En els darrers mesos s’han vist accentuades les protestes de sectors econòmics i socials contra la burocràcia, que es tradueixen en una demanda perquè el nou executiu que surti de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig emprengui un procés radical de desburocratització.
De manera recurrent, quan s’ha plantejat aquesta demanda a l’administració, aquesta ha donat una resposta instintiva, més pròpia dels éssers vius que no poden disposar de l’ús de la raó: digitalitzar i crear una finestreta única. Però desburocratitzar no és ni digitalitzar ni crear més finestretes úniques pels operadors econòmics sectorials.
Desburocratitzar no és ni digitalitzar ni crear més finestretes úniques pels operadors econòmics sectorials
Aquesta ha estat la resposta tradicional dels Governs de la Generalitat que explica que a Catalunya els seus serveis públics ocupin una de les primeres posicions en digitalització en l’Índex d’Economia i Societat Digital de la Unió Europea (DESI), l’any 2021, però, en canvi, ocupin les darreres posicions en l’European Quality of Government Index, també de l’any 2021. Entre les comunitats autònomes espanyoles, juntament amb Andalusia, Catalunya ocupa la darrera posició. Queda clar, doncs, que ni digitalitzar ni posar finestretes úniques són massa efectives.
Què és la burocràcia?
Per corregir el problema, cal entendre l’essència de la patologia burocràtica. En primer lloc, totes les administracions públiques contenen forces que les impulsen cap a la burocratització. Avui aquesta forma d’actuar de l’administració, ja estudiada pel sociòleg alemany Max Weber, no concorda amb l’exigència de les actuals condicions socials i econòmiques.
En segon lloc, l’especialització de les societats modernes s’ha traduït en la fragmentació de l’administració en departaments. Així, cada àrea elabora normes que impacten sobre les persones físiques o jurídiques del seu àmbit competencial, sense tenir en consideració que això també ho fan altres departaments, els ajuntaments i l’Estat. No es posen, doncs, les persones en el centre. El resultat final és un crit de socors per part de les persones i de les empreses.
Finalment, els procediments estan pensats pels casos d’incompliment. Atès que l’administració té la butlla de garantir el bé comú, creu que això li permet dissenyar-los per assegurar la màxima garantia del compliment, sense tenir en compte les càrregues que imposen (costos privats i públics, que inclouen el temps).
Què és la desburocratització?
La desburocratització és l’eliminació de tots aquells processos que no passen el filtre de la vàlua pública i que són competència de les nostres administracions. Per a aquells procediments que passen aquest filtre o que la seva avaluació és causada per la nostra situació institucional dins de l’Estat o dins de la UE, cal modificar radicalment la forma d’acreditar el seu compliment. Podem citar com a exemples una llicència d’activitats, o un reconeixement del dret a uns ajuts per a la dependència. En tots aquests casos està justificada la seva vàlua pública, però no està justificat que una llicència per a una nova activitat o per ampliar-la trigui més de dos anys o que els terminis d’avaluació de la dependència siguin tan llargs que es converteixin en un autèntic viacrucis.
La desburocratització és l’eliminació de tots aquells processos que no passen el filtre de la vàlua pública i que són competència de les nostres administracions
Per tant, el nucli de la desburocratització rau en l’eliminació dels processos que no aporten valor públic i en el redisseny radical dels que sí que n’aporten, subjectant-los a la minimització de les càrregues que impliquen. Un cop fet això, ara és quan hem d’utilitzar la tecnologia adequada (digitalitzar, intel·ligència artificial, tracte personalitzat...). I això també fa comprensible la resistència a aquesta transformació, ja que significa canviar la manera napoleònica de pensar i d’actuar de la nostra administració i impulsar canvis en la funció pública.
Entendre la resistència del virus burocràtic permet ser conscients de la necessitat d’aplicació d’un potent antiviral. La pressió de les associacions econòmiques i socials que reclamen la seva erradicació servirà perquè l’administració s’inoculi aquest antiviral. I és per tot això que el Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració planteja al nou Govern, entre les seves exigències, un procés radical de desburocratització en línia amb les aportacions d’aquest article.
