De fa temps, sentim a parlar molt d’emprenedors i emprenedores, les persones que creen, desenvolupen i implanten projectes empresarials, i d’emprenedoria, l’activitat que fan aquestes persones. La filosofia de l’emprenedoria també ha arribat a les organitzacions ja establertes, a les grans empreses o a l’Administració pública.
En català, quan les qualitats de l’emprenedoria es troben a l’interior d’una organització parlem d’intraprenedoria i ens referim al sistema de gestió i planificació d’una organització que promou l’esperit emprenedor i la innovació al seu interior. Les organitzacions poden promoure que els seus treballadors siguin intraprenedors, és a dir, que proposin, creïn o desenvolupin noves maneres de fer o de funcionar, noves línies d’actuació, nous projectes o petites o grans innovacions que millorin l’organització.
Les denominacions intraprenedor i intraprenedoria estan formades per l’adjunció del prefix llatí intra- al lexema verbal prendre, i amb sufixació amb –ia i –dor. El fet que aquestes denominacions siguin sintètiques i més semblants formalment a les denominacions angleses intrapreneur i intrapreneurship en un àmbit tan influït per aquesta llengua, va fer que en el seu moment tinguessin l’aval dels especialistes consultats i s’aprovessin com a termes normalitzats per sobre d’altres alternatives, que també es van estudiar, com ara *intraemprenedor i *intraemprenedoria.
Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.