FemCAT publica l’Observatori dels Idiomes. A partir d’un sondeig a empreses catalanes, i dades d’altres estudis, descriu la bretxa entre les necessitats d’idiomes estrangers a les empreses i el nivell de coneixement d’idiomes entre la població. L’objectiu és conscienciar de la necessitat d’aprendre idiomes i orientar les polítiques públiques cap al tancament de la bretxa. Els resultats desmunten alguns tòpics. La necessitat d’idiomes és transversal a tots els llocs de treball.
La majoria de les empreses enquestades consideren que és fàcil trobar persones amb idiomes per ocupar posicions directives, però les respostes s’inverteixen quan es tracta de professionals d’administració i finances (només el 16% de les empreses troben fàcilment aquests perfils, malgrat que el 77% de les empreses amb alguna activitat internacional afirmen que és necessari dominar un idioma per exercir-los) o logística (el 18% troben fàcil contractar aquests perfils amb idiomes, al 70% de les empreses cal l’idioma per fer la feina).
Les dades consoliden també la posició de l’anglès com a llengua franca: totes les empreses amb algun grau d’internacionalització en fan un requisit per la contractació, i gairebé la meitat hi afegeixen algun altre idioma, que depèn dels mercats on són presents. Davant aquestes dificultats, què fan les empreses? Posar-hi creativitat i ambició global. Hem accedit a històries èxit, tant d’empreses que conquereixen nous mercats i atrauen talent, com de persones per a qui aprendre un idioma ha obert noves oportunitats.
La necessitat d’idiomes és transversal a tots els llocs de treball
No són casos aïllats: a la Fundación Estatal Para la Formación en el Empleo (FUNDAE), cada any des de 2004, els idiomes són el contingut formatiu amb més accions realitzades (excepte els anys 2020 i 2021, sobrepassats per la prevenció de riscos laborals). Darrere aquesta xifra (només en el sistema bonificat o subvencionat, vora 60.000 estudiants d’idiomes cada any a Catalunya) hi ha molt d’esforç empresarial i personal.
Les històries d’adaptació, flexibilitat i innovació per tancar la bretxa idiomàtica formen part del tarannà emprenedor i el dinamisme de l’empresa catalana. N’estem orgullosos. Però, en les successives edicions de l’Observatori dels Idiomes, tindrem alguna possibilitat de certificar millores? Tenim polítiques públiques dissenyades per resoldre el repte?
Les avaluacions de competències bàsiques a sisè de primària i quart d’ESO, una pràctica exemplar, semblen estancades des que es van posar en marxa, amb una disminució preocupant del percentatge d’alumnes amb nivell alt a 4t d’ESO. El sistema de Formació Professional català ha implantat mòduls propis d’anglès a 57 Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, addicionals als només 23 Cicles que portaven l’anglès inclòs en el currículum que marca el BOE, i té en marxa un pla pilot d’immersió en anglès per algunes assignatures.
Tenim polítiques públiques dissenyades per resoldre el repte?
El pla per exigir la certificació del nivell B2 per obtenir el títol de grau universitari es va abandonar, després d’una llarga moratòria, sense haver-hi abocat mai els recursos necessaris per fer-lo realitat. Notícies bones i dolentes, esforços desendreçats. FemCAT va crear l’Observatori dels Idiomes com un esforç a mitjà termini. Caracteritzem les necessitats d’un teixit empresarial cada cop més internacionalitzat, per ajudar a fer dels idiomes estrangers una prioritat de país.