Se'l coneix com the Internet biographer. Andreu Veà (Sant Feliu de Guíxols, 1969) ha passat 19 anys de la seva vida analitzant els orígens de la xarxa, que finalment ha plasmat al llibre Cómo creamos Internet. Després d'haver entrevistat a més de 320 experts, pioners d'Internet, aquest doctor enginyer de telecomunicacions de La Salle, assegura que el seu objectiu és intentar connectar els 5.000 milions d'usuaris que encara no tenen accés a Internet.
En el marc del Fòrum Impulsa, en una entrevista amb VIAempresa, el també president de la Internet Society desgrana els mites i les impressions que hi ha al voltant d'Internet, la xarxa que ha revolucionat la majoria de les indústries.
Podria resumir com es va crear Internet, com si fos un emprenedor que ha de fer un 'pitch' de 30 segons?
Davant el llançament del satèl·lit Sputnik l'octubre del 1957 per part de la Unió Soviètica, els Estats Units van reaccionar creant l'ARPA (Agència per a Projectes d'Investigació Avançada) dins del Departament de Defensa, amb l'objectiu de liderar la recerca en informàtica. Arran d'aquestes investigacions va començar un programa que va durar dues dècades, en el que el Departament de Recerca va estar finançant unes investigacions que ben bé ningú sabia per què servirien però que van servir per entrenar tota una sèrie d'enginyers, universitaris i becaris que més tard es van convertir en els creadors d'Internet.
Al llibre parla d'alguns dels mites que hi ha al voltant de la xarxa. L'origen militar n'és un?
Internet mai ha tingut una finalitat militar, només ha estat un projecte que va estar finançat per fons militars durant una temporada. És evident que si hagués tingut una finalitat militar no hauríem sabut que existia, ja que hauria sigut xifrat o tancat i, justament Internet és el contrari des del primer dia: Internet és el triomf del sistema obert.
Quan s'utilitza per primera vegada el terme Internet?
Als anys 80. Abans es deia catenet, terme derivat de la paraula catenated que significa connectar en sèrie, una xarxa de petites xarxes. Però després es va començar a fer servir el terme americà interconnected network i és on neix el segon mite: Internet no és nord-americana. Al contrari, s'ha pensat de manera global e internacional des del primer dia i, de fet, la World Wide Web es va inventar al CERN, un centre de recerca de Suïssa.
I quan es va enviar el primer correu electrònic?
Al març del 1971. El va crear l'americà Ray Tomlinson, una de les entrevistes que més m'ha costat aconseguir. Quan li vaig preguntar per què havia escollit el símbol de l'@ em va respondre que perquè era el símbol del teclat que menys s'utilitzava per escriure. Va escollir un símbol que no es fes servir. Aquests són els detalls anecdòtics de les entrevistes!
Quan es va introduir Internet a Espanya? Qui va liderar el projecte?
Va ser l'any 1984, quan la Universitat de Barcelona liderava a l'Estat espanyol el procés d'interconnexió amb altres centres. A mesura que la gent anava adoptant Internet, es delegava a una institució que acostumava a ser una universitat el country code, el domini assignat a cada país.
Al món hi ha 2.000 milions d'usuaris. Quina ha estat la seva evolució?
Un dels punts d'inflexió va ser la creació de la World Wide Web l'any 1990. Del 90 al 95 es va començar a fer servir la web i el que abans era una Internet complexa, en blanc i negre, va passar a tenir color. Hi ha molta gent que confon la web amb Internet. La web és un servei com pot ser el skype, o el mail i si seguim així, al final la gent confondrà Facebook amb la web…
Quina és l'excepcionalitat d'Internet? La seva arquitectura, com es va crear, la importància de l'usuari…
El més excepcional és que per primera vegada a la vida en la història de la humanitat ens hem posat d'acord per no fer prefixes. No hi ha cap tecnologia, encara que sigui global, que funcioni igual a les Canàries, a Sidney i a Barcelona. En canvi, el TCP/IP és el mateix i, a més a més, es fa servir des de l'any 1974. És la peça de software segurament més antiga que encara fem servir.
Internet reflecteix la importància de la participació conjunta per crear un producte. Necessitem que les empreses i organitzacions canviïn el xip i incorporin el model col·laboratiu?
Sí. Algunes empreses necessiten una propietat intel·lectual per sobreviure, però això és justament el contrari d'Internet. De fet, si hagués depès del món empresarial, Internet no hauria existit. Però això és un canvi de model radical i en conseqüència, cada sector que toca Internet el canvia radicalment, elimina els intermediaris, etc. La gent és reticent al canvi i, a sobre, al nostre país encara legislem per protegir el model antic.
Es refereix al buit legal que hi ha amb el consum col·laboratiu?
Si la plataforma Uber és més eficient que el sistema de taxis, perquè no intentem integrar ambdós serveis? Ningú coneixia Uber fins fa dues setmanes, quan els taxistes i els governs es van manifestar en contra. Passa el mateix amb la SGAE. Com que no són uns models que es basen en la propietat i són incontrolables hi estan en contra. Però en el fons la lluita és contra el ciutadà espanyol, que no pot utilitzar els serveis de Netflix a Espanya i ha de comprar pel·lícules online a preus desorbitats. Aquí els usuaris també pagarien nou euros al mes de tarifa plana per veure totes les pel·lícules i sèries a casa.
Sembla que el desig dels humans de compartir és insaciable… Creu que el model canviarà?
Això espero, perquè la dinàmica que s'ha creat és molt dolenta perquè al final la gent creu que tot és gratuït. Jo no defenso que tot hagi de ser gratuït, sinó que han de millorar els sistemes de pagament. Per exemple, els micropagaments aquí a Espanya estan prohibits. En canvi, pot venir una empresa estrangera com ara Apple i et pot vendre cançons a 99 cèntims. Ells si i tu no. Si dissenyem coses obertes, amb un disseny universal que serveixi per a tothom deixarem de crear ciutadans de segona. Dissenyem de forma universal, s'han d'eliminar les barreres!
Quina és l'evolució que seguirà Internet? Alguna tendència?
Serà més petit, més ràpid, més fàcil i més barat. L'analfabetisme digital es reduirà perquè les màquines són cada vegada més complexes perquè tot sigui més fàcil per a l'usuari. Durant 20 anys, Internet ha estat un ordinador, ara és un smartphone i, a la llarga el portarem a l'orella. Serà un piercing inhalàmbric quan estiguis a l'oficina, un GSM (Global System for Mobile) quan surtis al carrer i un sistema satel·lital quan estiguis al desert. En definitiva, anirà integrat a l'orella.