La Fundació “la Caixa” ha compartit aquest dimarts l'experiència de quatre dels 100 estudiants beneficiaris de les Beques de postgrau a l'estranger de 2024, el programa que l'entitat impulsa per finançar econòmicament els estudis postuniversitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), l’Amèrica del Nord o l’Àsia-Pacífic. El programa acumula més de 219 milions d'euros d'inversió acumulada des del seu inici el 1982, i en l'edició de l'any passat va rebre un total de 1.045 sol·licituds.
Entre els 100 estudiants seleccionats es troba Albert Gimó, corberenc que després de cursar el doble grau en Matemàtiques i Ciència de Dades en el Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la UPC, va iniciar un màster en Matemàtiques i Visió i Aprenentatge a l'Université Paris-Saclay (França). “Sempre m’han agradat les matemàtiques”, explica Gimó, que va descobrir la seva vocació a través dels jocs de lògica i els problemes d’àlgebra durant la seva infància. L’afició que compartia a les tardes amb el seu pare acabaria marcant el rumb dels seus estudis.
Durant la seva estada a París, Gimó ha orientat la seva investigació a evitar o mitigar els efectes adversos que es deriven d’entrenar els algoritmes d'intel·ligència artificial amb dades esbiaixades. Bona part dels seus esforços se centren en els models de llenguatge de gran escala, com ChatGPT, l’entrenament dels quals es divideix en dues fases: una primera, no supervisada, en la qual el model aprèn patrons lingüístics a partir d’enormes volums de dades, i una segona, en què s’intenta que ajusti les seves respostes a valors o preferències humanes. És en aquest punt on emergeix un dels grans reptes: “És complicat posar números o fer rànquings per comunicar al model allò que per a nosaltres és intuïtiu. Tenim una certa noció de quan ens resulta útil una resposta, però costa de traduir-ho a una mètrica”.
Amb un enfocament a cavall entre el tècnic i l’humà, Gimó adverteix del perill d’investigar sense tenir en compte a qui afecten els desenvolupaments. “És fàcil perdre’s en el cicle [viciós] de publicar articles, trobar nous mètodes, participar en conferències... i oblidar l’impacte del nostre treball sobre la gent”. Per això, aposta per una IA en la qual les decisions tècniques es fonamentin també en sabers filosòfics o psicològics. Sense aquesta mirada integral, diu, el risc de desconnexió amb el món real és “massa alt”.
L'ètica darrere del desenvolupament tecnològic
Una altra de les becades pel programa de la Fundació “la Caixa” és Belén Luengo Palomin, que ha cursat un màster en Ètica Aplicada i Política a la Duke University (Estats Units). Malgrat estudiar Dret i Estudis Internacionals a la Universidad Carlos III de Madrid, Luengo sempre ha tingut un gran interès en la tecnologia. En la seva estada als Estats Units, Luengo s'enfoca en el desenvolupament de tecnologies que promouen l’equitat i l’empoderament de comunitats tradicionalment marginades i persones amb discapacitat.
Col·labora amb The NeuroRights Foundation, on treballa en la defensa dels drets mentals davant l’auge de les neurotecnologies. “Un dels usos habituals de la IA en aquest camp és aplicar-la en interfícies cervell-ordinador per permetre, per exemple, que les persones amb ELA recuperin habilitats comunicatives. És una cosa que et pot canviar la vida, ja que ajuda a pal·liar la síndrome del captiveri”, detalla. L'estudiant creu fermament que la tecnologia no és neutral i que, per contra, reflecteix les prioritats humanes: “Malauradament, al món hi ha gent amb bones i amb males intencions, i la IA n’és un catalitzador”. Tant de progrés frenètic, comenta, “ens obliga a estar constantment replantejant-nos quina societat volem construir i cap on volem avançar”. La clau, sosté amb optimisme, està a tornar a col·locar la filosofia al centre abans que la velocitat no decideixi per nosaltres.
L'aplicació de la IA en el món de la salut
Qui també enfoca el seu futur acadèmic en el món de la intel·ligència artificial és Gonzalo Plaza Arriola, qui realitzarà un màster en Intel·ligència Artificial aplicada a Biomedicina i Assistència Sanitària a la University College London (Regne Unit). Des que va començar a estudiar Enginyeria Biomèdica, Plaza va tenir clar que el seu camí professional estaria vinculat a la salut. La IA va aparèixer com un instrument que, a més d’una revolució digital, comportava infinites possibilitats clíniques. Ara, a més a més del màster, l'estudiant col·labora amb el centre pediàtric Great Ormond Street Hospital en projectes que integren models d’IA en entorns clínics sensibles.
La neuroenginyeria, en la qual la IA permet detectar patrons en senyals cerebrals que són invisibles a l’ull humà, és un dels seus principals interessos: “Va ser com un flaix. Com pot ser que de la matèria sorgeixi el nostre pensament?”. El que més l’entusiasma és el seu potencial per humanitzar la medicina automatitzant tasques repetitives per donar al metge més temps i presència. “Quantes vegades hem anat a consulta i hem tingut un minut per explicar el que ens passa mentre el metge tecleja a l’ordinador? La seva feina no és omplir una fitxa, sinó escoltar el pacient”, reivindica. Per Plaza, la IA ha de ser una eina de suport clínic, no un substitut del judici humà. Per això insisteix que el personal sanitari ha d’entendre com funcionen els models i què signifiquen realment les seves sortides. “No és un ens responsable ni èticament ni jurídicament. No raona en el sentit en què nosaltres ho entenem”, explica. Li preocupa tant el mal ús com el malbaratament del seu potencial: hospitals sense sistemes interoperables, dades desordenades, informació mèdica desaprofitada. “Una IA de qualitat només es pot construir amb dades de qualitat. I aquestes dades són aquí. Només cal saber-les ordenar”.
Telescopis i algoritmes
Però la intel·ligència artificial no es limita únicament a l'àmbit terrestre. L'espai i els astres continuen generant la mateixa fascinació entre els joves que la que sentien els grecs clàssics, com demostra Júlia Laguna, qui va interessar-se en el món de la cosmologia a través dels documentals que veia amb els pares. Aquesta fascinació va començar a prendre forma amb el doble grau de Física i Matemàtiques que va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que ara confirma amb un doctorat en Astronomia a la Cambridge University (Regne Unit). El seu camp de recerca, lluny de la imatge romàntica del telescopi, és ple de codis, algoritmes i volums descomunals d’informació. Treballa amb objectes quasi estel·lars —fonts de llum intensíssima al centre de galàxies llunyanes— per comprendre millor l’evolució del cosmos. En aquest context, la IA no és un complement, sinó una necessitat. “La nova generació de telescopis generarà quantitats astronòmiques de dades. L’única manera d’aprofitar-les és amb IA”, afirma. El que abans s’analitzava a escala humana avui només es pot abordar amb models automatitzats capaços de detectar patrons complexos en temps real.
No obstant això, Laguna és crítica amb l’entusiasme desmesurat que orbita el sector. Aposta per models més simples, interpretables i fiables: “És fàcil deixar-se portar per les noves tendències”, adverteix, “però cal prioritzar les que entenem millor per poder explicar-ne els resultats”. Tot i que confia en el benefici que aquestes tecnologies poden desbloquejar, no n’oblida els riscos: “Com tota revolució, la IA arrossega desavantatges. Mentre s’utilitzi amb cap, anirà bé. El problema és que potser no en veurem els efectes negatius fins d’aquí a deu anys i, llavors, potser ja serà tard”. Més que posar en funcionament tècniques pioneres, el repte per minimitzar les possibles conseqüències que es puguin desencadenar és comunicar la utilitat que té al conjunt de la població amb honestedat. “Generar confiança és clau”, subratlla. Perquè, si bé la seva recerca apunta al cel, la seva convicció és molt terrenal: el coneixement, quan es comparteix, també pot millorar la vida aquí a baix.