Un catèter, un desplegador, un pegat i un adhesiu. Aquests quatre elements conformen el dispositiu que ha creat la startup Aortyx per reduir la taxa de mortalitat en casos de disseccions de l’aorta. La idea d’aquesta solució és oferir una alternativa menys invasiva que les cirurgies més habituals, tal com explica el CEO i cofundador de l’empresa, Jordi Martorell. Ara, l’equip d’Aortyx ha captat 1,2 milions d’euros entre subvencions públiques i una ronda de finançament privat que els servirà per avançar amb els prototips, fer proves amb animals i començar a acostar-se a la indústria.
“Existeixen nous dispositius per tractar els aneurismes, però es basen en l’stent vascular creat als anys 90; no hi ha hagut un canvi de paradigma”, explica Martorell. La majoria d’intervencions es fan, doncs, amb l’objectiu de reconduir la sang quan s’ha produït un aneurisma de l’aorta -l'artèria se sobreexpandeix- i “no hi ha solució específica per a la dissecció”, quan es trenca la paret interna de l’artèria. El dispositiu d’Aortyx es basa en un pegat biodegradable, que s’enganxa per mitjà d’un adhesiu a l’aorta per cobrir el forat fins que les cèl·lules es regeneren.
L’estat actual del dispositiu és la prova en animals: “Ja hem pogut comprovar que el pegat aguanta el flux de sang de l’aorta, el més potent de tot el sistema sanguini”, indica el CEO d’Aortyx. Una altra de les dificultats era aconseguir que la microestructura del pedaç permetés a les cèl·lules envair-lo i que el pegat no s’hagués de retirar. Els plans inclouen implantar el tractament en humans entre finals de l’any que ve i principis del 2022 i començar a vendre’l entre el 2024 i el 2025.
El pack d’Aortyx esta format per quatre components. El pegat es fabrica al Regne Unit, mentre que el desplegador i el catèter per introduir-lo al cos provenen d’Irlanda. L’adhesiu és català i el fabrica una empresa ubicada al Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El paper de la startup, a banda de dissenyar el dispositiu, serà comercialitzar-lo.
El dispositiu d'Aortyx per reduir la mortalitat dels aneurismes de l'aorta | Cedida
Nova ronda a finals d’any
Per fer tot això, l’empresa -una spin-off d’IQS- necessitarà més diners. De moment, compta amb 600.000 euros públics que van captar entre subvencions i crèdits tous tot just després de fundar la startup, a l’octubre del 2018. A això s’hi afegeixen 650.000 euros més de la primera ronda de finançament, que van obrir a finals del novembre passat i van poder tancar just abans de l’inici del coronavirus.
En total, uns 1,2 milions d’euros que volen completar amb una nova ronda d’inversió a finals del 2020. Aquesta, explica Martorell, serà més gran i servirà per “iniciar els assajos preclínics regulatoris i provar el dispositiu en els primers vuit pacients”. De moment, des dels Estats Units els arriben bones notícies: “Hem tingut diverses reunions i n’hem extret que és possible el termini que ens hem marcat per sortir al mercat”.
A finals del 2020 tenen previst tancar una segona ronda d'inversió, més gran, per iniciar els assajos preclínics i provar el dispositiu en pacients
La primera feina que va fer Martorell, però, va ser veure si el dispositiu tindria sortida. Van ser dos anys -entre el 2016 i el 2018- d’estudiar el mercat, elaborar un pla de negoci i buscar fons. Una vegada acabada aquesta primera fase, va fundar l’empresa juntament amb tres socis més. Ell és enginyer vascular i de biomedicina aplicada, Noemí Balà, especialista en Ciència dels Materials i doctoranda, mentre que Salvador Borrós és cap de bioenginyeria i del Grup d’Enginyeria de Materials d’IQS.
Però volien comptar amb un metge a l’equip: “Passa molt que no hi ha cap metge en les startups clíniques, i no volíem que fos el nostre cas”. És així com es va incorporar com a soci fundador el doctor Vicenç Riambau, cap de cirurgia vascular de l’Hospital Clínic de Barcelona. Els terminis que s’han marcat són ambiciosos, sobretot si es té en compte com la crisi del coronavirus ha canviat les prioritats en el món sanitari. De fet, Martorell explica que Riambau va patir la malaltia durant els inicis de la pandèmia a Catalunya i que això “ho ha retardat tot”.
Tant l'aneurisma com la dissecció de l'aorta estan infradiagnosticats; es calcula que els casos poden ser un 20% superiors
Infradiagnòstic d’una malaltia silenciosa
La motivació d’Aortyx prové de la recerca del mateix Martorell. El seu doctorat se centrava en les artèries coronàries i els stents de malla per a infarts. “Després vaig conèixer un company amb problemes a l’aorta i vaig pivotar de les coronàries a altres artèries”, relata el CEO de la startup. L’infradiagnòstic tant dels aneurismes com de les disseccions el van portar a aprofundir en el tema.
“Cada any, un 0,2% de la població pateix un aneurisma de l’aorta, però es calcula que en realitat els casos són un 20% superiors dels diagnosticats”, indica Martorell. De fet, és una malaltia silenciosa: els pacients no tenen símptomes fins que ja s’hi troben de ple. L’única manera d’avançar-s’hi és per mitjà d’un TAC fet per algun altre motiu. El cas de les disseccions no és gaire diferent: "També estan infradiagnosticades: s'assemblen molt a un infart". Segons Martorell, una de cada 10.000 persones en sofreixen una cada any.