Sembla una invenció, i potser ens costa imaginar-ne la concreció, però aquest concepte ha experimentat una gran difusió en els darrers temps arran de les iniciatives de diverses plataformes de crear metaversos propis, interconnectats, on els usuaris puguin participar en economies virtuals, descentralitzades i impulsades per criptomonedes.
El terme metavers fa referència a un entorn virtual tridimensional en què les persones poden interaccionar socialment i econòmicament, dintre un ciberespai que és una metàfora del món real.
Sembla una invenció, i potser ens costa imaginar-ne la concreció, però el terme ha experimentat una gran difusió en els darrers temps arran de les iniciatives de diverses plataformes de crear metaversos propis, interconnectats, on els usuaris puguin participar en economies virtuals, descentralitzades i impulsades per criptomonedes. En l’àmbit català, la proposta del Catvers, precisament, busca oferir un metavers que esdevingui l’espai virtual de referència per a la societat catalana i en què el català sigui la llengua vehicular.
Les persones que se socialitzen en aquests entorns virtuals s’identifiquen amb icones o avatars que els representen i poden participar en les activitats lúdiques, culturals, socials i econòmiques que hi tenen lloc.
El Catvers busca oferir un metavers que esdevingui l’espai virtual de referència per a la societat catalana i en què el català sigui la llengua vehicular
L’acció que es desenvolupa en el metavers posa en joc sovint la realitat virtual (la tecnologia que permet simular un entorn) i la realitat augmentada (en què s’obté una imatge d'un entorn físic del món real combinada amb elements virtuals superposats). I sembla que la manera d’aprofitar millor l’experiència del metavers és amb l’ajut d’ulleres de 3D, tot i que també s’hi pot establir connexió amb dispositius més convencionals com ara ordinadors, mòbils o tauletes.
D’altra banda, la tecnologia que permet aquesta interacció té a veure amb la cadena de blocs (un registre que emmagatzema les transaccions successives efectuades entre els usuaris, de manera verificable, permanent i anònima), i amb l’ús de criptomonedes, les monedes digitals que es basen en mecanismes criptogràfics.
El terme ens arriba de l’anglès metaverse, com tantes altres novetats de l’àmbit tecnològic. Sembla que fou encunyat l’any 1992 per l’escriptor Neal Stephenson, que va valer-se del prefix meta-, d’origen grec, que indica sentits relacionats amb ‘canvi’ o ‘més enllà’ (com en els termes metamorfosi o metatars, per exemple), el qual va soldar a la part final del mot universe. El procés de formació, com a acrònim, ha estat calcat per llengües com el castellà (metaverso) i el francès (métavers), i també el català.
Podeu consultar les fitxes de tots aquests termes en el Cercaterm i el portal temàtic de terminologia de les TIC.