La pandèmia internacional provocada per la COVID-19 ha sacsejat les societats, els sistemes sanitaris i les economies de tot el món. Fàbriques i botigues tancades, magatzems buits (o plens perquè no podien enviar els seus productes) i cadenes d’aprovisionament trencades. Vols cancel·lats, mails sense contestar, trucades sense resposta i molta inquietud. Una combinació que ha tingut, té i tindrà un fort impacte sobretot a les economies més internacionalitzades, com la catalana, que té un grau d’obertura superior al de la mitjana de la Unió Europea i al de països de dimensió similar com Finlàndia i Dinamarca. En el cas de Catalunya, aquesta obertura es va accelerar arran de la crisi econòmica de l’any 2008: les empreses veien que queia la demanda interna i es van obrir als mercats exteriors. Van canviar actituds i estratègies i l’activitat internacional es va convertir en una activitat regular.
Però la crisi del coronavirus és diferent de la del 2008. Fa una dècada es tractava d’una crisi que afectava principalment al sistema financer dels països avançats, amb una forta restricció del crèdit que es va traslladar a l’economia a través de la reducció del consum. Els països emergents estaven molt menys afectats i van ser temporalment el motor de l’economia mundial. Ara, en canvi, ens trobem amb una crisi global sincronitzada. Va començar amb el trencament de les cadenes de subministrament arreu del món i es va agreujar amb les mesures de confinament que han afectat la meitat de la població mundial i paralitzat l’activitat econòmica. Té conseqüències a tot el món i gran part dels sectors. De fet, l’OMC preveu que el valor de les exportacions i importacions mundials pot caure entre un 13% i un 32% en funció de l’evolució de la pandèmia. Si s’arribés a una caiguda del 32%, el descens triplicaria la caiguda de la crisi financera del 2008.
En poques paraules: la resposta des d’un punt de vista empresarial haurà de ser diferent. La situació financera de les empreses és fràgil, la demanda interna es preveu dèbil i l’entorn internacional, complex. Caldrà estar atents a l’augment de les polítiques proteccionistes, el Brexit, les relacions comercials entre els Estats Units i la Xina i la desacceleració dels tres mercats on les empreses catalanes exporten més: França, Alemanya i Itàlia. Com negociarem el contracte per la venda d’un lot de productes farmacèutics a la Xina sense desplaçar-nos-hi? Com em reuniré amb aquells quatre possibles clients amb qui vaig quedar per veure’ns a la Hannover Messe si no s’ha celebrat enguany? Quines rutes marítimes continuen actives i a quins ports puc descarregar les mercaderies? I si vull fer prospectiva de Filipines, com ho faré si no puc anar-hi amb una missió d’empreses?
"Caldrà estar atents a l’augment de les polítiques proteccionistes, el Brexit, les relacions comercials entre els Estats Units i la Xina i la desacceleració dels mercats"
Les respostes seran úniques en cada cas, però sí que hi ha alguns punts comuns que cal tenir en compte en el context actual. A curt termini primer cal que l’empresa identifiqui on es troben les oportunitats de negoci que més li poden encaixar en funció de la seva situació i estratègia. La pandèmia de la COVID-19 no ha evolucionat de la mateixa manera a tot arreu, ni des d’un punt de vista sanitari ni econòmic. Per exemple, tot i ser països gairebé veïns, la previsió és que el PIB de Tailàndia caigui enguany un 6,7% mentre que el de Vietnam creixi un 2,7%. Evidentment, l’afectació de la pandèmia a cada país determinarà de manera directa quines són les seves necessitats més urgents. Ghana preveu construir fins a 88 hospitals en un any, Brasil ha reduït els aranzels per importar productes per fer front a la pandèmia i els Països Baixos busquen propostes basades en sensors que utilitzin l’IoT per regular la distància 1,5 metres entre persones (pots trobar tota la informació d’aquestes noves oportunitats sorgides al món arran de la COVID-19 en aquest enllaç).
Aquest procés de reflexió comporta una gestió dual en la selecció de mercats: sense dubte ara és el moment per reflexionar sobre els països on avui dia l’empresa té presència comercial. Però també reflexionar sobre els que vol tenir-ne, a mig i llarg termini. La COVID-19 no ha fet més que accelerar alguns processos que ja s’estaven gestant anteriorment, de manera que cal identificar quins són els mercats que ofereixen més potencial per l’empresa de cara al futur. Unes decisions que estaran marcades per les conseqüències pràctiques que ha provocat la pandèmia. I és que les normes del comerç internacional tradicional s’han capgirat amb la COVID-19: han caigut els vols comercials, hi ha restriccions de mobilitat de persones, han canviat requeriments per comercialitzar certs tipus de productes, s’han arribat a triplicar els preus de càrrega aèria, hi ha una tendència de certs mercats -especialment els europeus- a l’autoabastiment de productes essencials... En tot aquest context de complexitat és clau assessorar-se sobre els requisits per entrar a cada mercat.
En aquest escenari serà clau focalitzar-se i mantenir les quotes de mercat en els països on l’empresa ja té presència comercial treballant de la mà dels partners locals com distribuïdors i importadors la promoció dels productes de l’empresa. En un moment com aquest, si la situació del país és favorable, és més fàcil augmentar quota de mercat en un país on ja exportem que començar a fer-ho en mercats nous. I per captar clients nous o fer promoció internacional? De moment, a falta de poder tenir un estand en una fira internacional, caldrà fer ús d’eines digitals. No només videoconferències: amb la pandèmia s’han accelerat tots els processos de digitalització. Ara és moment de crear estratègies per formar part de plataformes com marketplaces o serveis d’ecommerce per arribar tant a clients habituals com potencials. Però apostar per la digitalització, que ja és aquí per quedar-se, no vol dir deixar de banda la presència física als mercats per ser més a prop dels consumidors a través de filials en aquells mercats prioritaris. Serà una bona manera d’escapar de l’efecte de mesures proteccionistes i poder fer front a la previsible regionalització de les cadenes de valor globals.
"Ara és moment de crear estratègies per formar part de plataformes com marketplaces o serveis d’ecommerce per arribar tant a clients habituals com potencials"
De fet, la interdependència de les economies al món que s’ha posat de manifest amb la pandèmia reforça encara més la importància de la diversificació. És vital diversificar mercats on s’exporta però també d’on una empresa s’aprovisiona. Ho hem vist aquestes darreres setmanes: fàbriques xineses que han deixat de subministrar empreses catalanes ja fos perquè els seus treballadors estaven confinats o perquè els ports i aeroports estaven tancats. Per tant, és evident que la crisi va de la mà de la gestió de riscos (que, traduït al món real, vol dir gestió financera): risc d’impagament de clients, risc d’aparició de nous rebrots, risc de disminució del consum d’alguns mercats,...
Sí, riscos i incerteses en un escenari que canvia cada dia. I precisament per això, amb capacitat d’adaptació i estratègia, noves oportunitats i creixement. La Covid-19 canvia sense cap mena de dubte la manera de fer negocis al món. Però en cap cas qüestiona la necessitat de fer-ho.
