En plena Campanya de la Renda de 2018, molts treballadors desplaçats a l'estranger no són aliens a la marabunta de paperasses i maldecaps que sol provocar en aquestes dates la incertesa de saber si es compleix correctament o no amb Hisenda. Recordem que l'IRPF és un impost que grava la renda mundial dels residents a l'Estat espanyol, amb independència del lloc on l'hagin obtingut, per la qual cosa la campanya que ara comencem afectarà tant els contribuents que viuen i treballen a Espanya, com a aquells residents a Espanya que obtenen part de la seva renda pel treball realitzat fora, podent gaudir en aquest cas d'una exempció de part de la renda.
La Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), en el seu article 7.p (o “7P”, com comunament se'l coneix), recull casos de rendes exemptes en l'IRPF per als empleats que treballen fora. Aquests treballadors, en funció del nombre de dies que estiguin desplaçats fora d'Espanya, tenen fins a 60.100 euros de sou exempt d'IRPF. En molts casos, els empleats desconeixen l'existència d'aquesta exempció, ja sigui perquè les seves empreses no l'apliquen en les seves nòmines mensuals, o perquè no els informen sobre el seu dret a aplicar-la.
La finalitat d'aquesta norma no és una altra que ajudar a les empreses en la seva expansió internacional, facilitant el desplaçament dels seus treballadors a l'estranger i incentivant-los amb un salari net d'impostos. Així, un espanyol que treballa fora i que rep un sou de, per exemple, 120.000 euros anuals, podria tenir exempt d'impostos fins a la meitat del seu salari, estalviant-se uns 24.000 euros gràcies a aquest article, o fins i tot més, depenent de la comunitat autònoma on resideixi.
Condicions
Ara bé, l'aplicació d'aquesta exempció posa l'empresa en el punt de mira del fisc, perquè per tal que l'empleat tingui dret a ella cal que es produeixi el desplaçament de l'empleat a l'estranger, que el treball es realitzi per a una empresa o entitat no resident a Espanya i que al país on es realitzin els treballs existeixi un impost de naturalesa similar a l'IRPF, i no es tracti d'un paradís fiscal, encara que no cal que la renda tributi al país de destinació.
Opcions per l'exempció
Per evitar tots els costos de gestió derivats d'acreditar els requisits anteriors, moltes empreses opten per practicar retencions a compte de l'IRPF de l'empleat per la totalitat de la seva renda, com si aquest no s'hagués desplaçat a l'estranger, passant la responsabilitat d'aplicar l'exempció directament als seus propis empleats, els qui en aquest cas únicament tenen dues opcions per aplicar l'exempció:
- En la primera d'elles, l'empleat podria optar per aplicar directament l'exempció del 7P (deixant de computar fins a 60.100 euros com a màxim) a la seva declaració de la renda. En aquest cas, l'Agència Tributària considerarà amb tota probabilitat que el treballador no ha declarat la totalitat de la renda (al no coincidir aquesta amb la declarada per l'empresa) i llançarà la coneguda liquidació paral·lela, després de la qual cabria la possibilitat de presentar al·legacions per demostrar que es compleixen els requisits que exigeix l'aplicació del 7P, acció que comporta per a l'empleat el risc d'haver de pagar la quota, interessos de demora i, fins i tot, sancions per deixar d'ingressar, si l'AEAT qüestiona finalment l'aplicació de l'exempció.
- En la segona de les opcions, més conservadora, l'empleat pot optar per declarar la totalitat dels seus ingressos, sense aplicar inicialment l'exempció del 7P. Una vegada presentada la declaració, hauria d'impugnar la seva pròpia autoliquidació i esgrimir l'existència d'errors, per a això haurà d'acreditar en aquest moment que compleix amb els requisits per aplicar el 7P.
En tots dos casos és imprescindible la col·laboració de l'empresa ocupadora, qui haurà d'estar en disposició d'ajudar al treballador perquè aquest pugui demostrar que ha estat desplaçat a l'estranger, que ha prestat els seus serveis per a una empresa o entitat no resident, i que al país de destinació existeix un impost idèntic o anàleg a l'IRPF. De no comptar amb la col·laboració de l'empresa, l'empleat tindrà enormes dificultats per poder aplicar l'exempció.
En qualsevol cas, tant si és la mateixa empresa la que es responsabilitza d'aplicar directament l'exempció del 7P en la nòmina dels seus empleats, com si són aquests els qui es veuen obligats en últim terme a aplicar-la a la declaració, resulta imprescindible comptar amb la documentació necessària per demostrar que es compleix amb els requisits per aplicar l'exempció, pel que resulta determinant que l'empresa compti amb un bon sistema de compliance.
