innovation i, de moment, són les grans desaparegudes".
Però Juncà ha deixat clar que qui innova són les mitjanes i grans empreses, ja que "les petites ho tenen més difícil perquè viuen al dia". Perquè el sector públic hi participi, ha opinat que "és un deure de tots parar la tendència al desprestigi de la política i posar-hi bona gent perquè, si no, no atraparem mai les empreses en termes d'innovació". Així, l'administració seria facilitadora i no obstacle. També amb l'objectiu de ser "pal de paller" de la innovació oberta s'ha presentat el membre del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona Albert Pijuan. Ha aprofitat l'ocasió per explicar que l'edifici que té la Cambra al centre de Barcelona –al número 452 de l'avinguda Diagonal– es reformarà: "Les obres començaran a finals d'any amb l'objectiu de convertir totes les plantes excepte dues en instal·lacions d'innovació oberta".
Per on va la innovació?
La sessió ha estat inaugurada per una intervenció d'Esteve Almirall, que ha repassat la situació de la gran open innovation a nivell mundial. Es troba als Estats Units i arriba en forma de metavers, de portar tot allò que existeix el món físic al format virtual i afegir-hi coses noves exclusivament digitals. Facebook i Microsoft ja n'han anunciat i "les possibilitats que obren són immenses". El professor d'Esade ho ha definit com "la fi de la digitalització". Per la seva banda, el president del Centre de Blockchain de Catalunya, Quirze Salomó, destaca que "Mark Zuckerberg és el colonitzador del nou univers". En el seu camp d'actuació, ha destacat la tendència de tokenitzar-ho tot: "Tots els actius del món físic que ja coneixem i els nous que es crearan al món digital".
També han participat en el debat el CEO de Parlem Telecom, Ernest Pérez-Mas, i el director de solucions innovadores per a empreses d'Infojobs (Adevinta), Hernando Gómez, que han explicat les experiències pròpies en el món de la innovació. El primer ha indicat que la teleoperadora catalana ha establert una cultura interna àgil i sense jerarquies que afavoreix la innovació. Gómez, per la seva part, ha afirmat que a Adevinta tot just estan definint què és la innovació, però que la intenció que tenen és aplicar-la també com a element transversal de cultura d'empresa.
Lluís Juncà (director general d'Innovació): "L'administració pública pot accelerar els canvis i obrir rutes, però també pot ser 'stopper' de la innovació si no contribuïm a fer bones lleis"
Aquest ús de la tecnologia blockchain suposarà, segons Solana, "descentralitzar, recuperar l'esperit de la neutralitat d'internet". El director de negoci digital i innovació de Mediapro creu que el blockchain juga a favor de les empreses mitjanes: "La intel·ligència artificial afiança els grans, però el blockchain els amenaça". Sigui oberta o interna, la innovació ja fa temps que s'ha posicionat com a imprescindible en qualsevol organització. Els avantatges de l'open innovation són prou coneguts, però Urech (Alstom) ha volgut deixar clar que no tot són flors i violes: "No sempre hi ha d'haver innovació amb startups en tots els sectors; de vegades hem plantejat reptes a startups i no s'hi ha presentat ningú". Dit això, ha afegit: "Sembla que si no fas innovació oberta ets un cutre".